Ressenyes
:: Inici > Ressenyes > Ressenyes dels usuaris >
 

 

VIA DEL PA DE QUILO
ALT URGELL

Ampliar croquis
Clic per ampliar

Està situada al sector occidental ("sota les antenes") de la Serra de Sant Joan a l’Alt Urgell. Via d'estil clàssic semi-equipada.

1a ascensió: Oberta el 15-01-2006 per Toni Casanovas amb la col·laboració de Toni Elvira, Joan Casado i Pere Casanovas.

Longitud: 260 m.

Horari: 3-4 h.

Dificultat: MD- (V,A1)

Època ideal: Tot l'any menys a l'estiu (orientació S)

Material: Via semi-equipada amb claus i spits a les tirades i doble parabolt a totes les reunions. Portar 10-12 cintes exprés i un joc de friends o fissurers.

Roca: Via sobre roca calcària en general bona llevat dels trams fàcils.

Aproximació: Situats a Coll de Nargó si venim per la C-14, o a Isona si ho fem per la C-1412, agafarem la carretera L-511, que enllaça aquestes dues poblacions. En el punt quilomètric 20,4 trobarem un trencall on surt una pista amb la indicació Els Prats - Montanissell - Sallent; l'agafarem i a 0,7 Km trobarem un altre trencall; seguirem cap a l'esquerra (direcció Els Prats). Des d'aquí, a 1,2 Km en un revolt a l'esquerra deixarem el cotxe (fita indicadora).
Pugem al llom que s'estén de nord a sud i ens situem a prop de la paret, que recorrerem paral·lelament en direcció est durant uns 100 m. L'inici de la via està situat uns 40 m. abans (a l'esquerra) de la via 'El Cap i el Passerell a Montanissell'.

Descripció de l'itinerari:

L1 (45m.) Encetem la via amb parell de passos d'estreps, el primer dels quals en un merlet, continuem per placa amb tendència cap a l'esquerra per a evitar el desplom que ens barra el pas. Arribem fins a una sabina de la que haurem de sortir amb un parell més de passos de A1 i continuem per placa amb tendència ara cap a la dreta. Progressem per terreny cada vegada més fàcil fins a la primera feixa que travessarem per trobar la primera reunió.

L2 (50m.) Enfilem amb tendència a l'esquerra la placa sobre la reunió, en sortim per terreny fàcil però descompost direcció al gran pi visible sobre nostre. Superem un ressalt just uns dos metres a l'esquerra del gran pi i ja caminat seguim la segona feixa uns 10 m cap a l'esquerra fins a la R2 sota un diedre.

L3 (30m.) Enfilem el diedre sobre de la reunió, i quan cedeix travessem una nova feixa, un curt ressalt en placa ens dóna entrada a la R3.

L4 (35m) Flanquegem en horitzontal a la dreta uns 5m. fins una fissura amb un clau que ens permet pujar en vertical i enfilar-nos sobre el característic gran bloc que ens dóna entrada al gran diedre que ratlla la paret. Seguim per la placa amb tendència a la dreta fins uns sabina amb un ressalt força vertical que superem amb l'ajut d'una magnífica fissura, i ja recte amunt per placa entrem a la R4.

L5 (25m.) Flanquegem per terreny fàcil cap a l'esquerra per enfilar un diedre-xemeneia que ens deixa a una placa just al fil de l'esperó. Prenem aquesta placa en vertical fins a un sostre que ens barra el pas. La R5 es troba uns 4 m. a l'esquerra.

L6 (45m.) Comencem sens dubte el llarg més bonic de la via pel diedre que hi ha sobre la reunió. Cal pujar sobre la placa de l'esquerra per passar immediatament cap a la dreta, donat la volta primer per sota i després per la dreta a la gran sabina "del pa de quilo" visible des de molt lluny. A continuació hem d'enfilar el diedre que amb lleugera tendència a la dreta i amb passos d'una gran bellesa permet salvar la gran barrera de desploms que hi ha en aquesta zona de la paret.

L7 (30m.) Amb l'ajut d'un parell de passos de A0 enfilem tot recte el difícil mur just sobre la reunió, continuem per placa en tendència a la dreta fins que el terreny es torna fàcil. Cal pujar encara uns 15m. per terreny descompost fins a l'última reunió en un ressalt situat sota el cim i entre les dos antenes característiques.

De la R7 podem sortir caminant fins el cim (1 minut) sense cap dificultat.

Descens: Al cim a on hi han els repetidors (final de la via) hi arriba una pista forestal. Baixarem per ella; amb varies ziga-zagues enllaçarem amb una altra pista que va paral·lela a un rierol (Barranc de l’Obaga Negre), que ens conduirà a la que puja a Els Prats; seguirem fins a trobar la que va cap a la Serra de Boumort; baixant per ella arribarem a on hem deixat el cotxe (1 h 10 min).

Pere Casanovas

[versió imprimible]

Valoració de la ressenya:
Valora la ressenya

 

Autor: PCASANOVAS Data: 07/04/2006
NOTA DELS APERTURISTES:

Lamento informar que la vía ha estat "expoliada" i en l'actualitat falta força del equipament indicat en la nostra ressenya original, no sols claus, també xapes i cargols de spit. En aquestes condicions no recomanariem repetirla sense portar claus.


Autor: PCASANOVAS Data: 23/01/2007


Autor: PCASANOVAS Data: 23/01/2007
NOVA NOTA DELS APERTURISTES:

La vía ha estar 'reparada' recientment i ja es pot tornar a fer sense necesitat de claus. Bona escalada !


Autor: indi Data: 31/10/2007
Varem fer la via i li falten un munt de pitons que marca a la resenya, sobretot al 1er llarg que es el que costa més, amb els aliens i algun friend ens en sortirem. La baixada es molt més ràpida per la canal de l´esquerra de la paret.


Si creus convenient afegir informació a la ressenya, introdueix aquí el teu comentari:

Només per a usuaris registrats.

 

F.E.E.C. Rambla 41, Pral. - 08002 BARCELONA
Telèfon: 93 412 07 77 - Fax: 93 412 63 53
feec@feec.cat