ESQUÍ DE MUNTANYA
29/04/2001 Pic Russell
Refugi Pescadors Vallibierna 1960 m.: 6.45 h.
Sortida direcció Llacs de Llosás, pel camí o GR-11. Trobem la neu sobre els 2250 m. (45
minuts del refugi). No ens dirigim cap els llasc de Llosás, sino que enfilem unes pales a
la dreta del llacs. Sortim sobre un petit collet, per sobre dels llacs, on divisem
perfectament el Pic de Russell i Tempestats, 2600m (9.30h.). Flanqueig delicat per no
perdre desnivell. Última pala fins a trobar l'esperó on finalitza l'aresta sud-oest del
Pic de Russell, 2.850 m. Deixem els esquis al peu de l'aresta (11 h), i ens encaminem tot
travessant la cara sur del Pics de Russell, fins a la Canal "Jordi Solé" (canal
orientada al Sur) que comença a 3000 m. d'altitud. Trobem la canal en bones condicions:
neu dura (a excepció d'algún tram on hi ha neu més toba per acumulació i sobretot per
l'abançada hora a la que arribem a la canal 11.30h.). Canal mantinguda 60º-65º, ambient
d'alta muntanya i visió espectacular sobre els Pics de Vallibierna. Arribada dalt de la
punta 3.207 m. sobre les 13.30 hores de la tarda. Flanqueig i aresa per anar a la punta SE
3.205 m. Retorn per la canal NW (accés o via normal). Suposo que no varem encertar la
canal perqué el tram final de la mateixa va ser molt complicat. El descens amb esquís el
vem fer per la vessant dels llacs de Vallibierna per aprofitar millor la neu de les cares
nord.
Ritu, Sergi, Rafael, Lluís i Xavi
Grup de Muntanya Sant Sadurní d'Anoia
28/4/2001 VALLIBIERNA ( 3056m )
Per Llauset, boca del túnel d'accés a la presa tallat per un allau.
Anar fins a les antigues cases de l'obra d la presa (1938m) i agafar el camí sense neu
cap a la presa ( GR ).
Neu primavera, contínua des del final del llac que forma la presa.
Estada a dalt del cim perillosa ( grans cornises ) i perill d'allaus feble ( petites
allaus de fusió ).
Marc Ginesta Graell (TOT_XU@teleline.es)
11/03/01 Pic de Bachimala
Refugi Viadós: pista lliure fins el mateix refugi. Les pluges van fer que marxés tota
la neu acumulada i es pogués arribar al Refu. sense problemes.
Risc d'allaus altíssim: 4 fort a 5 molt fort. De fet les parts altes es veuen molt
carregades de neu (Posets, Espadas, Eristes), i signes d'allaus caigudes.
Inici ascensió el diumenge dia 11 de març a les 5.30 hores del matí des del Refugi de
Viadós. La ruta seleccionada a consell del guarda (Sr. Joaquín) puja pels lloms de
Orrielles fins a la Senyal de Viadós. La neu la trobem sobre els 1.900 m. (sortint del
bosc) i la pujada és molt franca.
Un cop a la Senyal de Viadós derivem totalment a l'esquerra per sota tota la cresta del
Bachimala (molt franc: poca inclinació i molt allunyats de les pales de deriven de la
cresta). Un cop efectuat aquest flanqueig toca altre vegada enlairar-se fins a la carena
oest / nord-oest del Bachimala (forta pujada: també molt franca), fins aconseguir la
mateixa. Últimes pales d'accès a la cresta cimera (també molt franques: amples i de
poca inclinació). Els últims 50 metres de cresta són molt aèris: ens encordem i passem
de "puntetes" per sobre d'un fil de neu impressionant. Hora d'arribada 11.30 h.
(6 hores).
Vista impressionant sobre: Posets, Espadas, Eristes, Punta Suelza, Mont Perdut, Munia,
Culfreda, Zona Perdiguero-Cabrioules-Lezat-Quayrat-Gourgs, Aneto, etc...
Risc d'allaus: vist l'estat de la neu, crec que hi havia un risc molt menor al previst. El
que és cert és que al baixar (2 h. de la tarda) i la forta calor, es desprenien petites
allaus de neu primavera.
Ramon Rigol Nutó
Grup de Muntanya de Sant Sadurní.
20-21/01/2001 Vall de Boí
Dissabte 20 vàrem fer el Corronco de Durro. Partint del poble de Durro i seguint un
camí pel mig del poble, arribem prop d'un torrent. Passat aquest, a l'esquerra, agafem un
camí; sortejant uns marges s'arriba a la zona on comença la neu. Tot pujant accedim a la
carena que ens portarà al cim. El descens és fantàstic amb neu pols 30-40 cm fins al
poble.
Òscar
ocortes@pie.xtec.es
17/6/00 Aneto (3404 m) per la Vall de Corones i la Canal Oest
(Corredor Estasen)
Havíem previst intentar "fer" el Corredor Estasen diumenge, després de fer nit
a Vallhibierna, però compromisos d'última hora no ens van deixar altra opció que sortir
de Terrassa el divendres a la nit, no dormir, i fer-ho dissabte.
Al final s'ens va fer molt tard. Vam sortir de l'aparcament de Vallhibierna (1.950 m) quan
ja era de dia. La neu continua no la vam trobar fins al llac inferior de Corones (2.600
m), però a aquesta cota encara n'hi havia poca i els rocs sortien per tot arreu. Ens vam
posar els esquís als peus als llacs superiors (2.700 m), on el terreny és més franc i
el gruix de neu ja era considerable.
Cap a les 11h vam arribar a la cota 3000, al peu del con de dejecció que hi ha a la base
de la Canal. El con de dejecció té uns 100 m de desnivell i una inclinació d'uns 30-35
graus. La canal pròpiament dita, té uns 200 m de desnivell i una inclinació d'uns 40-45
graus sostinguts.
Esquís a l'esquena, grampons als peus, piolet a les mans, casc al cap i anem-hi!.
Encara i l'hora, la neu tenia una consistència ideal per gramponejar i semblava molt
estable, encara que feia pocs dies havia baixat una allau que havia deixat el centre de la
canal amb un pam menys de neu que els laterals.
La pujada va ser fàcil per la qualitat de la neu però fatigosa per culpa del sol i de la
manca de vent, que va transformar la canal en un forn solar. Per a no avorrir-nos,
el trajecte va estar amenitzat per la caiguda de pedres, petites, però que baixaven a
velocitat de projectil. Vam pujar principalment per la part esquerra de la canal, que
semblava més apartada de la trajectòria de les pedres.
Quan vam arribar a dalt de la canal, era molt tard (prop de les 13h) i la neu ja s'estava
començant a estovar massa. Vam optar doncs per no pujar al cim i baixar ràpidament la
canal. Per sort, la cornisa que ens havien comentat hi ha normalment a dalt de la canal no
hi era en aquesta ocasió. Al contrari, el primer viratge va ser el més fàcil de tots,
doncs la pendent dels primers metres de baixada no passava dels 35 graus. A continuació,
la esquiada va ser un festival, doncs la neu en aquell moment s'havia transformat en una
qualitat ideal per baixar: base compactada recoberta per una capa d'uns centímetres de
neu primavera. A més, ningú havia baixat esquiant des de l'última nevada i les traces
de pujada nostres i de 2 persones que també havien pujat, estaven en un costat i no feien
mal bé la canal.
Després d'unes desenes de girs practicant a plaer "pedalejats" i
"banderilles", vam arribar al final de la canal, on ens vam trobar amb un altre
premi: el con de dejecció i les pales que baixen fins als llacs de Corones superiors
estaven immaculades i amb una neu primavera fantàstica, tant bona com la neu pols, a
pesar de l'hora i de l'alta temperatura.
L'esquiada la vam apurar fins al llac de Corones inferior (2.600 m), baixant per una canal
fàcil però on la neu ja era dolenta.
Companys, si algú de vosaltres vol intentar pujar-hi per Sant Joan, crec que encara
trobarà força neu a partir de la cota 2.700. Us recomano portar a més dels grampons,
casc i un o dos piolets. El millor és començar a pujar la canal abans de les 10, per
disminuir el risc de caiguda de pedres, i baixar-la després de les 12:30, per trobar la
neu una mica tova.
Manel Garcia
C.E. de Terrassa
21/5/00 Maladeta Oriental (3.308 m)
A pesar de que les previsions del temps no eren gaire optimistes, vam anar a intentar fer
la Maladeta.
Com que tant la Renclusa com l'Hospital de Benasc eren plens, vam dormir al poble de
Benasc. De fet, dormir, dormir, vam dormir poc, doncs per trobar la neu bona i evitar la
previsible tempesta de la tarda, ens vam haver de llevar a les 3 de la matinada.
En contra del que ens temíem, quan ens vam despertar, no hi havia cap núvol al cel. A
les 4:30 ja teníem els esquís a l'esquena i pujavem en direcció a la Renclusa, on ens
havíem de trobar amb altres amics del C.E. de Terrassa. Vam trobar la pista oberta fins
al final. Ja no hi havia l'allau que normalment la manté tancada a l'alçada de
l'Hospital
de Benasc fins al Juny.
Ens vam posar els esquís als peus al costat mateix del refugi i vam avançar amb
comoditat muntanya amunt, encara que amb ganivetes, doncs la neu estava dura a aquelles
hores.
Quan va sortir el sol, els núvols, per portar la contrària al Picó, encara es resistien
a atacar. Vam menjar alguns ganyips al començament de la gelera i vam pujar per ella fins
a la base de la canal que porta al Coll de la Rimaia.
La canal, d'uns 100 metres de desnivell i 40 graus d'inclinació, estava en força bones
condicions tant per pujar a peu (piolet i grampons) com per baixar amb esquís. La neu no
era ni molt dura ni molt tova, la rimaia estava totalment coberta de neu i hi havia lloc,
encara que justet, per passar amb esquís.
Cap a les 9 ja hi havíem arribat dalt del coll. En aquell moment van començar a
aparèixer uns núvols amenaçadors que van cobrir de seguida el cim, amb el perill de
cobrir també en pocs minuts la canal. Els que havien pujat la canal sense esquís s'en
van anar a fer el cim, que queda molt a prop. En canvi, un amic meu i jo vam preferir
donar la volta, per evitar haver de baixar esquiant la canal en mig de la boira.
Vam entrar a la canal per una canal secundària, que comença uns metres més a
l'esquerra. Els primers metres els vam baixar derrapant fins arribar a la canal principal.
La neu era força bona: neu dura coberta d'una capa prima de neu primavera que lliscava
bé i a l'hora t'hi aguantava. El problema era que les traces de pujada havien deixat la
part central de la canal destrossada, i aquest era l'únic punt de la part alta de la
canal on es podia girar amb poca exposició. A la dreta, la canal es feia més estreta al
cap de poc, per tornar a eixamplar-se més avall, per la qual cosa només permetia fer un
gir a la seva part alta. A l'esquerra, la pendent inicial de neu es convertia al cap d'uns
20 o 30 metres en rocs i estimbats. El meu amic va anar cap a la dreta, va creuar les
traces i va girar, però llavors va haver de tornar a creuar les traces i va quedar girat
a l'esquerra, amb estimbats i rocs davant i sota seu. No tenia més alternativa que fer un
gir de 180 graus molt exposat. Per sort li va sortir impecable, i va poder tornar a creuar
cap a la dreta, on ja la canal és molt ampla i, encara que és el punt més dret, ja no
té perills.
Jo vaig preferir estalviar-me aquests dos primers girs exposats i vaig derrapar per la
part esquerra fins poder travessar cap a la dreta allà on la canal es fa més ampla. El
descens d'aquesta segona part de la canal, encara que només van ser 6 o 7 girs, va ser
d'alta intensitat: pendent adrenalínic, poc perill, neu òptima, ambient d'alta muntanya
i bon temps.
Quan vam arribar a la base de la canal, encara ens esperava la recompensa per haver-nos
llevat d'hora: vam baixar la gelera a plaer, amb una neu bona, sense canvis, on vam poder
encadenar molts viratges rítmics per pales sense trepitjar encara per ningú.
Una mica més avall, cap a la cota 2.700 la neu ja era més pesada i calia treballar-la
una mica, encara que buscant les zones orientades cap al nord-oest, on encara no havia
tocat el sol, vam trobar trams de força bona qualitat.
Des de la cota 2.300 fins al refugi, vam haver de fer l'acostumat esquí de supervivència
en neu molt humida i entre rocs i rius que començaven a sortir ja d'entre la neu.
Companys, si voleu fer alguna cosa a la zona Aneto-Maladeta-Alba, aprofiteu quant abans
millor, doncs la pista ja està oberta i la neu està més amunt que altres anys per
aquesta època.
Manel
1/04/00 Pic Negre d'Envalira
Amb unes condicions de neu excepcionals, neu pols (40 cm) i molt lleugera hem pujat al
Pic Negre D'Envalira.
Sortim del parking del Pas de la Casa fins al coll dels Isards sortejant algun bloc qüasi
tapat per la neu.Un cop al coll (50') i direcció Oest remuntem els darrers 200 m fins
alcim.Un dia assolejat, i poc fred.
Al baixar ens engresquem pel segon corredor-N baixant a l'esquerra, just a sota del
tele-arrastre amb neu pols fins als genolls,sen's dubne la millor neu de la temporada. Per
cert el Puig de Pedrons també estava tentador i molt factible.
Òscar Cortés i Vicens Nin U.E.C Sants
ocortes@pie.xtec.es
26/03/00 PIC D'AMITGES (2.824 m) Vall de Gerber
El temps no ens va acompanyar gaire. Tot i això vàrem poder pujar al Pic d'Amitges prou bé. El problema va ser al baixar. Neu crosta!
Miquel
aniolbanchs@teleline.es
11/03/00 Pic de la Mina (2683 m), per Puymorens
Sortim del Coll de Puymorens deixant l'estacio d'esqui a la nostra esquerra, remuntem
unes pendents molt suaus en direccio Oest fins arribar a la cabana de la Vignole, alla
ataquem un resalt curt pero bastant dret fins a arribar de nou a la carena que gira
lleument a l'esquerra (nord), anem remuntant la pendent fins arribar a un collet sota
mateix del cim. Arribem al cim a peu remuntant una curta aresta de blocs de pedra. Descens
per la vall de Baladrar fins la carretera de Puymorens a Andorra, el descens es precios
amb una neu primavera fantastica.
Tot el recurregut te força neu tret d'algun troç de la carena que esta ventada. La neu
en molt bones condicions. Sortida sencilla i facil (S2 amb algun troç de S3), ideal per
iniciar-se o fins i tot per anar sol si us falla el company a darrera hora com va ser el
meu cas.Que la disfruteu !!!
Oriol Masso
oriol.masso@merck.de
26/02/00 Pic Negre d'Envalira
Pugem des del Pas de la Casa per l'Estany de Font Negra i el coll dels Isards. Fins el
peu del coll hi ha força neu i per la zona inferior de la torrentera, frecuentment amb
grans blocs, s'hi passa molt bé. Al coll neu dura i suficient per passar, i la pala E del
cim S, en bones condicions però no hi sobra gens de neu.
El descens el fem pel corredor O (entre els dos cims) en unes condicions d'innivació
excelents, la meitat superior amb neu dura. Després flanqueig fins les pistes de Grau
Roig i curta remuntada al coll Blanc per a tornar al Pas de la Casa.
Xavi
5/2/00 Maladetes - Pic d'Alba (3.150 m.) - Vall de Benasc
Si bé la manca de neu al Pirineu és general, i la vall de Benasc no n'és una excepció, en aquesta ascensió hi trobarem el mantell de neu continu des de l'Hospital. Neu gelada fins al tubo de Paderna. Més amunt neu pols/dura i neu ventejada. Recomanable per ser una ascenció molt directa.
16-1-00 Tuc del Port de Vielha
TUC DEL PORT DE VIELHA (2.605m), des de la boca nord del tunnel de Vielha. Val d'Aran. Poca neu fins a la cabana del Pantil, a partir d'aquest punt hi ha molta neu.
Txema Colomer tcolome1@pie.xtec.es
15-1-00 Val d'Aran
MUNTANYÓ D'ÀRREU (2.626m) i TUC DE LA CIGALERA (2.502m), des del Port de la Bonaigua. Val d'Aran. Molta neu. La baixada una mica dura per la neu costra que trobem.
Txema Colomer tcolome1@pie.xtec.es
8 i 9 - 1 - 2000 Vall d'Aran :
Pédescauç des de Montgarri.
Itinerari Dissabte : Pla de Beret - Montgarri pel vessant de solana (pista d'esquí de
fons )
Temps meteorològic : Núvol amb nevades intermitents.
Estat de la neu : Pols, gruix aproximat : déu n'hi do!
Pernocta : Refugi "Amics de Montgarri", preu nit : 1300 no federats, places : de
sobres!
Itinerari Diumenge : Montgarri - Cabana Parros - Pic de Pédescauç - Pla de Beret
Temps meteorològic : Núvol amb nevades constants. Visibilitat molt limitada sense vent.
Estat de la neu : Pols, gruix aproximat : déu n'hi do!
Observacions : En general, l'estat de la neu a la Vall d'Aran és molt bona, tot i que la
cota de neu és un xic alta ( referència : Pla de Beret ) : aprofiteu-la.
Altres : La intenció inicial era anar a fer el Mall de Boulard, queda pendent, així que,
si tu també el tens pendent, podem anar-hi plegats.
Mireia
mirimontserrat@yahoo.com
7-1-00 Pic de Montmalús
PIC DE MONTMALÚS des de l'estació d'esquí de Grau Roig. Descens per la seva cara nord. Neu pols-dura. El descens l'efectuem per la seva cara nord cap a l'estany de Pessons.
Txema Colomer tcolome1@pie.xtec.es
5-1-00 Pic de la Cabaneta
PIC DE LA CABANETA (2.818m) per la Vall d'Incles. Andorra. Neu pols. A les zones cimeres neu ventada i una mica justa.
Txema Colomer tcolome1@pie.xtec.es
4-1-00 Pic de Padrons
PIC DE PADRONS (2.715m) des de l'estació d'esquí del Pas de la Casa. Andorra. Neu dura. A la carena hi han zones ventades.
Txema Colomer tcolome1@pie.xtec.es
17-11-99 Zona Bastiments:
Excel·lents condicions per a l'esquí de muntanya al Pirineu Oriental. Avui hem pujat al Bastiments i les condicions de la neu són excel·lents. Una base transformada amb 10 cm de neu recent. Això si continua nevant i les temperatures es mantenen baixes, -5ºC a les 11h al Cim del Bastiments. Alguna placa de vent però de poc gruix als vessants nord-est.
Salutacions
Xavi Fanlo