Vèrtex
:: Inici > Vèrtex > Exemplars >
feec
FEEC / butlletí quinzenal
 
Revista de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Núm. 225 - juliol-agost de 2009

Dossier Itàlia
Muntanyes per a tots els gustos

Cada cert temps, des de les planes de Vèrtex publiquem un dossier d’una zona concreta. Illes mediterrànies o Alps en són alguns exemples pretèrits. Aquest estiu convidem els lectors a una petita degustació de l’excel·lent pastís italià. Una oferta impossible d’exhaurir, tant des del punt de vista excursionista com cultural o històric. Propostes que van des de les Dolomites fins a la costa mediterrània. Des de l’illa d’Elba als Apenins, una de les grans i a la vegada desconegudes serralades de la península Itàlica. Que us aprofitin.


EXCURSIONISME I ALPINISME
TEXT: Sergi Lara

Apenins centrals
La columna vertebral italiana

La serralada dels Apenins vertebra tot el centre d’Itàlia. Es tracta d’un sistema muntanyós íntimament lligat al xoc de les plaques tectòniques d’Euràsia i Àfrica i, justament per aquest motiu, és una de les zones sísmiques més importants del Planeta. No cal remuntar-nos gaire lluny en el temps per recordar els estralls que va provocar el gran terratrèmol que el mes d’abril d’enguany va arrasar la ciutat de L’Aquila, enclavada al peu del majestuós Corno Grande (2.912 m).


EXCURSIONISME
TEXT: Sergi Lara

Cinque Terre i Elba
Brises toscanes

De la mar de Ligúria a l’arxipèlag toscà s’estén un tram del litoral mediterrani italià retallat i ple d’història. La pressió humana hi és forta i dels antics camins de ronda ja poc en queda. Malgrat tot, les dues destinacions escollides - Parco Nazionale delle Cinque Terre i illa d’Elba- guarden encara itineraris que faran les delícies dels senderistes més exigents.


EXCURSIONISME I ALPINISME
TEXT: Jordi Ferrando

Dolomites solitàries
La cara intacta de la muntanya

Hom podria pensar que les Dolomites, conegudes arreu del món per les seves vies ferrades i per les verticals parets de roca, ja no guarden racons per a l’aventura. Però aquest extens grup de muntanyes reserva encara moltes sorpreses sàviament ocultes darrere dels itineraris més famosos. Des de complexes ascensions hivernals a senzilles passejades estiuenques, heus aquí l’alta muntanya immaculada.


BICICLETA DE MUNTANYA
TEXT: Pito Costa i Israel Roca

Coserans en BTT
El plaer de la solitud

El Coserans és una de les zones més desconegudes dels Pirineus. A banda del conegut Mont Valièr, poca cosa més sabem d’aquest paradís sempre humit, de boscos frondosos i verdes prades. Us proposem una ruta de 4 dies en BTT, salvatge i plàcida a la vegada; un itinerari on probablement pedalareu sols, però de notable duresa tant des d’un punt de vista orogràfic com d’orientació. Ara bé, la recompensa val la pena. Si més no, per als amants de la solitud i de l’aspecte més primigeni de la muntanya. tracks per a GPS


DESCENS DE BARRANCS
TEXT: Jordi Garcia Pol

Barrancs als Alps Marítims
Aigua i diversió garantides

El departament francès dels Alps Marítims presenta una de les millors cartes d’Europa pel que fa a la quantitat i la qualitat dels seus barrancs. Els amants d’aquesta disciplina de ben segur coneixen les excel·lents possibilitats que ofereix aquesta zona de França fronterera amb Itàlia. Una àrea que abraça per una banda la Mediterrània i per altra les acaballes meridionals dels Alps.


EXCURSIONISME
TEXT: Josep Llusà

La vall de Broto
Senderisme a les portes d’Ordesa

Fa una centúria, la pràctica totalitat del Pirineu aragonès era desconegut per la major part de la gent. Particularment exemplificant és el cas de l’avui conegudíssima vall d’Ordesa, llavors territori salvatge i desconegut. Però Lucien Briet, un enamorat de la zona, ensenyava al món a través de les seves fotos les meravelles que la zona amagava. La veïna vall de Broto esdevindria pas obligat per visitar Ordesa. Cent anys més tard, una magnífica xarxa de senders permet a l’excursionista descobrir pobles i racons esplèndids; sempre, però, amb la vista posada al nord, als imponents i desafiadors farallons de Mondarruego. Descobrim aquests camins.


ESCALADA EN ROCA
TEXT: Dani Brugarolas

Escalada neta a Colomèrs
El tresor de l'Aran

Si en algun racó del Pirineu s’escala poc, aquest és la Val d’Aran. Amb l’eufòria per les parets veïnes d’Amitges i Cavallers i, per què no dir-ho, amb el reclam que suposen les parets més altes i amb menys temps d’aproximació, el Pirineu aranès ha quedat sempre allunyat del dringar que provoca el material penjat del talabard. A continuació us proposem una visita al circ de Colomèrs, un conjunt d’escalades fàcils, però poc equipades i en les quals ens farem un tip de disparar els encastadors.


TOPONÍMIA I METEOROLOGIA
TEXT: Xavier Planes i Ramon Pascual

Topònims i clima d’Andorra
Associació provada

La toponímia és l’estudi de l’origen i el significat dels noms de lloc i també el conjunt d’aquests en una determinada àrea geogràfica. Els topònims designen elements del relleu, de les aigües, de la vegetació, de l’activitat humana o de la climatologia. En aquest article es presenta una mostra de topònims andorrans en el significat dels quals es pot trobar relació amb la meteorologia i el clima.


HISTÒRIA DE L’ESCALADA
TEXT: Xevi Golet

Via Xandri-Casanellas
La gran oblidada del Pedraforca

Prop d’on Cadí amb lo Cadinell encaixa
s’alça el doble turó de Pedraforca;
és del castell la inderrocable forca,
feta, si cal, a mida d’un gegant.

Amb aquest fragment extret del poema Canigó, de Jacint Verdaguer, comença la narració d’Albert Casanellas al butlletí número 466 del Centre Excursionista de Catalunya de març de 1934. I és que el 24 de juliol de 1933, l’Albert, juntament amb l’Andreu Xandri, dos autèntics marrecs, aconseguien la primera escalada a la paret nord del pollegó Inferior del Pedraforca.


I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, notícies,
Vent serè, Mai enrere, entrevista: Mireia Miró, opinió: "Buscant sensacions", novetats editorials, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.


 

 

Revistes

Subscripció a la revista Vèrtex

 

F.E.E.C. Rambla 41, Pral. - 08002 BARCELONA
Telèfon: 93 412 07 77 - Fax: 93 412 63 53
feec@feec.cat