Text: Roger Llorenç
Alta Garrotxa i Alt Empordà. Pedalades sense treva
Roures i faigs al nord del Bassegoda, castanyers del Vallespir, alzinars de l’Alt Empordà, pins i prats de Lliurona... amaguen un entramat de pistes, camins i senders fets a mida de ciclistes muntanyencs. Una volta, tres dies, 3.400 m de desnivell i 134 km de recorregut. Les xifres parlen de la duresa de l’excursió, però no aconsegueixen reflectir altres aspectes com el plaer de l’activitat física en una de les zones més ben conservades de la geografia catalana.

Text: Josep Llusà
Alta vall de l’Ara. L’ànima de la muntanya
San Nicolás de Bujaruelo és un d’aquells racons on sembla que el temps no passi. L’excursionista que es desviï de la caravana estival de la veïna vall d’Ordesa ho descobrirà. Sortirà amb les primeres llums del dia des de l’hostatgeria, creuarà el pont romànic sobre les aigües de l’Ara i enfilarà el camí cap al naixement del riu. A dalt, el paisatge es revelarà amb la força desenfrenada de l’alta muntanya, dels seus contrastos i de la seva bellesa. Tot això sense gairebé ni una ànima. Només la de la muntanya. I la del caminant.

Text: Gabriel Gutiérrez i Marisa Huguet
Estels del sud. La poesia del paisatge
Els guardes de refugis d’arreu coincideixen a afirmar que la seva feina -com totes- no és perfecta, ni idíl·lica, ni ideal. Però això no treu que estiguin integrats en la muntanya i en la màgia del seu paisatge. Potser d’aquí vénen els noms evocatius amb què s’han batejat diferents travesses organitzades entre refugis: Carros de Foc, Cavalls del Vent, Porta del Cel... Una de les últimes, Estels del Sud, s’allunya del Pirineu per ascendir al massís del Port, la gran reserva natural i “poètica” del sud de Catalunya.

Text: Gerard Talavera
Ruwenzori. Alpinisme al cor de l’Àfrica
Es pot estar familiaritzat amb els Alps i el Caucas, l’Himàlaia i les Rocalloses, però si no s’ha explorat el Ruwenzori, encara queden coses meravelloses per veure.” Ho va escriure l’explorador Freshfield l’any 1906, quan l’expedició del duc dels Abruzzi va realitzar la primera expedició completa d’aquesta serralada que s’estén entre Uganda i la República del Congo. Un segle més tard, endinsar-se a les seves valls selvàtiques i ascendir fins als 5.100 m dels seus cimals continua sent tot un repte. Ens trobem en una de les zones més verges i amb més concentració de quatre mils de tot el continent africà.

Text: Bernat Gasull i Roig
Jacint Verdaguer. 125 anys de l’aventura muntanyenca pels Pirineus
Enguany es commemoren 125 anys de la segona de les grans travesses que el poeta Jacint Verdaguer va realitzar a peu pel Pirineu, i per tant també els 125 anys de l’ascensió per part de l’escriptor a pics tan emblemàtics com la Pica d’Estats, el Montcalm, els Besiberris, la Pica del Canigó, el Montsent de Pallars, la Pala Alta de Sarradé, el pic de Casamanya o el pic de Coma de Varilles, a més dels intents frustrats al Mont Valièr o al Maubèrme.

Text: Jaume Ferrández
Corral Blanc. Un balcó privilegiat
El Corral Blanc és un refugi jove. Esdevé un bon punt de partida per ascendir al Puigmal o per fer-hi nit si anem de travessa. Es troba situat en un entorn d’alta muntanya força ben conservat i amb molt de potencial, que per sobre de tot és un excel·lent mirador sobre les valls i serres que l’envolten. Només per això ja val la pena acostar-s’hi.

Text: Jordi Sacasas i Lluís
Els núvols i la previsió del temps
Una de les eines per excel·lència de la previsió del temps local és l’observació dels núvols. Si l’excursionista s’hi aplica, podrà assolir un percentatge notablement elevat d’encerts en les seves prediccions meteorològiques a curt termini. En aquest article pretenem exposar unes bases pràctiques d’observació aplicables al cel de Catalunya.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, notícies, entrevista: Josep Ribas, opinió: "Viatge a les muntanyes sagrades", novetats editorials, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.