Text: Josep Nuet
L'esquena del Montsec d'Ares. L'altra cara de la serra.
La serralada del Montsec representa l'últim gran baluard del Prepirineu pallarès davant de les terres baixes. Bruscament tallat per dos rius, les dues Nogueres, el Montsec d'Ares sempre ha estat reconegut per la seva alta i extensa cinglera orientada al sud. El seu vessant nord té una fesomia especial. És un territori solitari i poc corregut que reserva sorpreses.

Text: Pako Sánchez
Alpinistes a Envalira. Rebels amb causa.
Hi havia una vegada un bonic circ de muntanyes arrenglerades en un país que a l'hivern és blanc, Andorra. També hi havia l'instint de superació dels habitants d'aquell indret, que van veure en la neu un mitjà lògic de subsistència. El resultat va ser la instal·lació d'uns curiosos remuntadors mecànics que pujaven les persones perquè poguessin baixar esquiant sense cansar-se gaire. Avui hi ha tot això i alguna cosa més; es tracta d'uns esperits que reivindiquen la muntanya primigènia, la que s'ha de guanyar amb el propi esforç, cara amunt. Són els alpinistes, una espècie rara, inconformista, rebel, solitària i en perill d'extinció. En aquest article els veurem en acció.

Text: Joan Tirón
Escalades clàssiques al massís del Port (II).
Els relleus abruptes i intricats que configuren el massís del Port es divideixen en dos grans sectors orogràfics. El vessant nord, que ja va ser tractat en l'anterior número de VÈRTEX, i la façana meridional, abocada a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. És aquest un vessant molt esquerp en què la muntanya cau a plom sobre la plana en forma de parets calcàries de dubtosa qualitat i molta verticalitat. Un terreny dur i poc freqüentat, però sempre atraient, com ho són les sis vies d'escalada que ressenyem tot seguit.

Text: Narcís Pujades
Costa Brava nord. Monument a la natura i la cultura.
Som davant la platja. Aquest cop no ens llançarem a l'aigua, és massa freda. Mirem enrere i contemplem la cara muntanyosa de la Costa Brava, la que s'ha de visitar a peu. Avui deixarem les nostres petjades sobre aquesta terra seca i dura, com dur i sec és el vent que l'ha modelada. Tanmateix, el conjunt comprès entre la serra de l'Albera i el cap de Creus reuneix una riquesa patrimonial única, no només des del punt de vista natural, sinó també cultural. Les següents excursions proposen el coneixement de monuments, cales i cims enlairats sobre una zona clau i estratègica: la Catalunya mediterrània més septentrional. Tracks GPS

Text: Josep Maria Cuenca
Joan Enric Farreny i Sistac, o la incògnita perpètua.
El mes de maig de 1976 moria al massís de Vinhamala l'escalador lleidatà Joan Enric Farreny i Sistac. Malgrat la seva joventut -tenia 23 anys-, deixava un grapat d'interessants escrits sobre muntanyisme (entre d'altres) dels quals destaca el llibret Del bruc a l'extraplom, un referent renovador per a molts excursionistes i alpinistes domèstics. Ara que es compleixen 30 anys de la seva mort, és de justícia recordar la seva persona i la seva obra.

Text: Toti Valés, Albert Segura, Ramon Canyelles i Òscar Cadiach
Catedrals del Baltoro. Crònica d'un somni.
A la secció "Món alpinístic" del núm. 209 de VÈRTEX es va fer esment de la nova via oberta per un grup d'alpinistes catalans a les Catedrals del Baltoro. Es tracta de l'itinerari Reflexos nocturns, traçat a la immensa paret S de les Catedrals del Baltoro. A continuació es relaten alguns moments de l'obertura de la via, així com les reflexions al voltant d'aquestes escalades d'aventura, fetes pels seus protagonistes.

Text: Lambert Colás
Raquetes de neu. Tècniques de progressió.
Poc ens hauríem imaginat fa tan sols uns anys, quan observàvem aquells grups de francesos amb el seu guia-acompanyador passejar per la muntanya a l'hivern amb raquetes de neu, que aquesta pràctica esdevindria tan popular a casa nostra. Els darrers anys aquests utensilis han obert a molta gent les portes de l'alta muntanya hivernal. Noves concepcions i nous dissenys de raquetes, adaptades a les nostres valls i als tipus de neu que hi trobem, han convertit aquesta activitat en una finalitat en si mateixa. També hi ha ajudat la facilitat de l'aprenentatge i de la pràctica en família, que no ens ha de fer menystenir l'adquisició d'unes tècniques i pautes de seguretat pertinents. El present i futurs articles de tècnica continuaran acompanyats de sessions promogudes per l'ECAM on l'autor ampliarà els conceptes relatius a cada tema.

Text: Enric Faura
L'Ardericó. Una masia perduda al bosc.
La serra de Catllaràs és un petit massís prepirinenc de l'Alt Berguedà, cobert íntegrament per un bosc mixt esplèndid. Poc conegut i menys freqüentat pels excursionistes, la nova etapa del refugi de l'Ardericó és una bona excusa per endinsar-se en uns paratges amb unes belleses naturals extraordinàriament ben conservades.

Text: Joan Carles Griso
Rainier Munsch, Bunny (1955-2006).
El passat mes de juliol va morir l'escalador francès Rainier Munsch, més conegut com a Bunny. Un accident en un ràpel va costar la vida a aquest destacat alpinista i guia de muntanya de 50 anys. En Bunny residia a Pau i des dels 17 anys, en què va ser pres per la passió per la verticalitat, freqüentava periòdicament el vessant sud dels Pirineus. Un amic seu català el rememora en primera persona.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, notícies, entrevista: Rosa Real, opinió: "Esports de muntanya i conservació de la natura", novetats editorials, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.