Mallorca. Calmosa, però intensa.
De tots i de totes és sabut que la més extensa de les illes Balears no només és gran per les seves possibilitats turístiques. Un simple cop d'ull al mapa ja ens avisa que Mallorca també és important per les seves muntanyes. Aquestes reben, pacients i calmoses, el fort vent del nord i vertebren la llarga serra de Tramuntana. La seva altitud no depassa els 1.500 metres, però ofereix un atractiu mosaic de cims, barrancs i camins històrics per on desenvolupar una gran varietat d'activitats excursionistes. A continuació ens centrem en dues d'aquestes possibilitats: el descens de barrancs i la bicicleta de muntanya. Ben diferents, però coincidents en el territori que trepitgen i en la intensitat de les seves propostes.

Text: Pep-Lluís Molinet
Descens de barrancs a la serra de Tramuntana.
La llarga tradició del descens de barrancs a Mallorca té la seva arrel en el torrent de Pareis. Aquest engorjat càrstic és probablement l'itinerari excursionista més popular de l'illa. Un afluent seu, el torrent del Gorg Blau i Sa Fosca, és l'estrella dels barrancs de Mallorca. Tots ells penetren dins els relleus calcaris de la serra de Tramuntana i, en general, la millor època per afrontar-los seran les estacions més plujoses. Aquí es ressenya el descens de tres dels torrents més clàssics i recomanables de l'illa: Gorg Blau-Sa Fosca, Fondo de Mortitx i Salt del Molinet.

Text: Ramon Bramona
Mallorca amb bicicleta de muntanya.
Darrere de la Mallorca turística existeix una illa de calma, de paratges encara naturals i força muntanyosos, oliveres centenàries, alzinars frondosos i abundants plantes aromàtiques. Aquesta Mallorca bastant ignorada és la que recorre la travessa que es descriu tot seguit. Es tracta d'un itinerari de sis dies amb BTT que té el seu origen a les platges del sud-oest de l'illa, s'enfila a la serra de Tramuntana i finalitza en el recent parc natural de Llevant, a la península d'Artà.

Text: Sergi Lara
Còrsega. L'extrem alpí al cor de la Mediterrània.
Són molts els geògrafs o simples viatgers que consideren Còrsega com la més bonica i salvatge de totes les illes mediterrànies. Està vertebrada per un eix central de cims que s'eleven sobre els dos mil metres d'altitud i ens obliguen a superar retallats perfils de roca granítica. Alhora, la diversitat paisatgística ens apropa a masses forestals de gran riquesa i permet confirmar el traçat del sender GR-20 com una de les travesses més espectaculars del "vell continent". En certa manera, es tracta d'una extensió dels Alps dins el mar Mediterrani.

Text: Albert Cortés i Guillem Ullastre
Sardenya. Poder d'atracció.
Aterrem a Sardenya i ens trobem envoltats d'oliveres i ametllers. Entre ells discorre una brisa familiar, la que prové del mar que agermana totes les terres mediterrànies. La visita obligada a l'Alguer ens aporta reminiscències d'una època en què la nostra llengua es parlava en extenses àrees mar enllà. Ja només ens falta descobrir un paisatge farcit de roca per trobar-nos com a casa. Una cosa, però, és diferent a Catalunya: això és una illa. Una illa on s'escala sobre el mar, que atrapa els aficionats a la verticalitat i no els deixa escapar.

Creta. Descoberta mítica.
Viatjar a Creta és navegar vers els confins de la Mediterrània, allà on es confonen les salabrors gregues, turques i africanes. També significa conèixer el naixement d'uns mites que han configurat l'illa com un dels territoris més mitològics de tot el planeta. Però Creta té preparades moltes més sorpreses per als qui estan posseïts de l'afany de descoberta. Ho experimentaran quan s'enfilin als cimals de les Lefka Óri (muntanyes blanques) o quan se submergeixin dins les profundes barrancades cretenques. La duresa de l'activitat està assegurada, però també la màgia i les sensacions d'un ambient únic.

Text: Sergi Lara
Lefka Óri. Excursionisme a les muntanyes blanques.
Muntanyes blanques és el significat del topònim grec Lefka Óri, un massís de component calcari que acostuma a quedar nevat fins ben entrada la primavera gràcies a les seves cotes superiors als dos mil metres i a les generoses precipitacions que presenta la Mediterrània oriental durant l'hivern. Per un doble motiu, doncs, descobrim un conjunt muntanyós excepcional i de blancor brillant, que s'aixeca a tocar de la costa sud-oest de l'illa de Creta.

Text: Laura Samsó
Dikti Óros. Descens de barrancs a l'est de Creta.
Situada a la conca oriental del mar Mediterrani, l'illa de Creta és una de les més extenses i muntanyoses de l'arxipèlag grec. Està formada per tres grans serralades: Lefka Óri a l'oest, Idi Óros a la zona central i Dikti Óros a l'est. Aquest sector de llevant és el més rocós i sec, si bé els seus barrancs porten aigua durant l'hivern i principis de primavera, en plena època de desgel. Descendir uns engorjats que semblen talls fets amb una espasa sobre la roca; endinsar-se en l'obscuritat d'uns estrets amb parets que s'erigeixen cap al cel; fer ràpels vertiginosos en un ambient verge i salvatge… Això és el descens de barrancs a Creta.

Text: Josep Maria Escofet i Jové
La vall de Tor. El darrer santuari del Pirineu.
La vall de Tor, al Pallars Sobirà, és un dels últims reductes verges de tot el Pirineu, amb indrets poc coneguts i de gran bellesa natural. Aquesta vall i les muntanyes que l'envolten ofereixen un espai de descoberta on realitzar ascensions i travesses que recorren boscos, llargues carenes i cims altius.

Text: Jordi Ferrando
Bernina. Un quatremil amb caràcter.
El seu nom no consta entre les màximes altituds dels Alps. A més, la seva posició aïllada de la cadena principal no en facilita l'accés, però la bellesa d'alguns dels seus itineraris, especialment l'aresta Biancograt, fan del Bernina un massís de visita quasi obligada.

Text: Fernando Ferrer i Edu Pérez Errea
Denali. La més gran i freda.
Denali, o McKinley, amb 6.194 metres, és el sostre d'Amèrica del Nord. La seva situació i latitud determinen una logística i condicions d'ascensió molt singulars, que difícilment trobarem en un sis mil en altres serralades de la Terra. Sens dubte tot un repte per a aquells que volen provar les seves capacitats en condicions severes.

Text: Jordi Pons Otálora
Tempestes. Energia sense fre.
A més de conèixer les previsions meteorològiques d'una zona, és important saber identificar els senyals que precedeixen el desencadenament d'una tempesta i que ens han de persuadir de continuar o iniciar una activitat a la muntanya. En aquest article us donem elements per observar el cel i l'entorn per tal de reconèixer la imminència de fenòmens tempestuosos.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, notícies, entrevista: Xavier Robiró, opinió: "Temps vital", novetats editorials, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.