Text: Llucià Hernández, Catx
Berga. Entre pedres i patums.
Visitar Berga a la primavera, i més concretament per Corpus, és sinònim de festa grossa, la Patum. Però val la pena deixar enrere l'aldarull i enfilar-se als cingles que s'eleven sobre la ciutat, des de la serra de Queralt als Rasos de Peguera. L'escola d'escalada esportiva de Berga compta amb més de 250 vies repartides per diferents sectors. Pedra calcària i compacta amb bons equipaments, escala de graus ben repartida i predomini de plaques tècniques i verticals. Què més podem demanar entre festa i festa?

Text: Antoni Massagué Palau
La Meije. La volta a la reina dels Écrins.
L'extrem nord del parc nacional dels Écrins és el regne de la Meije. Aquest massís d'afilades crestes i agulles verticals, corredors i parets nord, no sembla el terreny ideal per somniar-hi rutes d'esquí. Tot i això, a través dels seus colls, bretxes i glaceres també és possible realitzar travesses i ascensions als seus cims. Aquests es queden a les portes dels 4.000 metres, però ens obren un paradís alpí de gran ambient i descoberta. En aquest article us proposem la volta a la Meije, amb l'ascensió al seu pic Oriental i a la Grande Ruine, un itinerari d'envergadura que requereix un alt nivell i experiència.

Text: Joan Raventós
Alt Penedès. Plana i muntanya.
El Penedès és terra de muntanya baixa, però rica en contrastos i d'alt interès excursionista. Una terra que es descobreix amb sorpresa, plena de detalls, amb indrets naturals de gran valor i nombroses traces humanes i monumentals que han quedat acoblades al territori. Es pot recórrer durant tot l'any i en els mesos de verema la dolçor del most n'impregna l'aire. En aquest article us oferim un tast de territori penedesenc, quatre excursions de muntanya per l'Alt Penedès.

Text: Pasqual Garriga
Canal del Midi. Rodar al costat d'aigües calmes.
El canal del Midi és una excepcional obra d'enginyeria de finals del segle XVII que uneix l'Atlàntic amb la Mediterrània i que l'any 1996 va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat. A través de rescloses, ponts i aqüeductes, el canal es pot recórrer amb barcassa, lentament i a preus força elevats, a uns sis quilòmetres per hora. Si el nostre mitjà és la bicicleta, podem seguir el traçat del canal pel seu marge, a més de gaudir dels encantadors paisatges i pobles del país càtar, i de ciutats com Tolosa de Llenguadoc, Carcassona o Narbona.

Text: Joan Lluís Haro, Philippe Durand i Laura Samsó
Gorges de Lis. Les aigües enrabiades.
Les geleres i estanys del circ de Crabioules, al nord del Perdiguero, acanalen les seves aigües per les gorges de la vall de Lis. Els francesos les anomenen la Rue i el Gouffre d'Enfer. La traducció d'aquests tres mots -carrer, avenc i infern- resagia la clau d'aquest descens: una aventura que, a mesura que avança, esdevé més extrema. Som davant d'un dels descensos més compromesos del Pirineu. Una perfecta fusió d'alta muntanya i dificultat.

Text: Josep Fatjó
Josep Barberà i Suqué (1923-2000).
A inicis del passat estiu va fer cinc anys de la mort de Josep Barberà. Des d'aquestes pàgines volem recordar la figura d'aquest excursionista i escalador, que ha esdevingut un personatge cabdal de l'excursionisme a Catalunya, el llegat del qual es fa més evident cada dia que passa.

Text: Francesc Muntada
Fotografia digital (I). S'imposen els avantatges.
L'any 1886 Herman Hollerith, un treballador de l'oficina del cens dels EUA, va inventar una màquina basada en la lectura de perforacions per processar els milions de fulls del cens d'aquell país. Des d'aleshores la informació digital ha anat envaint cada vegada més sectors de l'Administració pública, de la indústria i de la nostra vida privada. Del processament de grans quantitats de dades, es va passar al càlcul de les trajectòries de les naus espacials. Després es va aplicar a la realització de tota mena de tasques administratives. Amb l'aparició dels CD, va envair el món de la música i ara ha tocat el torn a la fotografia.

Text: Enric Faura
Refugi del Llong. La joia de la corona.
Diuen que el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici té alguns dels paisatges més bells de tot el Pirineu. I de tot el parc, la ribera de Sant Nicolau és per alguns la joia de la corona. Entre l'estany Llebreta i el Llong s'estén un paratge de bellesa única. La combinació d'avets, pins, estanys, saltants, aiguamolls, prats i la presència dels grans cims formen un indret de visita ineludible. El refugi del Llong és el millor aixopluc per gaudir-ne.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, notícies, entrevista: Luis Alfonso Luichy, opinió: "Ampliant horitzons", novetats editorials, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.