Text: Luis Alfonso
Gorges del Todra. El paradís de l'escalada exòtica.
Les gorges del Todra constitueixen el paradís de l'escalada al Marroc. Amb gairebé tres dècades d'obertures, el seu calcari vermell continua atraient escaladors d'arreu. Si a més hi afegim l'exotisme d'aquest país del Magrib, tan mitificat per viatgers i turistes, trobarem un escenari cultural molt adient que convida a escalar de manera pausada rutes inoblidables més enllà d'un nom associat a un grau. En aquest article es recullen tres itineraris per anar fent boca i començar a endinsar-nos pels camins verticals de l'Atles.

Text: Israel Roca
Nòmades sobre dues rodes.
En travessar l'estret de Gibraltar tenim a l'abast un país diferent, sorprenent i d'una riquesa cultural i natural que li confereix un atractiu turístic indiscutible. És un canvi que es fa palès en diversos ordres: llengua, religió, menjar, tradició, paisatges... L'exotisme del Marroc té un dels seus màxims exponents en l'Atles, on podem trobar una diversitat de paisatges amb formes i colors impensables. Un recorregut per l'Atles dóna, a més, l'oportunitat de conèixer la vida tradicional de muntanya i prendre certa distància de la quotidianitat més urbana. La bicicleta de muntanya ens convertirà en nòmades a través de les clàssiques rutes de transhumància que travessen la regió.

Text: Xavier Barreda
Barrancs en estat pur a l'Atles.
D'entre les activitats de muntanya que es poden practicar al Marroc, el descens d'engorjats es troba encara en una fase incipient. La mancança d'informació, la gran dificultat dels accessos i la falta d'equipaments són només alguns dels factors als quals els barranquistes hauran de fer front. Precisament aquests elements donen un caràcter cent per cent salvatge i ens motiven a cercar l'autèntic esperit d'aventura. L'Atles marroquí és ple de canons i barrancs encara per obrir, tot està per fer i per descobrir, i cada descens que surt a la llum és una mostra de la seva potencialitat. Les zones de l'Atles més conegudes pel descens de barrancs són les del Taghia i de Tarkeddit, tot i que n'hi ha d'altres que es comencen a divulgar. En aquest article es detallen els descensos del canó de Taghia i del barranc del Tichka.

Text: Sergi Lara
Traces blanques al nord d'Àfrica.
En contemplar des de la mil·lenària ciutat de Marràqueix el Gran Atles Occidental, el massís més important de tot el nord d'Àfrica i on es troba la màxima elevació de l'Atles, sobta constatar la proximitat de desert i alta muntanya a tocar l'un de l'altre. Tota la carena de quatre mils que culmina al cim del Toubkal (4.167 m) ofereix, malgrat trobar-se a una latitud tan propera al Tròpic de Càncer, grans possibilitats per a la pràctica de l'alpinisme. És un marc més imponent del que a priori podríem esperar, entre estrets corredors i afilades crestes de roca, i sobretot, grans pales per on gaudir al màxim de l'esquí de muntanya. En aquest article es recullen ascensions d'esquí de muntanya al massís del Toubkal, a més de l'ascensió al Mgoum, punt culminant de l'Atles Central.

Text: Lambert Colás, secretari i professor del CFTE-ECAM
La formació en els esports de muntanya.
Tècnic d'esport de muntanya, guia d'alta muntanya, instructor voluntari, monitor de lleure, tècnic en conducció d'activitats físicoesportives en el medi natural... És fàcil perdre's entre totes aquestes titulacions relacionades amb les activitats de muntanya. Establert el nou marc legal que regula aquesta formació i les diverses professions afins, us presentem de manera sintètica les diverses opcions professionals relacionades amb el guiatge, la conducció d'activitats esportives al medi natural, l'ensenyament, l'entrenament i la direcció d'esportistes.

Text: Enric Faura
La Bullosa. Un jardí a prop de l'aigua.
L'embassament de la Bullosa és conegut pels francesos com el mar del Pirineu oriental. La seva gran extensió en un enorme altiplà i un reguitzell d'estanys satèl·lits donen una sensació semblant al mar en un entorn de muntanya. Al seu redós s'aixeca un veterà i acollidor refugi on val la pena aturar-se per gaudir amb tranquil·litat d'un entorn excepcional.

Text: Ismael Monsonís
Estrets d'Arnes. Nova collita a la Terra Alta.
Els Estrets d'Arnes són una de les escoles d'escalada més importants de les terres de l'Ebre. Les aigües cristal·lines del riu dels Estrets reflecteixen d'una banda les verticals moles del Don i, de l'altra, la cresta de les Gronses. Un entorn idíl·lic on darrerament s'ha promogut l'obertura de noves vies, la majoria de les quals són d'escalada esportiva. També s'han posat al dia antics sectors amb el reequipament d'alguns dels seus itineraris més sol·licitats.

Text: Eloi Figueras
Pedraforca. Terreny de grimpades.
Mirar la silueta enforcada del Pedraforca no presagia passejades gaire dòcils. A part de la concorreguda via normal del Pollegó Superior, la muntanya més emblemàtica del Berguedà ens invita a recórrer-la per tots els seus vessants i crestejar pels seus cims, sempre amb l'adequada preparació que ens garantirà poder gaudir de l'activitat. És l'objectiu dels següents itineraris, que grimpen i desgrimpen per la famosa muntanya dels dos pollegons.

Text: Carles Girona Fillol
El Collsacabra. Altiplà i cingles al nord d'Osona.
De la plana de Vic estant, s'eleva al nord una extensa muralla de roca i vegetació. És l'altiplà del Collsacabra, conegut també per Cabrerès, subcomarca d'Osona. Aquest indret té el privilegi d'emergir de les boires espesses quan aquestes senyoregen per la plana. També molts recorreguts amb bicicleta com els que us presentem a continuació pugen i baixen entre els espectaculars espadats, salts d'aigua, boscos i masos disseminats per aquesta històrica contrada.

I les seccions:
editorial, opinió: "El massís oblidat", entrevista: Kim Santacatalina, novetats editorials, notícies, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.