|
Text: Joan Portell Rifà
Montserrat a fons. Caminar I fer-hi
nit.
La facilitat d'accés a la muntanya de Montserrat des de molts punts
de Catalunya fa que sigui un destí molt habitual d'escaladors i
excursionistes. Aquesta proximitat, però, també ha fet que
la majoria de propostes siguin sortides matinals o, a molt estirar, d'una
jornada. Amb la voluntat de convidar a descobrir alguns indrets més
oblidats de la muntanya i a conviure entre les seves agulles i canals,
es descriuen a continuació dos itineraris circulars de diferent
dificultat i que obliguen a fer-hi nit. Ambdues rutes transiten de banda
a banda de la muntanya i permeten tenir una visió molt completa
i detallada de tot el massís.
Text: Rafa Vadillo
Roca solitària al Pirineu.
Ascendir algunes de les muntanyes més emblemàtiques del
Pirineu per vies de roca envoltades d'un ambient de solitud és
una sensació poc comuna als nostres dies. L'experiència
ens apropa als plaers de l'alpinisme romàntic, tantes vegades recollit
a la literatura de muntanya clàssica. Us oferim algunes possibilitats
per descobrir aquest terreny de sensacions en cims com el Mont Perdut,
Pique Longue, Maladeta, Spijeoles o Peguera.
Text: Pep-Lluís Molinet
La serra de Tramuntana de cap a cap.
La serra de Tramuntana, amb gairebé 100 km de longitud, s'eleva
al NW de l'illa de Mallorca i constitueix un massís d'orografia
abrupta, amb una retallada línia costanera plena de penya-segats
i barrancs acaronats per les aigües blaves de la mar. El recorregut
de cap a cap de la serra, per camins de muntanya enmig de masos i alzinars,
pot esdevenir un repte esportiu o bé una travessa per gaudir de
l'entorn. En aquest article presentem una proposta en 5 etapes, però
les opcions poden ser diverses: en una setmana, en 3 dies o en menys de
24 h. En qualsevol cas, tota una experiència per recordar.
Text: Eduard Abelló i Aída
Fernández
Alimentació i activitats de muntanya.
L'alimentació ha preocupat des de sempre la humanitat. Menjar i
beure amb suficiència, qualitat i regularitat ha estat per a unes
societats una important conquesta social, i per a d'altres un anhel històric.
La fabricació de preparats alimentaris s'ha sofisticat extraordinàriament,
i els estudis científics i publicacions sobre alimentació,
nutrició i dietètica són cada vegada més nombrosos.
En aquest article presentem una sèrie de coneixements genèrics
sobre alimentació saludable i algunes aplicacions pràctiques
en situacions de gran consum energètic, com és el cas de
les activitats de muntanya.
Text: Enric Faura
El Rebost, una balconada sobre el Berguedà.
Als peus de la Tossa d'Alp, en un racó de gran bellesa i en replà
amb magnífiques panoràmiques sobre els principals pics de
l'Alt Berguedà, s'alça el conegut i veterà refugi
del Rebost. Enguany celebra els 50 anys de la seva inauguració
i per commemorar aquest mig segle d'existència ens hem acostat
a parlar amb els seus guardes.
Text: Laura Piferrer i Josep Mula
A vista d'ocell pel massís de Néouvielle.
El massís de Néouvielle concentra diversos cims de més
de 3.000 m enllaçats per retallades arestes d'excel·lent
granit. Aquí gaudirem d'escalades aèries i solitàries
amb una perspectiva a vista d'ocell sobre estanys i valls glacials. Entre
els quatre itineraris que proposem hi ha la gran clàssica de la
zona, l'aresta dels Tres Consellers, però també altres crestes
on la solitud estarà garantida. De fet, hi ha estius en què
alguna d'elles no és trepitjada per ningú.
Text: Joan Guirao
Entre les serres de Loarre i de San Juan de la
Peña. El privilegi de la solitud.
Al nord-oest d'Osca, entre les serres de Loarre, Oroel i San Juan de la
Peña, trobem un territori d'orografia enrevessada, solcat pel riu
Gállego i recobert d'extensos boscos que constitueixen la singularitat
del seu paisatge. És una zona poc poblada on la majoria de pobles
i masos, anomenats aquí pardinas, es troben abandonats. Proposem
un recorregut que envolta tota la zona en tres agradables jornades i que
transcorre enmig d'un paisatge sense gaires alteracions en el seu hàbitat.
Text: Joan Casòliva
Les Cévennes. Una travessa
pels confins del massís Central francès.
Al nord de Montpeller s'estén el massís de les Cévennes,
d'orografia suau i valls estretes, un espai natural encatifat de boscos
i encerclat per acollidors poblets. Els diversos senders marcats i les
nombroses possibilitats d'allotjament ofereixen als excursionistes múltiples
opcions per descobrir aquest confí meridional del massís
Central francés.
Text: Bea Forés
Guara: roca i aigua, ombra i llum.
La serra de Guara és un paradís per a la pràctica
del descens de barrancs. Té una orografia modelada per l'aigua
amb rius encaixonats, altes penyes i espadats que s'alcen damunt la plana
deixant enrere escenaris salvatges plens de sensacions per a tots nivells.
En aquest reportatge proposem uns descensos per tres dels principals rius
del massís: el Flumen, el Mascún i dos afluents del Vero.
I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, opinió: "Debat a Montserrat:
com reequipar?", entrevista: Manuel
Cortès, novetats editorials, notícies, vies noves,
món alpinístic, escalada esportiva i fitxes
d'activitat.
|