|
Text: Xavier Ariño
Sobre la sostenibilitat de les activitats de
muntanya.
"Creiem que la llibertat d'accés a les muntanyes i penya-segats
d'una manera responsable és un dret fonamental. Sempre haurem de
practicar les nostres activitats amb respecte cap al medi ambient i contribuir
a preservar la natura. Respectarem aquelles restriccions d'accés
i altres regulacions que hagin estat acceptades pels muntanyencs conjuntament
amb les autoritats i organitzacions de conservació de la natura."
Declaració del Tirol
per a una millor pràctica dels esports de muntanya. Art. 7 "Sobre
accés i conservació" (Innsbruck, setembre de 2002).
Text: Enric Faura
Centres excursionistes. Situació
actual i reptes de futur.
Les entitats han estat la columna vertebral de l'excursionisme català.
Els canvis socials, demogràfics i esportius plantegen importants
reptes que exigeixen noves respostes. Amb aquest article volem examinar
la situació actual i les perspectives de futur dels centres, clubs
i entitats excursionistes.
Text: Francesc Roma i Casanovas
20 anys reflectint la nova imatge de la muntanya.
En vint anys, l'excursionisme a Catalunya ha canviat força. Fins
i tot es podria dir que ha canviat de manera radical. Com és aquest
nou excursionisme? Quines implicacions tindrà per a la nova visió
de la muntanya? Aquestes són les dues preguntes bàsiques
que intenta respondre aquest article.
Text: Miquel Jaumot Bisbal
La xarxa de senders de Catalunya.
Una història curta, però intensa.
La història del senderisme a Catalunya és encara ben jove.
Des de la primera pintada fins ara només han passat 30 anys. I
des de la senyalització del GR 11, a partir del qual el senderisme
comença a ser reconegut fora del món excursionista, no fa
ni 20 anys. Tanmateix, el creixement de la xarxa de senders catalans ha
estat espectacular.
Text: Josep Maria Cuenca
L'himalaisme català i el segle XX.
Breu crònica d'aproximació històrica.
L'estiu de 2004 una expedició catalana feia la primera repetició
mundial de la via Magic Line al K2, 18 anys després de la
seva obertura. En ocasió d'aquesta fita i aprofitant el número
200 de VÈRTEX, és el moment de fer un repàs a tres
dècades d'himalaisme català, des dels primers set mils al
primer Everest, revisitant, com no, les comptades activitats de categoria
mundial. Els temps, les maneres i la gent han canviat, i després
d'uns anys daurats, entre els 80 i inicis dels 90, s'evidencia manca de
gosadia i innovació en les activitats a l'Himàlaia.
Text: Remi Brescó
Vint anys d'escalada i alpinisme a Catalunya.
"L'Estel impossible (Bhagirathi III) es converteix en el punt
d'unió amb una altra dècada on tant de bo poguéssim
seguir assaborint les mil joies que la muntanya ens proporciona".
Així acabava Jordi Lluch la visió sobre els últims
10 anys (1974-1984) de l'alpinisme català, al núm. 100 de
VÈRTEX. Ja han passat 20 anys més i des d'aquestes ratlles
intentarem explicar què és el que ha donat de si l'alpinisme
a casa nostra, que ha estat molt i divers. No sempre l'alt nivell tècnic
assolit s'ha correspost amb el grau de compromís d'algunes activitats,
però, així i tot, repassarem un bon grapat d'ascensions
que estarien sens dubte en un lloc privilegiat a qualsevol país
capdavanter del món alpinístic.
Text: Laura Samsó i Joan Lluís
Haro
El descens de barrancs a Catalunya: inicis i
evolució.
Baixar rius, barrancs, engorjats i salts, solcar la superfície
de la terra com ho fa l'aigua, escolar-se per tobogans, ràpels
i ressalts és l'atractiu principal d'aquesta activitat. En aquest
article es recullen les sensacions, pensaments i sentiments d'alguns dels
pioners del descens de barrancs a Catalunya. La intenció és
reflectir l'evolució d'una activitat que en els seus inicis era
complementària de l'escalada o l'espeleologia, però que
amb el pas dels anys ha consolidat tècniques, materials i esquemes
propis.
Text: Armand Ballart
L'obertura de vies i els seus protagonistes.
Els darrers 100 números de VÈRTEX de ben segur que recullen
aquelles propostes que han mantingut l'esperit clàssic de l'escalada
a Catalunya. És obligat, doncs, fer un repàs d'aquestes
dues dècades. Lluny d'esmentar vies concretes, destacarem els seus
protagonistes, els nous escenaris i les escoles clàssiques on encara
es tracen noves rutes. Com sempre, valorarem i agrairem els itineraris
oberts, reflex de la intenció dels seus autors.
Text: Pep Boixadós
Escalada esportiva. L'evolució
imparable del grau.
L'escalada esportiva va néixer a Catalunya a finals dels anys 70,
fruit d'una evolució cap a un estil lliure que bandejava la progressió
artificial. Aquesta nova forma d'escalar i els canvis consegüents
en els mètodes d'equipament van suscitar les lògiques discrepàncies
entre els escaladors. Un quart de segle més tard, la filosofia
esportiva és la mateixa, però hi ha hagut canvis importants.
Entre ells, la dispersió dels escaladors i la minva del seu sentiment
de pertinença a un col·lectiu; però, en canvi, un
increment espectacular del grau lligat sobretot a la millora de les noves
formes d'entrenament.
Text: Enric Faura
Vint anys de novetats editorials.
Aquesta secció ha anat recollint les novetats del món editorial
amb la filosofia d'oferir un servei als lectors perquè tinguin
coneixement dels llibres, revistes o mapes nous que poden ser d'interès
per a les activitats de muntanya. En aquests vint anys s'ha publicat molt,
i no és ara la nostra intenció fer-ne un repàs exhaustiu,
sinó intentar analitzar les línies de fons i espigolar dins
del bosc editorial algunes obres destacades.
Text: Néstor Bohigas
Curses de muntanya. L'esperit més
competitiu del muntanyisme.
Les curses de muntanya van aparèixer a Catalunya fa uns 15 anys
com a evolució lògica d'algunes activitats de muntanya.
Avui dia, són una de les especialitats més competitives
que es realitzen a la muntanya. S'han promogut diferents proves i modalitats,
i els èxits dels corredors catalans han estat constants en els
darrers anys.
Text: Josep Fatjó
Excursionisme. Uns valors compartits.
Les activitats excursionistes tenen el privilegi de desenvolupar-se en
entorns naturals, a diferència d'altres esports. Això ha
fet créixer en els muntanyencs uns valors i sentiments centrats
en l'amor i el respecte a la natura, i que han deixat el gaudi físic
en un pla secundari. Aquesta espiritualitat, tret distintiu de l'excursionisme,
s'ha de transmetre, fomentar i compartir.
I les seccions:
notícies, entrevista: Ramon
Folch, fitxes
d'activitat, i els índex dels números 182-197.
|