Text: Miquel Julià Sans i Jordi Sierra
Baix Llobregat. La necessitat d'un respir.
La comarca del Baix Llobregat es caracteritza per un territori molt humanitzat, amb nombroses infraestructures viàries, una intensa activitat industrial i nuclis de població que concentren gran nombre d'habitants. Però al voltant d'aquest paisatge hi ha encara racons desconeguts on es poden fer excursions enmig de boscos, zones agrícoles, llacunes o petits pobles. A continuació es proposen dos itineraris a peu que recorren punts de l'Ordal i Montserrat, i dos en BTT que visiten la plana litoral i les rodalies de Sant Climent de Llobregat, al sud de la comarca.

Text: Alfons Valls
Circ de Cambresdase. Escola d'alpinisme.
Pocs llocs com l'alta Cerdanya i el Capcir amaguen a l'hivern racons d'ambient nòrdic. Darrere de suaus carenes, l'antiga cubeta glacial del circ nord de Cambresdase conserva fils verticals de neu i gel envoltats d'esmolats esperons de roca. Terreny de joc ideal per a l'alpinisme matinal, és un d'aquests pocs racons privilegiats que, en petit, guarda molts dels ingredients de les grans muntanyes pirinenques. Verd a la primavera, torrat a ple estiu i blanc als bons hiverns, són els colors de fons quan assegurem el segon de corda; el blau, els núvols i la incertesa queden per quan mirem amunt.

Text: Beatriz Forés, Daniel Sánchez i Xavier Sánchez
Ferrades. Noves vies per gaudir de la muntanya.
Els darrers anys han proliferat les vies ferrades i cada vegada són més els addictes a aquest tipus de progressió vertical. En aquest article es presenten cinc propostes que tenen en comú, a més de la seguretat, la seva bellesa i varietat. Les tres primeres les trobem a Catalunya i han estat equipades per particulars o per entitats excursionistes. Les altres dues ens situen a la serra de Guara i a Andorra, i en ambdós casos són vies promogudes des de les respectives Administracions.

Text: Cèsar Armengod, instructor d'alpinisme de l'ECAM-EEAM
Gel vertical (II). Els ancoratges en el glaç.
Les tècniques bàsiques de progressió i seguretat en glaceres són insuficients quan la inclinació del terreny augmenta i el gel esdevé més dur. En aquestes situacions cal recórrer a la tècnica del piolet tracció, que vam explicar en el número 197 de VÈRTEX, i a una correcta col·locació dels ancoratges en el glaç, que es descriuen en aquest article.

Text: Jaume Ferrández
Refugi de la Mussara. Un mirador excepcional.
El refugi de la Mussara es troba a la serra del mateix nom, a gairebé 1.000 m d'altitud i amb una panoràmica privilegiada que domina tot el litoral del Baix Camp, des de Cambrils fins a l'Hospitalet de l'Infant. En dies molt clars fins i tot es pot veure a l'horitzó, retallada sobre el mar, l'illa de Mallorca.

Text: Pako Sánchez
Parets del clot de la Mònica. Sol d'hivern, ombra d'estiu.
Els darrers anys ha proliferat l'obertura de nombroses vies als serrats d'en Muntaner i de la Pastereta, al sector sud de Montserrat. Són itineraris que ofereixen agradables escalades de mitja jornada, sobre bona roca, de dificultat moderada i aproximacions curtes. Tot un ventall de possibilitats per omplir un matí o una tarda amb itineraris de ràpida execució, o per aprofitar les curtes hores del sol hivernal.

Text: Ignasi Planas de Martí
La serra de Llaberia, de cap a cap. Cingles i portells prop de la Mediterrània.
Llaberia és un minúscul i atraient lloc del terme de Tivissa que dóna nom a una serra adusta i ventada, partió de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Pels alts de la serra de Llaberia els senders transiten estrets i gaudeixen d'àmplies panoràmiques vers la façana litoral. L'itinerari que proposem defuig el pas pel carener i utilitza, amb més interès paisatgístic i excursionista, els viaranys penjats entre els graons de les cingleres. Des del poble de Pratdip farem un cercle sencer a l'entorn del racó de la Dòvia, seguint tothora camins senyalitzats, fet que ens facilitarà aquest llarg i complet recorregut.

Text: Pepín Valdivia
Rjukan. Cascades de gel nòrdic.
Quan el fred no arriba ni amb la intensitat desitjada ni en el moment oportú, cal recórrer a alternatives més llunyanes per escalar en glaç. La temporada 2003-2004 el fred va arribar tard a les nostres latituds, i un potent grup d'escaladors d'Osca va decidir viatjar cap a la vall de Rjukan (Noruega). Cecilia Buil, Iñaki Cabo, Dani Ascaso, Néstor Eyerbe i Pepín Valdivia van picar-hi gel a consciència. Aquest és el resum de l'activitat que hi van fer. De qualitat i en quantitat.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, opinió: "Motos de neu: una autèntica plaga", entrevista: Catherine Destivelle, novetats editorials, notícies, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.