Text: Josep Abelló
Priorat, el caràcter del sud.
El Priorat és una comarca meridional poc poblada, però amb uns llogarets i una història que li confereixen un caràcter singular. Geogràficament parlant, la bona preservació dels seus paisatges rurals i de muntanya invita a recórrer-los tranquil·lament a peu. Des del Montsant, la muntanya-símbol del Priorat, fins a la característica mola de Colldejou tot passant pels cingles de Siurana, caminarem entre la sorpresa del descobriment i l'essència del que perdura.

Text: Sergi Lara
Cap de Creus, mar i muntanya.
La unió dels darrers contraforts del Pirineu amb la mar Mediterrània configura un entorn de gran bellesa i ple de singularitats. La suggestiva barreja de turons i cales crea paratges de forts contrastos i notables atractius que podreu conèixer si seguiu algun d'aquests itineraris.

Text: Verena Masius, Josep Vergara i Xavi Vidal
Ferrades, diversió sota control.
L'augment de vies ferrades i la creixent popularització d'aquests itineraris exigeix seguir unes normes de seguretat per poder-los realitzar amb responsabilitat. La presència de cables, escales, ganxos i ferros pot donar una falsa sensació de seguretat. Per això caldrà recordar unes pautes d'obligat compliment i així poder gaudir d'aquests acrobàtics itineraris sense riscos.

Text: Jordi Álvarez
La via Puigmal al Cavall Bernat. Història d'una primera.
Corrien els anys 50 i corrien per Montserrat uns quants escaladors rústicament equipats, però fanàticament enamorats de la "muntanya santa". La roca mítica, el Cavall Bernat, només comptava amb 3 vies, però la llisa part superior de la paret nord-est restava immaculada. Uns escaladors pioners, equipats amb un invent seu, la pitonissa d'expansió, van avançar-se al seu temps per obrir una via atrevida, elegant i històrica com poques n'hi ha al massís.

Text: Xavier Maduell
Refugi dels Estanys de la Pera. Al·licients d'estiu i d'hivern.
El refugi dels Estanys de la Pera no està rodejat de pics famosos ni de cap tres mil; tampoc té grans possibilitats per a l'escalada. Però té uns atractius tant o més importants que altres refugis molt més concorreguts: és una senzilla construcció perfectament integrada en un entorn d'alta muntanya que ho té tot; una gran riquesa de fauna i flora, cims molt interessants, aigua a l'estiu, neu a l'hivern... i sobretot, molta tranquil·litat, la tranquil·litat característica dels paisatges ben preservats entre la Cerdanya i Andorra.

Text: Joan Guirao
Serra de Sis. Pels camins de la transhumància ribagorçana.
Aquesta serra prepirinenca, desconeguda i ignorada, permet traçar un magnífic recorregut amb bicicleta de muntanya combinant les magnífiques panoràmiques amb la recuperació de la memòria de la transhumància.

Text: Jordi Marmolejo, Robert Guilera i Pep Monsó
Pantà de Santa Anna. Escalades vora l'aigua.
L'últim dels grans embassaments de la Noguera Ribagorçana abans de desembocar al Segre és el de Santa Anna. Aquest, a la confluència de les comarques de la Noguera, el Segrià i la Llitera, està flanquejat per un gran nombre de parets i agulles que tradicionalment havien estat escalades només pels locals de la zona. La falta d'informació i la fama de les escoles prepirinenques han relegat aquesta gran escola a un oblit injust del qual va sortint gràcies a l'obertura de nous i interessants sectors que acullen diferents estils d'escalada.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, opinió:"Parlem del paisatge", entrevista: Tomaz Humar, novetats editorials, notícies, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.