Text: Manuel Barcia Rodríguez
GR 97. De la plana del Vallès al Baix Llobregat.
Entre les serralades Litoral i Prelitoral i entre els rius Llobregat i la Tordera, s'estén la plana del Vallès. És una zona densament poblada on les vies de comunicació i la disbauxa de les urbanitzacions durant els anys 60 i 70 han deixat un Vallès massa humanitzat. Davant l'amenaça d'una altra gran autopista, l'anomenat 4t Cinturó, va néixer el GR 97. L'itinerari transcorre per conreus i boscos d'un gran valor ecològic per la fauna que habita a les muntanyes veïnes, a la vegada que redescobreix un món rural que sovint es busca lluny de casa.

Text: Joan M. Vives i Teixidó
Els serrats de Sant Salvador de les Espases. Els germans petits de Montserrat.
Seguint l'eix del Llobregat entre Olesa i Monistrol, la presència de Montserrat sovint ens fa oblidar unes altres serres que es troben a l'altra banda del riu. Aquestes formen un curiós conjunt de relleus situats al voltant de l'encimbellada ermita de Sant Salvador de les Espases i del punt més elevat del sector, el puig Ventós. Els següents tres itineraris visiten els indrets més singulars d'aquesta zona tan castigada pels incendis, però en plena recuperació del seu mantell vegetal.

Text: Xavier Maduell
Oulettes de Gaube. Un refugi en el Pirineu més alpí.
El refugi de les Oulettes de Gaube, a l'alta vall de Cauterets, té el privilegi de contemplar una de les escenes més alpines i prestigioses dels Pirineus: la superba cara nord del Vignemale. D'entrada, la idíl·lica excursió que surt del pont d'Espagne fins a les Oulettes, ja ens servirà per conèixer l'entorn privilegiat d'aquest històric refugi, cruïlla de senders i base d'algunes de les ascensions més clàssiques del Pirineu central francès.

Text: Daniel Brugarolas
Els Frares Encantats. Un llibre obert a la història de l'escalada a Montserrat.
Els Frares Encantats són una de les regions que gaudeixen de més solitud, tranquil·litat i encant de la muntanya de Montserrat. Des que l'any 1921 Lluís Estasen s'enfilà al Frare Gros fins a les obertures modernes de l'actualitat, els Frares han mantingut l'essència de l'escalada montserratina, la que equipa poc i camina força a la recerca dels racons més verges del massís. Daniel Brugarolas, guanyador del II Premi Vèrtex amb l'obra Escalades als Frares Encantats, ens fa un extracte del seu llibre, que serà publicat properament per l'editorial Cossetània.

Text: Miquel Blanco
El Coscollet i els Diables. Dues grans parets a l'Alt Urgell.
L'una sap de l'altra, però mai s'han vist. Els seus assolellats vessants, situats a ponent del pantà d'Oliana, es troben a pocs quilòmetres de separació i només els ocells o els dolços vents de mitja tarda els mantenen units. Entre les dues amb prou feines una dotzena d'itineraris, entre les dues uns pocs burins i claus rovellats, entre les dues metres i metres d'aventura per a somiar desperts.

Text: Jordi Ferrando
Vall de Chistau. La bellesa intacta del paisatge.
Gràcies a la seva facilitat d'accés i a l'existència de 2 refugis, un guardat i l'altre lliure, la vall de Chistau rep cada any molts visitants, atrets no tan sols per la bellesa intacta dels seus paratges, sinó també per la possibilitat de realitzar les ascensions a 2 muntanyes plenes de caràcter: el Bachimala i el Posets. El present article ressenya aquestes i 3 ascensions més a pics que superen els tres mil metres dins d'aquesta bonica vall altoaragonesa.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, opinió: La resposta de l'excursionisme a les agressions a l'alta muntanya, entrevista: Mònica Aguilera i Lluís Capdevila, novetats editorials, notícies, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.