Text: Joan Gelabert
Agulla Dibona. La flama de pedra.
Hi ha roques que tenen el poder d'atraure les mirades i el desig irresistible d'assolir el seu cim. És el cas de l'estètica agulla Dibona, a l'extrem oest del massís, que ja va ser escalada l'any 1913 pels italians Angelo Dibona i Guido Mayer. A part d'aquesta via Normal, la ruta més clàssica és sens dubte la Directa Madier de la cara sud. Tot i l'inconvenient de la gran freqüentació, gaudeix dels avantatges de l'elegància, el bon granit i una dificultat mantinguda sobre l'estilet de pedra més característic dels Écrins.

Text: Manel Borrell, Paco Morán, Leo Vegué i Joan Jover
Écrins clàssics, Écrins alpins.
Els Écrins són un massís alpí per excel·lència. Amb molts cims vora la ratlla dels quatre mil metres i dos grups principals, el de la Meije i el del Pelvoux, ha atret des de sempre l'afany dels alpinistes per traçar-hi línies sobre les seves arestes, parets, corredors i glaceres. El següent recull, obra d'experts alpinistes, reviu alguns dels itineraris més clàssics i fascinants, ordenats de menor a major dificultat.

Text: Jordi Lluch
L'aventura glacial als Écrins.
Resumir en tres propostes l'àmplia oferta d'escalada glacial que presenten els Écrins és tasca difícil, que reservem a profunds coneixedors del massís com és l'autor d'aquest article. Sense grans dificultats tècniques però amb la llunyania i el compromís intrínsec de les grans parets de la zona, els següents itineraris mostren com els Écrins són un dels millors massissos alpins per viure l'alta muntanya en el seu estat més pur.

Text: Carles Albesa i Bachero, instructor de l'ECAM i l'EEAM d'escalada en roca
Ràpel. La baixada controlada.
Estadísticament, més del 25% dels accidents mortals d'escalada, alpinisme, espeleologia i descens de barrancs es produeixen durant el ràpel. La inexperiència és una de les principals causes d'aquests accidents, però també l'excés de confiança de persones expertes que prescindeixen d'algunes rutines de seguretat pel fet de considerar-les una pèrdua de temps. A continuació s'exposen alguns aspectes bàsics per a la realització d'un ràpel segur.

Text: Xavier Maduell
Certascan. Resguard entre estanys i cims.
L'alta vall de Cardós configura un paisatge d'alta muntanya i de gran bellesa, regat per l'aigua dels torrents, cascades i estanys. Entremig d'ells, el refugi de Certascan proporciona una base ideal per preparar tot un seguit de visites a solitaris estanys, pics i crestes a cavall entre el Pallars i l'Arièja.

Text: Francesc Roma
Jacint Verdaguer. Quan la muntanya es féu paraula.
Enguany fa cent anys de la mort de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902). Els homenatges, dins del que s'ha anomenat Any Verdaguer, ja s'han posat en marxa. En aquest context, com a muntanyencs que som, ens cal no oblidar que aquest insigne poeta va ser també un dels primers excursionistes del nostre país i va fer ascensions que, pel seu temps, estaven molt per sobre de la mitjana dels seus coetanis.

Text: Jordi Longás
Ansó i Echo. L'atracció del Pirineu Occidental.
Quan el Pirineu aragonès davalla cap al navarrès, pren un caire diferent; no es tracta ja de grans altures, però sí d'abruptes relleus calcaris combinats amb la verdor deliciosa de dues frondoses valls. Ansó i Echo contenen unes possibilitats excursionistes que vénen resumides en el següent recull, una selecció de deu atractives i variades ascensions. L'entorn s'ho val, i val la pena admirar-lo des de dalt.

Text: David Fajula
Barrancs al Vallespir. Esclat de roca i aigua.
Emmarcada al nord-oest pel famós massís del Canigó, la comarca del Vallespir té un altre teló que la delimita pel sud, a la frontera amb l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Allà hi davallen un seguit de curts però esplèndids engorjats que vessen la seva aigua al riu Tec. Maria Valenta, el Pi, Mas Calsan i les Anelles formen un conjunt de frescor i humitat garantides, fins i tot quan fa més calor.

Text: Joan Palou
Menorca. Pedalant pel perímetre de l'illa.
La poc muntanyosa illa de Menorca és un paradís per als amants dels paisatges marítims, des de la placidesa de les platges de la costa sud, amb la seva aigua de color turquesa, fins a les rocoses i salvatges cales del nord. Però Menorca ofereix un terreny idoni també per a un esport de muntanya com el ciclisme tot terreny. Aquest ens permetrà recórrer part de l'històric camí de Cavalls pel perímetre de l'illa i encadenar una completa ruta per cales, pobles, camps i monuments megalítics dins de l'illa més septentrional de les Balears.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, guia del dossier del Écrins, opinió: Un adéu a l'excursionisme, entrevista: Joaquim Montoriol, novetats editorials, notícies, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.