Text: Oriol Guasch i Terré
Massís de Saint Barthélemy. Esquí al país dels càtars.
Una proposta llaminera per descobrir un dels massissos més oblidats del Prepirineu oriental. Al cor de l'Arièja, lluny dels grans cims, hi trobem una serralada, petita i allargassada, que com un bastió càtar s'alça desafiant damunt la plana de Foix. Originals itineraris d'esquí de muntanya s'enfilen a les dues cotes principals d'aquesta interessant serra entre fagedes, lloms i també abruptes pics.

Text: Francesc Roma i Casanovas
L'Any Internacional de les Muntanyes.
El passat dia 11 de desembre va tenir lloc la cerimònia oficial d'inauguració de l'Any Internacional de les Muntanyes a la seu de l'ONU, a Nova York. Un dels principals objectius que s'hi van exposar va ser el desenvolupament de les poblacions muntanyenques, com a resposta al context actual de marginació creixent d'aquestes regions enfront de les noves tendències econòmiques. Jacques Diouf, director general de la FAO, va donar la clau del que serà l'Any: "Tots som gent de muntanya, tots depenem de les muntanyes".

Text: Xavier Maduell
Siurana. El refugi més cosmopolita.
El refugi Ciríac Bonet de Siurana és una pintoresca casa encimbellada sobre un cingle, entre les muntanyes de Prades i el Montsant. A pesar del seu aïllament, l'edifici acull durant tot l'any escaladors esportius d'àmbit internacional atrets per algunes de les vies més difícils del món. Però Siurana també observa l'obertura d'escalades assequibles, així com una revifalla del gran interès excursionista que té aquesta balconada sobre el Priorat.

Text: Xavier Samsó, instructor de l'Escola Catalana d'Alta Muntanya
Caigudes en neu dura. Aturar-se a temps.
A la primavera augmenta considerablement el nombre de persones que realitzen activitat a l'alta muntanya. En aquesta època de l'any la neu pateix diàriament transformacions importants; durant el dia s'estova i es fa pesada, però a la nit les glaçades l'endureixen i transformen el terreny en una pista de patinatge. Prevenir la caiguda i, en cas que es doni, saber-la aturar a temps, és una lliçó que l'alpinista no pot oblidar mai.

Text: Pako Sánchez
La Nord de l'Infern. Escalada mixta a la vall de Carançà.
Hi ha pics que tenen un nom amenaçador, potser com a avís del que ens hi espera. En el cas del cim de l'Infern, i tret dels dies més durs de l'hivern ripollès, la realitat no fa honor al nom de la muntanya. La seva paret nord sol presentar bones condicions i amables escalades sobre canals i diedres que s'omplen de neu quan ve el fred. Vies no gaire llargues ni difícils, però que s'enfilen amb un tall clàssic i elegant sobre aquest estratègic cim situat entre Núria, Ulldeter i Carançà.

Text: Guillem Ullastre
Còrsega en lliure. L'illa vertical.
Encara que sembli sorprenent, Còrsega és una gran muntanya situada damunt del mar. Formada per una llarga serralada de 180 quilòmetres de llargada, uns 85 d'amplada i amb cims que sobrepassen els 2.000 metres d'altitud, és un bon terreny on practicar l'escalada, l'excursionisme, l'esquí de muntanya o el descens de barrancs. Aquest article proposa quatre escalades, en general exigents, que permetran descobrir la varietat d'aquesta pràctica en diferents indrets de l'illa.

Text: Imma Molist i Pep Costa
Horitzons sens fi. L'altiplà de Xile i Bolívia en bicicleta.
Travessar l'altiplà dels Andes entre Xile i Bolívia és una activitat d'envergadura. La duresa del terreny, de l'altitud i de les distàncies són elements que s'han de tenir en compte abans de fer aquest viatge en bicicleta entre Calama i Arica. Però algun preu s'havia de pagar si es volia fruir de visions úniques com les salines més grans del món, les zones volcàniques i termals o la solidaritat insòlita dels habitants d'aquest desert andí.

Conté els índexs dels números 161-181.

I les seccions:
editorial, cartes dels lectors, entrevista: Chris Bonington, novetats editorials, opinió: L'espasa de Dàmocles, notícies, vies noves, món alpinístic, escalada esportiva i fitxes d'activitat.