Text: Olivier Guardiole
Coll d'Ares. Dificultat al Vallespir.
L'Alt Vallespir ofereix plàcides raconades on encara és possible viure la muntanya en solitud. A l'est del coll d'Ares, tocant al Ripollès i a l'Alta Garrotxa, s'amaga el petit sector de Valldarques. Aquest és un cingle rodejat de boscos i amb el Canigó al nord com a teló de fons. Un sector que, sense tenir la fama ni l'envergadura d'altres escoles, representa una bona opció per als qui busquin escalades de grau mitjà-alt en un entorn únic.

Text: Albert Soler
Cingles de Gitarriu. L'esportiva en paret.
Elegants cingles calcaris sobresortint entre alzinars. Aquesta és una de les imatges més genuïnes del paisatge garrotxí, i en concret de Gitarriu, a mig camí entre Sadernes i el Bassegoda. Les úniques vies mitjanament llargues de l'Alta Garrotxa s'han obert aquí, i destaquen per la seva dificultat, roca compacta i excel·lent equipament, el qual possibilita que escaladors amb un grau de V+ ja s'hi puguin començar a atrevir.

Text: David Fajula
Quan la muntanya s'esquerda. Instint d'aventura.
Endinsar-se a les torrenteres de l'Alta Garrotxa no és cosa fàcil ni planera. Fins i tot no és agraïda quan s'han de fer llargues aproximacions i de vegades no s'hi troba aigua, l'element que dóna vida als barrancs. Però n'hi ha per escollir, des d'algun dels engorjats més clàssics de la nostra geografia fins a recòndites meravelles, més dures i aspres. Uns i altres posaran a prova l'instint de seguir sempre la ruta més directa: la vertical.

Text: Ramon Llongarriu
Santa Maria d'Escales. El romànic més amagat.
Al cor de l'Alta Garrotxa, entre Oix i Sadernes, s'aixeca la típica edificació religiosa de la comarca: una austera ermita romànica inexplicablement construïda a mig vessant inclinat de la muntanya. La vall d'Escales és la imatge paradigmàtica d'una comarca salvatge i despoblada, però amb l'herència d'una història i un art que es resisteixen a ser enterrats.

Text: Jean Pierre Lacombe Massot, Martina Camiade Boyer i Sebastià Delclós
L'Albera. Sota la influència del mar.
En aquest article descobrirem l'Albera de la mà de tres dels autors de la Guia excursionista transfronterera editada per Albera Viva. L'evolució de l'Albera ha estat marcada per una doble realitat: el seu caràcter mediterrani i la seva situació de terra de pas. Característiques que es fan patents al llarg dels següents itineraris, mescla única de natura i història, mar i muntanya.

Text: Oriol Guasch i Terré
La volta completa a l'Albera. Pedalant entre el Rosselló i l'Alt Empordà.
Per conèixer una serra transfronterera com l'Albera, què millor que recórrer-la per tots els seus vessants sense respectar les divisions oficials? Hi ha dos ports naturals a banda i banda del massís per passar la frontera: el coll de Banyuls, a llevant, i la collada del Pla de l'Arca, sobre el Portús. La següent proposta els utilitza per traçar un llarg itinerari de dos dies, amb importants desnivells però bones pistes en general. Una completíssima volta que s'enfila al sostre de l'Albera i dóna una idea global de la realitat d'aquest massís.

Text: Joan Tocabens
El pastor Manel. L'íntima identificació amb la natura.
Si els poetes han celebrat sovint la imatge del pastor, gairebé sempre han conreat el tema de manera general com per respectar l'anonimat d'un ésser humil i secret que la comunió amb la natura condemna a fondre's eternament amb ella. En Manel Costa, pastor de l'Albera sembla haver escapat a la regla, almenys durant el darrer terç de la seva llarga vida.

Text: Joaquim Agustí, Martina Camiade, Jean Pierre Lacombe i Sebastià Delclós
De punta a punta. Sis dies per senders i carenes.
Prop de 130 km de carenes, valls i senders és el resultat d'una travessa de sis dies al llarg de l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Una caminada que enllaça tres senders de gran recorregut i viatja des de Sant Pau de Segúries, al Ripollès, fins a Portbou, allà on l'Albera es precipita al mar.

Text: Neus Aragonès Rius
Carles Bosch de la Trinxeria. La descoberta del Pirineu Oriental.
De tots els excursionistes vinculats a la Garrotxa i a l'Albera el segle XIX, Bosch de la Trinxeria n'és un dels més interessants. Aquest article, escrit per la guanyadora del darrer premi Francesc Maspons i Labrós precisament amb un treball sobre Bosch, mostra com el nostre autor va ser un dels primers divulgadors d'aquelles contrades en l'incipient món excursionista d'aleshores.

I les seccions:
editorial, entrevista: Josep i Joaquim Agustí, recull bibliogràfic, refugis, fitxes d'activitat de l'Alta Garrotxa, mapa de l'Alta Garrotxa, fitxes d'activitat de l'Albera-les Salines, mapa de l'Albera-les Salines, dades pràctiques.