| |
GRAND PIC D'ESPADE MASSÍS DEL NÉOUVIELLE - PIRINEU FRANCÈS |
![]() La cara oest del Grand Pic d'Espade amb la via Réunion syndicale. Foto: Jordi Cateura |
1a ascensió: Cahuzac, Lanne, Traille
i Turon (1997).
Dificultat: 6a (V+ obligat)
Longitud: 200 m
Horari: 3 h
Orientació: W
Material: cintes exprés. Via equipada. Cal dur algun friend
i cordes dobles per rapelar.
Observacions: cal tenir una bona tècnica en granit; si no, els
graus de la ressenya poden semblar durs. Informació sobre les vies al
refugi de la Glère.
Accés: des la ctra. que baixa del coll del Tourmalet cap a Barèges, entre l'estació d'esquí i el poble de Barèges, prenem a l'esquerra la pista forestal cap al refugi de la Glère. Deixarem el vehicle en un aparcament a partir del qual pujarem a peu al refugi en uns 30-45 min (aquest darrer tram el podríem fer amb un vehicle tot terreny, però la circulació només hi està permesa entre les 18 i les 8 h).
Aproximació: des del refugi seguim el camí de la bretxa de Chaussenque. En arribar a l'altura dels pics d'Espade, pugem per la tartera fins a peu de paret. La via va per un diedre marró característic, però l'inici és uns metres a la seva dreta. Fletxa a la roca i "xapes" visibles (1:30 h).
Descripció de la via: comencem en un petit esperó a la dreta del diedre marró. En una diagonal cap a l'esquerra entrem al diedre fins a R1. Seguim pel diedre fins al final i continuem una mica més fins a R2. Al 3r llarg sortim per l'esquerra d'un diedre i tornem a travessar a la dreta fins a la gran vira que creua la paret, ja per terreny més fàcil. Continuem fins a una petita esplanada on muntem R3. Sortim a l'esquerra, passem per una placa fina de color rosat i superem un petit esperó. Continuem amunt per uns diedres. El següent llarg comença en un diedre que després s'obre i acabem escalant una xemeneia. L'últim llarg és de tràmit i sense massa dificultats arribem a la instal·lació de ràpel.
Descens: 4 ràpels de 45 m per la
via de la dreta (L'ombre du doute). Per la mateixa via les instal·lacions
no són tan bones.

Albert Macau i Jordi Cateura