PARET DEL PESSÓ
COLLEGATS - PALLARS JUSSÀ/SOBIRÀ

La via “Kollegats” està esdevenint la nova “clàssica” de la paret del Pessó.

Una de les tàpies més imposants del congost de Collegats, entre el Pallars Jussà i el Sobirà, és la paret del Pessó. Allí s’enfila la via “Kollegats”. El seu grau assequible i el bon equipament la fan una bona opció per descobrir l’escalada en aquesta zona prepirinenca. Malgrat ser una via recent, ja s’està convertint en una clàssica de la paret en competència amb la coneguda Tànger.

Punt de partida: des de la Pobla de Segur es pren la ctra. N-260 en direcció a Sort. Just a l’inici del congost de Collegats, entre els km 301 i 302, trobem a mà dreta l’aparcament de la font de la Figuereta. També es pot deixar el cotxe just on surt el camí a l’esquerra cap a la paret (entre els 2 túnels de Collegats), però només hi ha lloc per a 2 cotxes.

1a ascensió: “Gute”, “Kolomot”, R. Valls i M. Ollé (desembre 1998)

Dificultat: 6b/A0 (7a), V+ obligat. Roca delicada a la travessa del 3r llarg. La part superior de la via és una mica discontínua. La majoria de les tirades són força llargues (d’uns 50 m). Equipada amb parabolts.

Recorregut: 340 m

Horari: 3-4 h

Material: 14 cintes exprés, algun friend mitjà i petit, i bagues.

Orientació: E

Cartografia: Serra de Boumort i Congost de Collegats. Esc. 1:25.000. Ed. Piolet, 1996.

Aproximació: des de la font de la Figuereta seguim la carretera en direcció a Sort i voregem el túnel per la carretera vella. Uns metres després de la sortida del túnel creuem la carretera i trobem un camí a l’esquerra que puja a la paret. El seguim durant uns minuts i busquem a la paret una gran canal herbosa. Del camí surt un corriol que puja al peu d’aquesta canal. La via comença a l’esquerra de la canal en una placa tombada (“xapes” visibles).

Descripció de la via: iniciem l’escalada per un canaló-diedre fins a un replà herbós on fem la 1a reunió. Continuem per un mur desplomat que poc a poc va perdent verticalitat. De la 2a reunió sortim en diagonal a la dreta per sota d’un gran sostre. El següent llarg també continua amb tendència a la dreta i creua la via Oriflama. Els tres darrers llargs tenen una tònica semblant de plaques tombades amb petits ressalts fins al cim de la paret.

Descens: caminem cap a l’esquerra de la paret seguint marques vermelles i fites que ens porten a una baixada equipada amb cadenes. Descendim fins al camí que ens porta a la carretera, des d’on retornem al cotxe.

Albert Macau i Jordi Cateura