VIA ESTASEN AL CALDERER
 PEDRAFORCA - BERGUEDÀ

 

Aquesta via és un encontre ineludible amb la història de l’escalada a Catalunya, ja que és la primera que es va obrir a la cara N del Pedraforca l’any 1928. La seva llargada i dificultat moderada fan que passi desapercebuda entre el cúmul de vies de la paret. L’escalada es desenvolupa en un marc sever i auster trencat per unes antiestètiques marques verdes. Cal anar alerta a la part final, ja que els senyals verds es desvien de la via Estasen per agafar una variant més difícil, però igualment atractiva.

1a asc.: Ll. Estasen, J. Puntas, J. Rovira i J. Vila, 30-6-1928.

Dificultat: PD (màx. IVº). 645 m de recorregut per roca calcària amb trams fàcils descompostos.

Horari: 3-5 h

Material: semiequipada amb pitons. Cal dur tascons, friends i bagues; algun pitó pot ser útil.

Època aconsellable: de juny a setembre

Bibliografia i cartografia:
Dalmau, J. M. Pedraforca. Todas las ascensiones y escaladas. Ed. Barrabés, 2003.
Jover, J. Pedraforca. Guia d’escalades. Ed. Pleniluni, 1991.
Serra del Cadí-Pedraforca. Esc. 1:25.000. Ed. Alpina i Geoestel, 2003.

Aproximació: del refugi Estasen seguim el camí que flanqueja la cara N. Trobem un torrent i pugem pel seu marge dret fins a un camí que prenem a la dreta. Flanquegem fins a un 2n torrent, pugem i passem sota una piràmide rocosa. Seguim a la dreta, escalem un diedre (III+) i per una vira herbosa arribem al collet del Dit del Riambau, on comença la via (1:30 h).

Descripció de la via: pugem per un diedre (IV-) i seguim fins a un replà (IIIº). Escalem un 2n diedre (IVº) i continuem a l’esquerra. Ascendim una placa (IVº) i flanquegem a l’esquerra (IIº) fins a un ampli replà al peu d’una paret. Per una vira ampla (IIIº-IVº) seguim fins al “jardí”. Anem a l’esquerra fins a una canal pedregosa que pugem pel seu costat esquerre (Iº-IIº). Escalem una placa poc inclinada i llisa (IVº), uns blocs grans (IIIº), una aresta fàcil i una canal molt descomposta (IIº) fins a un coll. La via original continua recte per un esperó poc definit i una successió de canals (IIº-IIIº) fins al cim (2.493 m). També podem seguir una variant més difícil a la dreta (marques verdes) fins a un diedre (IV+, 1 parabolt). Continuem entre grans blocs (III+) fins a un collet, superem un esperonet (IV-) fins a un replà, remuntem una canal (IIº-IIIº) i seguim fins al cim per terreny fàcil (Iº-IIº).

Descens: per la carena seguim fins a l’Enforcadura, des d’on baixem per la tartera cap al refugi (1:30 h).

Laura Piferrer