ARESTA NE DEL TUMENÈIA SERRA DE TUMENÈIA-NAUT ARAN

 

Durant el descens del Tumenèia (2.780 m) contemplem el recorregut de la cresta que hem escalat.

Aproximació: des d’Arties seguim la pista de Valarties fins a l’aparcament del pont del Ressèc, on aparquem el vehicle. Remuntem la pista forestal (GR 11) fins al pont de Rius, des d’on pugem per un camí ben marcat fins al refugi de la Restanca (2.010 m). Voregem l’estany de la Restanca per la seva esquerra i seguim cap a l’estany de Mar. Sense arribar-hi, girem al S cap al coll de Tumenèia (2.603 m), entre el tuc de Monges i el Tumenèia. 3 h.

Horari: 2:30 h des del coll al cim (el llarg encadenament fins al Besiberri Nord, passant pel Pa de Sucre i la punta d’Harlé, requeriria unes 7 h més).

Dificultat: IV+. 700 m de recorregut per bona roca. Al llarg de la ruta la retirada és fàcil per qualsevol de les bretxes.

Material: cintes llargues, algun encastador i material per rapelar.

Època aconsellable: estiu i principis de tardor.

Descripció de la via: des del coll de Tumenèia iniciem l’escalada grimpant la 1a torre (IIIº) i seguim amb un ràpel de 20 m. Escalem la 2a torre (IIº-IIIº) i la baixem amb un ràpel de 7 m. A la 3a torre iniciem el tram més complicat de tota la ruta. Ens encordarem per afrontar un llarg de IV+ que ressegueix un diedre per la cara S. Ens caldrà algun encastador, tot i que el pas clau està assegurat amb un pitó. Superat aquest tram, tornem a la cresta i després d’una grimpada arribem sense problemes al cim (2.780 m).

Descens: es realitza per la via Paus (IIº) en direcció SW fins a la bretxa Paus, on girem al N per baixar a l’estany de Mar, des d’on desfem el camí fins al refugi de la Restanca.

Isidro González