PIC ROUGE DE PAILLA
GAVARNIE-PIRINEU FRANCÈS

El corredor-xemeneia NW del pic Rouge de Pailla.

En parlar de Gavarnie, el primer que ens ve al cap és la seva impressionant muralla glaçada o bé les grans clàssiques com el corredor Swan. Ara bé, una altra possibilitat interessant és el menys conegut i en aparença modest pic Rouge de Pailla (2.780 m). La seva ruta normal ja és de per si una ascensió amb caràcter, però si voleu conèixer el seu aspecte més alpí, res millor que el corredor nord-oest, una xemeneia molt recomanable, estètica, mantinguda i exigent.

Accés: creuem el poble de Gavarnie, seguim durant uns 1.500 m una pista asfaltada al costat del riu i aparquem vora el rètol (1.420 m) del refugi d’Espuguettes. Pugem per camí senyalitzat pel bosc fins al pla de Pailla, on ens desviem a l’esquerra per unes rampes fins al refugi (2.043 m). 1:30 h

1a asc. hivernal: T. Bedel i B. Pratt, gener 1979.

Dificultat: MD+ (màx. V+, A1 i 80º).

Desnivell: 400 m

Horari: 4-5 h

Roca i equipament: roca calcària. Algun pitó, reunions equipades i rapelables (2 parabolts+maillon).

Material: friends, tascons, bagues llargues, 4 cargols gel i 6 pitons.

Època aconsellable: de gener a abril. El corredor recull les allaus de la part superior, per tant no hi entrarem després de nevades recents.

Cartografia i bibliografia:
· Gavarnie. 1748 OT. Esc. 1:25.000. IGN francès
· Monte Perdido-Vignemale-La Munia. Esc. 1:30.000. Ed. Alpina
· Mousel, F. Pirineos. Ascensiones en mixto, nieve y hielo. Ed. Desnivel.

Aproximació: des del refugi d’Espuguettes ascendim al SE cap a l’Hourquette d’Alans fins a la base del pic Rouge de Pailla. Pugem a la dreta flanquejant per la cara NW del pic (40º) fins a sota el corredor. Remuntem 100 m (45º-50º) fins a l’entrada de la xemeneia. 1 h

Descripció de la via: superem una petita rimaia i pugem per pendents de 50º-55º fins que el corredor s’estreny i forma una goulotte de 10 m i 65º (pitó). Trobem una petita cova, el corredor s’eixampla i apareix l’R1. Ascendim per rampes de 50º-55º i als 50 m trobem a l’esquerra l’R2. Arribem a un ressalt de roca d’uns 15 m: estreta xemeneia (V+) i un tram de mixt i gel (80º). Trobem l’R3 sota un gran bloc encastat. Arribem a una nova xemeneia de 5 m de parets llises i amb una cova al seu fons (V+ i A1) que dóna pas a una goulotte mixta (Vº i 80º) de 15 m que gira a la dreta. Trobem l’R4 a l’esquerra. El darrer llarg remunta una rampa de 50º-55º fins a un gran bloc encastat que divideix el corredor en 2; pugem per la dreta i superem una xemeneia estreta i llisa (V+ i A1) de 8 m amb un espit a la part superior. Continuem pel corredor (50º) fins a l’R5.

Descens: si no fem cim (aprox. 100 m més de desnivell), rapelem la via i tornem al refugi. 1:30 h.

L’espectacular arc natural de la 3a reunió,
passada una xemeneia de V+ en roca i 80º en gel

Laura Piferrer