VIA MARTINETTI
SANT LLORENÇ DE MONTGAI-LA NOGUERA

1: Via Normal. 2: Via Martinetti.

Aquells dies d'hivern en què fa fred a tot arreu, les roques de Sant Llorenç de Montgai (Mont-roig) constitueixen un oasi de tebior on arrecerar-se. Els espadats més importants del lloc són la paret de l'Ós i el Cilindre (al costat mateix del poble) i la paret de la Formiguera (més amagada dins el barranc Fondo). La Martinetti era anys enrere una via de prestigi a la zona a causa de la seva exposició; ha estat reequipada i, malgrat haver perdut part del seu misteri, avui és (juntament amb la propera i més fàcil Normal) la clàssica de la paret.

1a asc: M.A. Blasco, J. Godoy, J. Martínez, J. Mayor, i J. Villarroya, 21-5-1973.

Dificultat: D+/100 m de recorregut

Roca: barreja de calcari i conglomerat; bona en conjunt però demana algunes precaucions.

Horari: 1 a 2 h Material: bagues i mosquetons (via equipada amb espits)

Època ideal: tot l'any menys l'estiu

Bibliografia i cartografia:
· MARMOLEJO, J. i ESCUER, J. Escaladas en la Noguera. Ed. Prames.
· MAJÓ, R. El plaer de l'escalada. Ed. La butxaca de muntanya.
· Mapa comarcal de la Noguera-23. Esc. 1:50.000. ICC.

Aproximació: a la sortida N de Sant Llorenç de Montgai es troba un pont on desemboca un torrent i la petita vall del Barranc Fondo. La paret de Formiguera es fa visible. Se segueix un sender que remunta uns 100 m la vall i travessa el torrent per guanyar el talús que forma la via del ferrocarril i la base de la paret. 15 min.

Descripció de l'itinerari: l'itinerari segueix un mur gris al costat esquerre de l'espadat. Atac per un muret situat 40 m a la dreta d'un esperó en forma de pera molt visible (on neix la via Normal). S'escala el muret (IVº) fins a una zona inclinada (reunió possible) i seguidament se supera un ressalt vertical a la dreta (IVº amb 1 pas de IV+, 40 m). Es continua directament fins a una cornisa que cal seguir a l'esquerra (IV+/Vº, 30 m) i se supera en lleugera tendència a la dreta el mur final (pas de V+ i després IVº/IV+, 30 m).

Descens: cal seguir un camí poc marcat a la dreta (E) fins a la via del ferrocarril, que es passa per sota (túnel de drenatge) i es desemboca al sender de l'accés.

Joan Jover