LA GRONSA CENTRAL MASSÍS DEL PORT - TERRA ALTA

Panoràmica de lo paller, la Gronsa (amb la via Sol desitjat) i la Gronsa Nord

Als confins de Catalunya s'alça el massís del Port, un grandiós laberint de gúbies, moles i serrats. En el seu límit W, un altiu relleu de conglomerat s'aixeca fins als 800 m entre les roques de Benet i del Don, vora el riu dels Estrets. És el serrat de la Gronsa, que ha estat escalada pel happy few que estimen e paisatge amb emoció i respecte. L'ofrena d'aquest entusiasme són 12 vies que tenen en comú la recerca del traçat més natural. En un lloc que no ha estat mai un centre de peregrinació d'escaladors, la via Sol desitjat té prou energia i vàlua com per canviar a situació; és una magnifica escalada clàssica que recorre, amb gran estil i saviesa, la cara E de la Gronsa Central. La dificultat és moderada, però no és gens avorrida perquè permet fruir de la bellesa increïble de l'entorn i, amb sort, contemplar les cabres pujant les vies del costat.

1a asc.: J. Freixas i S. Archs (3-4-1983)
Material: via equipada sense sobrar-hi res. Cal dur tascons, friends i cordinos.
Horari: 3 - 4 h
Dificultat: MD- (Vº obl.)
Recorregut: 210 m
Època: d'octubre a maig
Roca: conglomerat excel·lent
Bibliografia: JOVER, J. Catalunya vertical. Ed. Cossetània 2003-11-05

Accés: des d'Horta de Sant Joan es baixa al trencall de la ctra. de Prat de Compte a Arnes i se segueix la pista del mas de la Franqueta fins al coll de Blanco, davant mateix de la Gronsa, a la vora d'un vedat metàl·lic. Aproximació evident fins al repeu de la Gronsa Central.

Itinerari: comença al bell mig de la paret; sovint hi ha una fita. Es pugen 15 m molt fàcils (IIº) fins a un replà: 2 burins i RO. Tot recte fins a la següent reunió (IIIº IV+); aquest llarg es por protegir amb algun tascó i una savina sota l'R1 (40 m). S'escala un mur a la dreta i es gira en diagonal a l'esquerra fins a una fissura que condueix a l'R2 (30 m, V-). Es continua a la dreta (IIIº) fins al peu d'una xemeneia equipada (V+) i es prossegueix a l'esquerra (R3, 25 m). El 4t llarg és preciós: elegant arc de dreta a esquerra (Vº) equipat amb ponts de pedra i claus, fins a l'R4 (30 m). Deplomet a l'esquerra (2 passos d'Ae) i bonica fissura (IV+) fins a una feixa (R5, 40 m). L'últim llarg és una fantàstica placa d'estil Bruc, a la dreta d'un diedre, fins a la cresta cimera (20 m, IVº) . Meravellosa vista del Port i les terres vermelloses del Matarranya; paga molt la pena quedar-s'hi una estona, daurats per l'últim raig del sol desitjat.

Descens: es baixa la cresta a N i es desgrimpa, sense dificultat, la canal entre les Gronses N i Central, Es retorna al cotxe pel camí de pujada (30 min). També es pot baixar la cresta S (2 ràpels).

Jordi Artigas