CORREDOR DE LA GRAN DIAGONAL PENYA TELERA - VALL DE TENA

Sobre la cara nord de la penya Telera destaca, a l'esquerra, el fil de neu de la Gran Diagonal, i a l'extrem dret de la foto el Corredor en Y.

La serra de Partacúa, més coneguda pel nom del seu cim principal, penya Telera (2.764 m.), és un dels llocs de l'habitual peregrinació hivernal a la recerca d'escalades de neu i glaç. El massís sobrepassa el mig centenar d'itineraris de totes les dificultats, alguns els quals arriben als 800 m de longitud. El corredor de la Gran Diagonal és un dels més clàssics d'aquesta serra ubicada a l'oest del Pirineu aragonès.

Accés: des d'Osca a Sabiñánigo i Biescas. Després de l'embassament de Budal, carretera secundària fins al poble de Piedrafita de Jaca.

Allotjament: refugi guardat a Piedrafita de Jaca (telf. 974 48 70 61). A sota de la paret hi ha 2 cabanes forestals, accessibles per pista forestal des del poble, si la neu i el fang ho permeten.

Dificultat: AD+ (màx. 60ª/IVº) en 700 m de desnivell

Material: Piolets i grampons. Poden ser útils alguns encastadors.

Època aconsellable: de gener a finals de maig

Cartografia i bibliografia:
. Peña Telera - Sierra de la Partacúa. Esc. 1:25.000. Ed Alpina 1994
. Munsch, R Ravier, C. I Thivel, R. Roca, nieve y hielo en Pirineos, Ed. Desnivel, 2001
. Mousel, F. Pirineos. Ascenciones en misto, nieve y hielo. Ed. Desnivel, 1998.
. Lasala, J. Escalando en nieve y hielo por el Pirineo Aragonés. Ed. Prames, 1995

Descripció de l'itinerari: el corredor comença després de remuntar els pendents de neu que, des de la pista, donen accés a la impressionant cara N, amb un ample canaló de poc pendent (40º) que es va redreçant. L'amplada va disminuint fins a trobar el 1r ressalt. Si el trobem amb roca, la dificultat no excedirà el IVº i si es troba glaçat, el pendent pot arribar fins a 60º. Un 2n ressalt similar precedeix un flanqueig a l'esquerra que continua per un canaló i finalitza al llom E, just abans d'assolir el cim.

Descens: és el més delicat; cal descendir a l'E fins al coll entre la penya Telera i el Cavacherizas i continuar baixant per un fort pendent de neu fins a l'anomenat "paso horizoltal" : delicat flanqueig fins al corredor que neix del coll entre el Cavacherizas i la Corona del Mallo i que, ja més còmodament, porta a l'Ibón de Piedrafit i la pista forestal. 2 descensos alternatius, menys exposats però que requereixen rapelar, són els dels corredors en Y o en Z. Des del cim es careneja a l'oest i es voreja un ressalt pel sud fins a la sortida del Corredor en Y, entre els cims Capullo i Sin Nombre (2 o 3 ràpels a la part superior del corredor). L'accés al Corredor en Z es fa continuant per la cresta fins al primers contraforts del Tríptico (1 o 2 ràpels en el corredor)

Rafael Vadillo