ROCA PUNXEGUDA SERRA DE CADÍ

 

Punt de partida:Estana, poblet limítrof entre la Cerdanya i l’Alt Urgell, al vessant N del Cadí. S’hi accedeix des de Martinet (entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell). Des d’Estana es pot prosseguir per pista fins al veí coll de Pallers.
1a ascensió: Carles Lalueza, Jordi Lalueza i Jaume Matas, el 28.7.1986.m
Dificultat: MD-
Orientació: N
Recorregut: 475 m
Horari: 3-4 h
Roca: calcària de qualitat acceptable, bona en els passatges més difícils
Material: via pràcticament desequipada. Cal dur-hi un joc de pitons (inclosos un parell d’extraplans), tascons, friends i bagues llargues per a pins i blocs de roca
Bibliografia: Jaume Matas. Escalades al Parc Natural del Cadí. Sroc. Rodés edicions, 1988

L’incomparable prat de Cadí és vigilat per uns farallons també superbs com la roca de l’Ordiguer, la roca Verda i la roca Punxeguda. És al cim d’aquesta última on culmina la via. Dodeskaden, la clàssica de la paret. La dificultat de l’escalada és moderada tot i que presenta curts passatges un xic més difícils. A més, té l’al·licient de les seves múltiples possibilitats d’assegurança que la converteixen en una opció perfecta per a introduir- se en el món de les grans parets poc equipades. Com tot el Cadí, emperò, no és el millor terreny per als principiants.

L’APROXIMACIÓ
Des del coll de Pallers, al S d’Estana, s’arriba en 45 min al prat de Cadí. A continuació cal prendre a l’E el camí dels Collets fins a trobar la canal d’Estana, que s’ha de remuntar fins que es pugui
anar a la dreta a buscar la roca Punxeguda (45- 60 min). Com el seu nom indica, presenta una sèrie de punxes entre les quals sobresurten unes sorprenents “orelles de gat”. La via comença a la dreta de l’amfiteatre central, sota un pi sec.

LA VIA
L’itinerari s’enfila per l’evident esperó que hi ha immediatament a la dreta de l’esperó central i que queda una mica diluït a la base de la paret. Cal pujar una cornisa o pedestal fins a un pi sec des d’on s’ha d’anar a buscar-ne un de viu, on es munta reunió. Des d’aquí es fan 4 tirades fins a una cova que es deixa a l’esquerra. Per una me-na de diedre es deriva cap a la dreta fins a la base de l’esperó que baixa del cim. Es deixa una altra cova a l’esquerra i es remunta l’esperó pel seu bell mig, excepte una curta marrada per la dreta per salvar un tros molt dret (pitó).

EL DESCENS
Cal seguir les feixes superiors fins a la canal del Cristall, per on es baixarà cap al prat de Cadí.

TEXT I FOTOGRAFIA: Jordi Lalueza
RESSENYA: Carles Lalueza