CRESTA EST DE COMALESTORRES
VALL DE BOÍ - ALTA RIBAGORÇA

 

Ascensió de gran ambient i dificultats serioses, especialment si es combina amb algun dels itineraris de les agulles de Comalestorres. Itinerari de gran
fons si s’arriba al Comaloforno.

Punt de partida: presa de Cavallers. Dificultat: D/IVº. Les dificultats es poden evitar en gran part, però la complexitat de l’accés li dóna la graduació.
Desnivell: aproximació: 500 m; corredor més cresta: 750 m.
Horari: aproximació: 1.30 h; corredor més cresta: 6 h; descens: 3 h.
Material: bagues, tascons i friends
Equipament:
al corredor hi ha reunions muntades amb parabolts i pitons. La cresta està desequipada.

Aproximació: es travessa la presa fins al cantó W per agafar el camí del pas de l’Ós. Aquest puja directe a les agulles de Comalestorres fins a una tartera de grans blocs. Voregem l’agulla gran per la dreta per arribar a l’inici d’una canal (100 m, 50º en condicions hivernals). A l’estiu és una canal de pedres molt inestables i 2 ressalts de roca (III+), per això és millor pujar-hi a la primavera. A l’estiu, tot i que una mica complex, es pot pujar fàcilment pel coll herbós a l’esquerra de l’agulla petita. S’entra a la canal de les Llises i es desgrimpa un xic. Flanquejant un pas una mica exposat (IIIº), es rodeja l’agulla anomenada Jordi Pujol. Es continua per una vira herbada fins a la canaleta entre l’esmentada agulla i la punta anomenada Ferrusola. S’escala (IIIº-IVº) fins a un circ interior per on pugem (IIº) intuint la millor opció fins a la cresta. Depenent de les condicions, una opció interessant per assolir
la cresta és escalar alguna de les vies de les agulles.És més estètic, però més difícil.

Descripció: al principi la cresta no presenta gaire dificultat (IIº). Això va canviant fins a una part força horitzontal de grans blocs plans. Un parell de diedres més difícils de 15 m (III+) en els 2 murs més verticals ens donaran accés a la part més plana del pic de Comalestorres (2.815 m). D’aquí baixarem caminant al portell del Comaloforno (cap al NE es pot baixar fàcilment cap a Cavallers). Continuarem pel fil de la cresta (IIº) amb blocs inestables fins a una cota elevada on es divisa l’estany Gelat de Comaloforno. Baixarem cap a una bretxa per després escalar un mur de 5 m (IVº); el podem evitar pel S baixant una mica i seguint la cresta fàcil fins al Comaloforno (3.029 m).

Descens: des del Comaloforno anem cap a la bretxa que el separa del Besiberri Sud. Baixem per una canal força pendent fins a l’estany Gelat de Comaloforno i pel camí del pas de l’Ós fins a Cavallers. Si no es coneix bé aquest tram, convé fer-lo de dia seguint les fites i els pals de fusta.


La cresta E de Comalestorres-Comaloforno amb l’accés recomanat a l’estiu (1) i a la primavera (2).

Foto: Òscar Alemán


Òscar Alemán