VIA SUPERCRACK
CINGLES DE SANTA LINYA - LA NOGUERA

La via Supercrack ens introdueix a la típica escalada dels espadats que envolten el pantà de Camarasa.

Les cingleres que voregen el pantà de Camarasa formen uns racons força bonics, però poc coneguts. Tot i que hi trobem un gran nombre de parets i agulles, la qualitat de la roca és molt variable. Supercrack és una petita joia, en bona roca, que ens introdueix a l’escalada típica de la zona.

1a ascensió: D. Garcia i J. Marmolejo, el juliol de 1999.

Desnivell: 70 m

Dificultat: 6a+

Horari: més o menys 1 h.

Orientació: NE

Material: algun cordino per a ponts de roca i un joc discret de bicoins i friends, incloent-hi el friend del núm. 4 o un excèntric de l’11.

Equipament: L1: 1 pitó (R1: espit i savina); L2: 3 ponts de roca, 2 espits, 1 pitó (R2: 2 espits); L3: 1 pitó, 1 espit, 1 pont de roca (R3: 2 espits).

Cartografia: Noguera. Esc. 1: 50.000. ICC.

Aproximació: des de Balaguer seguim la ctra. d’Àger (C-12) i, abans del port d’Àger, ens desviem cap a Santa Linya. Del poble cal seguir la pista que porta al pantà i a l’estació abandonada de tren de Santa Linya. Al cap d’uns 4 km, passada una agulleta a la dreta, trobem un trencall a l’esquerra tancat amb una cadena. Deixem el vehicle i continuem a peu per una pista en mal estat que puja per l’anomenada solana de Mont-roig i s’acaba en arribar a una mena de collada. Continuem fins a un excel·lent mirador, amb el pantà de Camarasa als nostres peus, i d’on tenim una espectacular panoràmica del congost del Doll. També es veu a l’esquerra una característica paret triangular per on discorre la nostra via. Només cal seguir unes fites fins a peu de paret (30 min des del vehicle).

Descripció de la via: el recorregut segueix l’evident fissura del bell mig de la paret. El primer llarg s’enfila per unes llastres de bon canto (V-) fins a una lleixa, al peu de l’esmentada fissura. El següent llarg és prou vertical; al principi un diedre-fissura on cal obrir-se de cames, però que ens reserva el pas més difícil a la part superior (6a/6b), tot i que el tram està equipat. L’últim llarg continua per fissura més ampla (V+), on també trobem alguna assegurança. És possible enllaçar els dos darrers llargs, tot i que la bellesa de l’entorn convida a fruir de l’escalada sense presses.

Descens: la via està equipada per rapelar (R2 i R3, 2 espits amb argolla), però es pot baixar perfectament a peu des del cim, anant a l’esquerra fins a trobar el camí de pujada.

El segon llarg ens reserva el pas més difícil de l'itinerari.

Jordi Marmolejo