PA DE SUCRE
Serra de Tumenèia - Alta Ribagorça

Escalada del gendarme que culmina la part superior de la via. Al fons els estanys de Tumenèia.

Entre els Besiberris i el Montardo s'eleva la serra de Tumenèia amb la inconfundible silueta del Pa de Sucre. Una excel·lent via de roca recorre la seva paret N-E, la "cara oculta" del pic, que resta amagada tant des del Ventosa com des de la Restanca.

1a ascensió: Jordi Pons i companys a finals dels 60

Dificultat: max. V+ en 280 m de recorregut, més 100m de cresta (completament en lliure).

Horari: 3-4h.

Tipus de roca: Excel·lent granit.

Material: tascons i friends variats. 10 bagues llargues.

Època ideal: estiu.

Cartografia i bibliografia:  

Aproximació: Des del refugi Ventosa i Calvell, a 2.220m (accesible  des de l'aparcament de la presa de Cavallers en 2:45h), pels estanys de Travessani i de Tumenèia en direcció a la bretxa de Paüls (fites). La paret és visible des de prop de la bretxa, a la qual no s'ha d'arribar (2:30h-3h).

Descripció de l'itinerari: La primera ascensió del vessant, els anys 30, seguia un sistema de vires herbades poc interessants per a l'escalada. L'itinerari que presentem segurament coincideix en gran part amb el que es va obrir a finals dels 60, si bé aquest va passar bastant desapercebut perquè els autors de la vía la consideraven només un entrenament per a les seves expedicions. La ruta, enmarcada en un paisatge inmillorable, segueix un marcat sistema de diedres per la part central, llarga i homogènia de la paret. Inici molt evident. Pedró al peu de la via. Diverses variants possibles. Cap tram ens resultarà exposat donades les abundants possibilitats d'emplaçar assegurances.

Descens: Baixar al S-O per unes grades a l'esquerra de la cresta (fites). Passar al vessant oest i baixar (II+) cap al gendarme del Mussol, que es flanqueja per l'esquerra fins a la bretxa d'Harlé. Deixar la cresta flanquejant el vessant S del Pa de Sucre i descendir cap als estanys i el camí de pujada.

Pako Sánchez