Entrevista a Martin Cox, un rodamón campió d'Europa

Martin Cox (Anglaterra, 1969) és un personatge curiós. Alt, prim, espigat. Però sota una aparença de turista despistat s’amaga un atleta amb majúscules. Establert a Suïssa, a prop de la ciutat de Sion, la capital del Valais, Cox es guanya la vida com a cuiner.

En realitat, aquest peculiar “home tranquil made in England”, és un autèntic rodamón, ja que ha viscut en bona part del planeta. I amb motiu de la disputa el passat 24 de febrer del Campionat d’Europa de Raquetes de Neu, es va desplaçar a casa nostra per participar en la cursa de Tavascan, enguany organitzada per la Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis. Cox era el principal favorit per la victòria, i per una vegada, els pronòstics es van complir. Parlem amb ell després de la cursa, mentre es recupera prenent una beguda calenta al refugi de la Pleta del Prat.

-Martin, felicitats per la victòria.
-Gràcies. No cada dia un es proclama campió d’Europa...

-Què t’ha semblat la cursa?
-Uf, molt dura. Res a veure amb la majoria de curses de raquetes de neu que s’organitzen arreu d’Europa. La pujada, constant i sense treva; i la baixada... un infern. Però què carai... es tracta d’una cursa per la muntanya, oi? El que si puc assegurar-te és que el traçat ha estat espectacular, d’una enorme bellesa. Molt alpí.

-Tan diferent ha estat el recorregut respecte el que estàs acostumat?
-I tant, tot i que el quilometratge ha esta el mateix que en d’altres curses. Només amb aquesta dada ja et faràs una idea del que vull dir. Normalment el temps emprat en una prova de la Copa d’Europa de raquetes és de 40 o 45 minuts. Aquí he completat el recorregut en 1 hora i 8 minuts. Fes tu mateix els càlculs.

-Canviem de terç. Explica’ns com sorgeix això de córrer en raquetes de neu...
-La veritat és que des de sempre m’ha agradat molt la muntanya; he estat als principals massissos del món. Sóc un rodamón. I com que des de sempre he practicat l’atletisme, concretament les proves de fons, un dia vaig provar-ho i em va agradar. A més, els resultats eren bons. I fins aquí...

Pensa que a Suïssa, Itàlia o França, les curses amb raquetes de neu reuneixen a milers de participants, tenen molta tradició. Aquí veig que des de la FEEC coordineu tant el Circuit Català de caire popular, com la Copa Catalana. Fins i tot organitzeu una prova de la Copa d’Europa. Us felicito per la iniciativa.

-I ja no practiques l’atletisme, doncs?
-Sí que el practico. Fins i tot m’estic preparant per la propera edició de la marató de Boston, la més antiga del món amb 113 edicions a les seves espatlles, el proper 19 d’abril; a veure si aconsegueixo una bona posició en la categoria de veterans...

-I no corres curses de muntanya?
Ja sé que sou una potència a nivell mundial en aquesta disciplina (somriu...). El meu problema són les baixades. He d’anar en compte amb els meus genolls, i les curses de muntanya normalment són una autèntica tortura pel meu cos. Així que he de limitar-me a córrer curses en ascens o no massa tècniques.

-Ara vius a prop de Sion (Suïssa)...
-Sí. Treballo de cuiner i el temps lliure m’agrada passar-lo voltant i corrent per la muntanya.

- Per cert, com compagines aquest tipus de vida amb la parella, la família?
-Ja, ja, ja. No tinc dona, ni parella ni res que se li assembli... Així no he de donar explicacions a ningú pel què faig... (torna a riure).

-Quina impressió t’emportes de la teva estada a Catalunya?
-Fantàstica. L’organització m’ha tractat de manera esplèndida; he visitat un racó del Pirineu que no coneixia i que m’ha agradat moltíssim, i per postres, he guanyat la cursa i m’he proclamat campió d’Europa. Fins i tot m’he emportat un lot de productes gastronòmics de la terra per passar primer per un dels punts de la cursa.

-Actualment ets líder de la Copa d’Europa de raquetes...
-A veure si puc acabar la temporada com a campió de la Copa; tot dependrà de si puc participar en les diferents proves del calendari.

-Darrera pregunta, et veurem l’any que ve a casa nostra?
-Tant de bo... La impressió que m’enduc a Suïssa no pot ser més bona.

Entrevista elaborada per l’Àrea de Comunicació de la FEEC / Fotos: Arxiu FEEC

(27/01/10)