Calamarsa pels Camins dels Matxos

Una nova edició de la Marxa Pels Camins dels Matxos va reprendre el passat diumenge 19 d’abril la Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC. Una prova perfectament organitzada pel Centre Excursionista Torelló, que comptava amb totes les places exhaurides des de feia setmanes, i es presentava amb previsions meteorològiques força pessimistes.

Els quatre-cents participants, xifra màxima admesa per l’organització, reunits a les 6.30 h, van rebre les instruccions pertinents per part dels directors de la prova, respecte a les alternatives, sobretot en les baixades del Puigsacalm i de Cabrera, en cas de que l’anunciada pluja arribés abans de tancar aquests trams. Com és habitual hi havia les clàssiques possibilitats d’itinerari a triar, amb l’obligatori Bellmunt, i les voluntàries ascensions als cims anteriorment citats, que completaven els 63 quilòmetres i els 6.150 metres de desnivell acumulat.

En la pujada al castell de Torelló, entre els típics embussos, mentre dia clarejava, en no apreciar cap núvol al cel, es comentava la remullada de l’edició anterior, i es contemplava l’esperança d’un error dels meteoròlegs. Però a mida que passaven les hores i els quilometres, els cúmuls anaven sorgint i evolucionant.

Els camins exageradament enfangats, eren creuats per torrents crescuts i desbordats. Al pas per la Tosca, per exemple, es feia difícil no xipollar a cada passa, i els pilons per creuar el torrent que surt del salt del Molí, es quedaven curts en alçada, mullant els peus dels participants.

Es va poder gaudir de vistes al Puigsacalm, on les llaminadures del control ensucraven els paladars dels castigats caminants. Ningú es lliurava de portar fang fins a les orelles, però cap al migdia ja començava l’amenaçadora tempesta a dibuixar-se.

Als menys ràpids els va agafar tot baixant de Cabrera, però no tothom es va lliurar, doncs en baixar de la Creu de Salgueda també es va patir la calamarsa, acompanyada d’una sorollosa i espectacular tempesta elèctrica.

Molta gent va decidir fer la caminada curta, o bé només un dels dos bucles, potser condicionats per l’amenaça de la tempesta. Aquesta, malgrat tot, no va desdibuixar ni l’animositat dels participants ni la simpatia i perfecta logística dels organitzadors.

En definitiva, un any més els Matxos es consolida com una de les millors caminades del calendari. Que així segueixi.

Crònica de Fermi Marco / Fotos: Xavier Capdevila

(23/04/09)