| Els tres mils dels Pirineus - Capítol
2
Llegir
capítol 1
Des d’un punt de vista orogràficament més restrictiu,
no són pocs els muntanyencs que parlen d’un total de 161
(o 162, segons els casos) cims de tres mil metres. Tanmateix, és
evident que els partidaris d’aquesta opció no han sabut
o no han pogut (o ambdues coses alhora) exposar detalladament i difondre
eficaçment els arguments en què recolzen la seva posició.
Juan Buyse a la seva casa de Siurana
Foto
Desnivel |
Sigui com sigui, val
la pena tenir en compte el testimoni d’un destacat membre
de l’Equip dels Tres Mils, pirineista, escriptor i divulgador
del muntanyisme: el basc Luis Alejos. Per ell, “el llegat
de Juan Buyse és inqüestionable. Sense la seva obra
probablement no existiria un catàleg de tres mils avalat
per la UIAA.
I hi veig un mèrit encara més gran:
Buyse va ser capaç d’unificar els criteris d’una
trentena de tècnics i experts pirineistes d’ambdós
vessants de la serralada. És un precedent molt meritori,
sobretot tenint en compte que mai no es van sol·licitar
subvencions. Cadascú assumia les seves despeses.” |
Particularment informatives són
les observacions d’Alejos
sobre les antipaties que, en més d’un sector del muntanyisme
peninsular, va suscitar la tasca de Buyse i el seu tarannà: “Més
que crítiques, va rebre desqualificacions i insults. I encara
que tenia la nacionalitat espanyola i era soci del CEC, se’l va
titllar d’estranger. Més lamentable encara va ser pretendre
furgar en el seu passat. Per la seva condició de ciutadà flamenc,
va lluitar durant la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit
alemany, compromís del qual no en va renegar mai, si bé sempre
deixava clar que havia estat un soldat, no pas un membre de les SS.
Sens
dubte, el seu caràcter va tenir molt a veure amb tot plegat: era
un home rígid, exigent, en primer lloc amb si mateix. Si algú discrepava
del seu parer, entrava en un debat meticulós i, si al final no
hi havia acord i les posicions eren irreconciliables, notificava a l’Equip
la situació i prescindia del col·laborador en qüestió.” Dos
dels pirineistes més coneguts que van sortir de l’equip
de Buyse de manera públicament estrepitosa van ser Lorenzo Ortas
i José Murciano.
Pel que fa a l’Equip dels Tres Mils, Alejos s’hi va vincular
cap al finals de la dècada dels 80 del segle passat a causa, sobretot,
del do de persuasió de Buyse: “Per a mi, els catàlegs
no tenien llavors importància: ara comprenc que aquest llistat
va despertar la passió pel tresmilisme. Les aportacions més
significatives, dins de l’Equip, van ser les del mateix Buyse,
les del cartògraf Henry Baudrimont i, posteriorment, les de Miquel
Capdevila, que va concebre la travessa dels tres mils en trenta jornades
amb la perspectiva del catàleg i va poder afegir-hi molts detalls.”
Alejos és autor
de diverses obres de tema pirinenc, l’última de les
quals és Pirineos, guía de los 3.000 m.
Per escriure-la es va basar en la llista oficial de la UIAA: “Aquest
va ser el meu criteri per sobre del catàleg. Jo hi hagués
posat menys cotes, perquè algunes manquen de rellevància.
|
Pica d'Estats (3143 m)
|
Vaig donar per bona l’opinió que,
com més cims, millor, acceptant els 10 metres de desnivell
mínim. Avui hauria seguit el plantejament dels 4.000 dels
Alps, més restrictiu, amb 30 metres de prominència
mínima”.
S’opti pel guarisme que s’opti,
el fet és que qualsevol
catalogació de cims es veurà sempre sotmesa a impugnacions,
modificacions i/o matisos diversos, per la senzilla raó que es tracta,
al capdavall, d’un assumpte exposat a la gairebé infinita
diversitat (i de vegades al caprici) del criteri humà. I, en fi,
la muntanya, en aquest cas els Pirineus, és estrictament un escenari
bellíssim i passiu, impertorbable i rotund, completament aliè a
les tribulacions humanes. Per això, un cop més, ara i aquí es
pot portar a col·lació la sucosa observació de l’historiador
Pierre Vilar: “La geografia proposa, però no disposa”.
Continua a capítol 3
Josep Maria Cuenca
(3/03/08)
|
