La renovació anual de la Flama

Al llarg del mes de febrer la Unió Excursionista de Sabadell (UES), que aquest any celebra el seu centenari amb una nombrosa i variada programació), va assumir l’organització de la XXXIX Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.

Els actes finals de caire social, cultural i excursionista es van celebrar el cap de setmana del 16 i 17 de Febrer a Montserrat, en els que van participar un total de 500 excursionistes que van desplegar una senyera de 100 metres i que acompanyaren la Flama fins al Monestir, on els va rebre el Pare Abat. En representació de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha assistit als actes el seu vicepresident, el senyor Francesc Guillamón.

Viure la Flama

Elisabet Gonzàlez, de la Unió Excursionista de Sabadell, va viure en primera persona l’acte de renovació de la Flama que ens vol transmetre amb la següent crònica de les jornades:

“A Sabadell estem de centenari. Sí, ja fa cent anys que som excursionistes reconeguts. Malgrat que la Unió Excursionista Sabadell és una entitat relativament jove, les tres entitats  que la van alimentar en el moment en que va ser feta, ja existien de feia molt de temps.

És per aquest motiu que ens varem oferir en la XXXIXa renovació de la Flama de la Llengua Catalana aquest 2008. I així, a principis de febrer varem iniciar tot el cerimonial de la renovació.

Com és natural començàrem pel Conflent.

El primer dia, a Prada, varem ser molt ben rebuts pels companys del seu centre excursionista que ens van obsequiar amb una passejada pel seu rodal. Els més ben preparats de dos autocars, caminàrem tot seguint la ruta que va des de Sirac fins la Torre de Corts, Taurinyà, St Miquel de Cuixà i Prada. Malgrat tenir la Serra de Madres i el Canigó nevat per sobre nostre  l’agradable solet ens va fer gaudir de totes les explicacions que ens va donar en Jordi Tourinyà, del Centre Excursionista de Prada i molt bon coneixedor de la zona

L’endemà encara va pujar un tercer autocar ple de gent per assistir de l’encesa i recollida de la Flama. Tots plegats, vam iniciar l’acte amb una passejada per Prada tot portant la bandera de 25 m que l’Ajuntament de la nostra ciutat exhibeix per les grans solemnitats. L’escola La Bressola i els principals carrers van ser testimonis del nostre pas. Encapçalava la comitiva una pancarta commemorativa portada per les persones més significatives de l’excursionisme sabadellenc i pradenc acompanyats per en Jordi Mir

A l’entrada del cementiri ens esperava el batlle de Prada. Un cop davant la tomba d’en Pompeu Fabra, es va procedir a l’encesa de la Flama i a l’ofrena floral. Els diferents parlaments, curts però intensos, i les brillants notes a la flauta travessera de la Meritxell Carbonell van  omplir d’emoció l’acte.

Ja amb la llàntia dipositària de la Flama que alimenta la catalanitat de la majoria dels nostres excursionistes, varem anar cap el nou Ajuntament. Els diferents parlaments de les autoritats de Prada i de la FEEC van precedir la interpretació de les Muntanyes del Canigó i del Cant dels Ocells a cura de la veterana Coral de la nostra entitat i d’unes peces més a la flauta travessera. Pau Casals, a través de la seva estàtua col·locada en el vestíbul de l’Ajuntament de Prada, va ser testimoni mut dels cants. Per acabar la cerimònia va haver-hi un refrigeri.

Abans de marxar d’una de les viles més simbòliques de la catalanitat, en Jordi Mir, en tant que historiador i professor de la Universitat Catalana d’Estiu, ens en va fer una visita comentada i ens va portar fins la casa on va viure i morir el mestre Fabra tot explicant-nos les circumstàncies que van envoltar els seus darreres dies.

Ja a casa, la flama va estar exposada durant dues setmanes. Una, al nostra local social del carrer de la Salut. I l’altra, entre la Biblioteca de la Creu Alta i el centre cívic de St Oleguer de la nostra ciutat.

Mentre la Flama cremava sense parar, varem tenir el goig de fer l’acte de reafirmament de la Llengua Catalana. En aquest acte, en Jordi Mir, ens va il·lustrar amb la xerrada “Pompeu Fabra, mestre de la llengua i excursionista fervent”.  Per reforçar l’acte varem tenir el goig de gaudir de la presència del President del Parlament de Catalunya,  l’honorable Ernest Benach que va pronunciar unes interessants paraules com a home català i de muntanya. Va tancar l’acte, de nou, la coral de l’entitat.

Ja havíem passat de l’equador de la festa i era el moment d’anar tancant els actes. Així és que el dissabte següent continuàrem l’itinerari per arribar a la muntanya emblemàtica.  Varem començar-lo davant la casa de la vila de Sabadell tot seguint el Camí Romeu: Berardo, Torrebonica , Terrassa, St Miquel de Gonteres, riera de Gaià, el Molinot, can Cardús, Torreblanca, Vacarisses, l’Hostal de la Creu... Tots els ciutadans van ser testimonis del nostre pas ferm i tranquil guiat per l’ex-veguer Quim Solbes. A Monistrol, sota la muntanya, ens esperaven l’alcalde i el regidor de cultura per a donar-nos la benvinguda. Ells ens va oferir el seu nou casal de cultura per tal d’acollir la Flama tota la nit.

L’endemà, el darrer dia, varem tenir de nou amb la flama itinerant entre les mans de tots els caminants. Una llarga corrua de sabadellencs i monistrolins es va anar enfilant pels camins de les canals, dels pelegrins, el dels tres quarts i de l’aigua. En trobar-nos el camí de la cova començàrem a desplegar la immensa bandera de 100 m que havíem portat entre tots i a encendre la torxa simbòlica del foc compromès. Molts dels que havien pujat amb els autocars ens van venir a rebre un tros avall.

A l’hora prevista érem a l’esplanada del Monestir. L’espectacle que varem oferir als visitants va ser tal, que molta gent es va agafar espontàniament a la bandera i es va unir a la nostra cerimònia. Calculem que la van agafar unes 500 persones. Mentre, des del Gorro Frigi, es va desplegar la bandera de 25 m de l’Ajuntament de Sabadell que havien instal·lat un grup d’escaladors de l’entitat. Aquest fet va contribuir a augmentar la vistositat de l’acte.

Davant el Monestir ens va rebre el Pare Abat en representació de tota la comunitat benedictina. En acabar la missa es va encendre la llàntia a l’atri del Monestir. En ella s’hi diu:“L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Que així sigui per a molts anys.

I ja per tancar els actes de Montserrat, en Lluis Subirana, medalla de la ciutat de Sabadell al mèrit cultural, gran estudiós de la cultura catalana i soci de l’entitat, ens va colpir amb la seva conferència La Flama, símbol, sentiment i compromís.

L’objectiu que ens havíem proposat s’havia aconseguit: la llàntia cremava un any més per a renovar el testimoni del què volem ser.

Després de tot això, la Comissió organitzadora i el President de l’entitat, en Àngel Artigas, van quedar sobradament satisfets tan pels personatges que havien intervingut en els actes com per la gran participació de socis i simpatitzants. Gràcies a tothom, des dels més grans als més petits, des dels bons caminadors als no tant, des dels cantaires als escaladors, des de.... en fi, als i les de totes les condicions. Gràcies.

E.G.B.(UE Sabadell)

Informació facilitada per Elisabet Gonzàlez

(12/03/08)