Marxa del Garraf, campionat de Catalunya per entitats: la perfecta fusió mar i muntanya

El passat diumenge 11 de novembre, la Copa Catalana de Caminades de Resistència va tancar el seu desè aniversari amb nota excel·lent. La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME) va organitzar una 13ena edició de la Marxa del Garraf  de categoria. En aquesta prova, enguany, es tenia a més l’al·licient afegit de competir pel Campionat de Catalunya per Entitats, en que van prendre part 859 persones.

El guanyador de la Copa 2007 ha estat el Club Excursionista UECAnoia, amb 3163 punts, molt destacats dels segons, el Club Excursionista Esparreguera (1858 punts) i dels tercers, la Unió Muntanyenca Eramprunyà (1620 punts).

Respecte al Campionat de Catalunya per Entitats, la classificació sí que va tenir el seu punt d’emoció: els guanyadors, la Unió Muntanyenca Eramprunyà, van obtenir 396 punts, mentre que els segons, la UECAnoia, van quedar amb 378; per darrera, el Club Excursionista Esparreguera, amb 297 punts.

Tot i haver fixat el nombre màxim d’inscrits permesos en 700 (100 més que al 2006), l’organització va decidir finalment pujar aquest nombre fins a 859.

L’organització de la marxa del Garraf va anar a per totes i van sorprendre amb una gran quantitat de canvis de gran importància i que impliquen un gran esforç i valentia organitzatius. En primer lloc, i ja anunciat en els seus tríptics i web, un notable canvi en els 45 km. de recorregut, de manera que la gran part del traçat per pista desapareix i es canvia per corriols i camins carregats de l’exotisme del Parc Natural del Garraf.

La marxa esdevé més dura però els nous paisatges oferts compensen amb escreix el desnivell afegit (de fet, la prova afegeix un punt més que en edicions anteriors per la CCCR, amb la mateixa distància) i l’exigència del terreny calcari. El primer tram del recorregut és un goig pel sentits, un camí estret que puja per una llarga carena, amb la relaxant presència del mar a l’esquerra en la refrescant hora en que el cel es va despertant amb colors rosats i groguencs i els primers rajos de llum reflecteixen el blau del mar... margallons i bruc florit, aroma de romaní, esclat del mediterrani, la immensitat del paisatge del Garraf...

Una corrua de més de 800 marxadors i marxadores trenquen la monotonia cromàtica de la carena, avançant com una cuca de colors vius en els primers quilòmetres de la marxa. Més endavant, passat l’avituallament 1, i després de passejar-se pel Campgràs, foradat amb nombrosos avencs, es perd alçada fins a arribar a la vora del mar, al poble del Garraf, un avituallament de luxe que toca la sorra de la platja. Un esmorzar bressolat per la brisa del mar, acaronat pels rajos del sol, amb el fil musical de les onades i les gavines... quina idea genial, el privilegi d’una marxa que recorre les muntanyes nascudes al costat del mar!

Desprès, el recorregut continua ascendint cap al NO fins l’avituallament 3, a la Collada de Vallgrassa, des d’on el pendent es suavitza i, per pista no asfaltada, s’arriba al Control 4, a Can Carxol, hora del pa amb tomàquet i botifarra. A partir d’aquí, i fins al cim de la Morella, una bona pujada de 600m fins a atènyer el punt culminant del Garraf. Afortunadament, el dia acompanya i, tot i que llueix un bon sol, corre una brisa refrescant que rebaixa la calor produïda per l’esforç. Per baixar de la serralada, fins al control 6 de La Sentiu, s’alterna el pas per camins amb algun tram de pista. Cal destacar el pas per un camí medieval, entre els controls 5 i 6, a on es camina al costat de murs i vestigis d’edificacions de la època.

Una altra novetat important d’aquest any ha estat el control de sortida i arribada amb lectors de codis de barres. Tampoc és nou en l’organització d’aquesta marxa l’acurat control de sortits i arribats i el posterior processament de les dades. Al llarg de les darreres hores de la celebració de la prova, una pantalla anava mostrant els resultats de la prova i de la Copa Catalana (primeres posicions, temps i velocitats mitjanes, sortits, arribats, abandonaments, classificació per sexes, rendiment per edats,...), actualitzant-los cada 30 segons. En aquest aspecte, la Marxa del Garraf s’emporta el primer premi a la modernitat tecnològica dins la CCCR.

Relacionat amb el control de pas, també hi ha hagut una innovació en l’ús d’una polsera de plàstic tou com a distintiu del marxador. Amb un llampant color fosforescent, aquest element feia alhora les funcions de control de pas i control d’accés als productes dels avituallaments, emprant-se un ingeniós sistema de pestanyes numerades que s’arrencaven o foradaven segons la seva funció.

També innovador és el tipus de samarreta amb què s’obsequiava a tots els participants, una samarreta tècnica que de ben segur es passejarà per les proves de la Copa 2008. I amb el complert diploma de l’arribada, un original i útil obsequi als 750 classificats (és a dir, un percentatge d’arribats del 90%): una petita farmaciola, molt pràctica pel seu tamany reduït i que semblava dedicada als que no van seguir (o no van llegir...) les recomanacions de l’organització sobre el fet de portar pantalons llargs (ui, la vegetació agressiva del Garraf!)!

Dutxa i brindis amb cava, acompanyat amb coca i somriures, alegria i satisfacció dels guanyadors i de fet, de tots els participants d’una competició tan especial com és la de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, que cada any veu augmentat el seu nombre d’adeptes, alhora que la qualitat organitzativa de les proves que la composen.

I ara, a esperar...fins la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2008!!

Informació facilitada pel Comitè de Marxes FEEC
Fotos Xavier Capdevila i Pilar López

(13/11/07)