Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló

El dimarts dia 6 de novembre s'ha presentat a Torelló la 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló, que se celebrarà entre els dies 16 i 25 de novembre. El Festival projectarà 44 pel·lícules, de 14 països diferents, a la seva secció competitiva. Són les produccions més recents de cinema de muntanya, aventura i natura.

La celebració del 25è aniversari ocuparà bona part de l'edició, segons ha destacat el seu director, Joan Salarich. Es faran dues nits especials dedicades a la muntanya (17 de novembre) i l'escalada (22 de novembre) on hi participaran referents mundials actuals d'aquestes disciplines.

La iniciativa s'emmarca en la voluntat del Festival de dedicar l'edició a repassar com ha estat la trajectòria, aquests 25 anys del Festival i com han evolucionat el cinema, la muntanya i l'escalada.

A la roda de premsa de presentació també hi han intervingut Francesc García, delegat de la zona Osona Bages de Caixa Sabadell, la regidora de Cultura de Torelló, Flora Vilalta, i l'alcalde, Miquel Franch.

L'Obra Social de Caixa Sabadell, patrocinadora del Festival, col·labora enguany amb l'organització de taules rodones, amb els mateixos participants de les Nits especials, i amb una activitat popular, un enlairament de globus, el dia 24 a la tarda. Com és habitual, les pel·lícules premiades en aquesta edició, es projectaran durant els pròxims mesos a diferents ciutats catalanes, gràcies també a la iniciativa d'aquesta entitat.

44 cintes de 14 països a la Secció competitiva

El Festival ha admès aquest any 44 cintes per participar a la Secció competitiva. Són les que han passat la selecció del total de 93, provinents de països dels cinc continents, que s’han presentat al certamen. Les escollides provenen de 14 països, en els quals hi ha les millors productores i televisions especialitzades en documentals d’alpinisme, escalada, esports d’aventura, muntanya, natura i etnogràfics. De les 44 cintes, 6 són produccions espanyoles.

La majoria dels films són produccions molt recents, d’aquest mateix 2007, que combinen els gèneres habituals: des d’ascensions clàssiques, fins a les grans fites de l’escalada, passant per documentals de natura, etnogràfics i films d’aventura. Per a aquesta edició s’ha ampliat l’horari de projeccions, ja que la sessió de les sis de la tarda dels dies feiners s’ha allargat durant tota la setmana, del dilluns 19 de novembre al divendres 23. De dilluns a dijous, aquestes sessions estan reservades a la Secció Cinema Cirvianum que comentarem més endavant.

Enguany, seguint la línia iniciada l’any passat, es manté la sessió Neu Extrem, on es projectaran les pel·lícules més espectaculars d’esports sobre neu participants a la Secció competitiva. Serà el dissabte 17 a dos quarts de set de la tarda.

Finalment, pel que fa a la programació, també cal destacar que amb motiu de 25è aniversari s’ha substituït la Secció homenatge per dues Nits Especials sobre alpinisme (dissabte 17) i escalada (dijous 22), a banda de diferents conferències durant els dies previs al Festival dues taules rodones, que us detallarem en les següents pàgines d’aquest dossier.

Premis edició 2007

En aquesta 25a edició el Festival repartirà 9.000 euros en premis, distribuïts en 9 categories. En destaquen, entre d'altres: el Gran Premi Vila de Torelló al millor film (Flor de Neu d'Or i 3.000 Euros); Premi Obra Social Caixa Sabadell al millor film de muntanya (Flor de Neu de plata i 1.200 Euros); Premi Grandvalira al millor film d'esports de muntanya (Flor de Neu de Plata i 1.200 Euros);  Premi al millor film ecològic (Flor de Neu de plata i 1.200 Euros); Premi del Jurat (Flor de Neu de Plata i 1.200 Euros) o Premi Temps d’Aventura per films de muntanya o d’esports de muntanya (compra dels drets d’emissió per TVC per valor de 600 euros).

El Jurat

Aquesta edició està format per: Jordi Fandiño - Periodista. Redactor del departament d’Esports de TV3 i del programa Temps d’Aventura. Daniel Martí - Periodista esportiu. Director de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Joan Soler - Director cinematogràfic. És director de la productora Cinefilms amb la qual ha dirigit i escrit el guió de nombrosos documentals, molts d’ells premiats. Francesc Vilallonga - Professor de Crítica de Cinema. Des del 2000 forma part de l’equip gestor del Cinema Truffaut de Girona. Rogeli Vázquez - Llicenciat en Administració i Direcció. Els darrers quatre anys ha dirigit i presentat el programa Deporte.es, un espai polisportiu que té una cura especial amb els esports de muntanya i aventura.

3r Premi Caixa Sabadell de Periodisme

En la tercera convocatòria del Premi Caixa Sabadell de Periodisme de Muntanya i Aventura, s’han presentat 34 treballs, una desena més que l’any passat. 19 competiran a l’apartat de reportatge i 15 al d’articles. La procedència és variada i no hi falten les principals capçaleres del sector com Desnivel, El Mundo de los Pirineos, Campo Base, etc..

El jurat d’aquest premi el formen Daniel Martí (cap de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL), Raquel Sans (periodista i conductora del Telenotícies vespre de TV3) i Toni Arbonès (realitzador i presentador d’Els viatgers de la gran Anaconda de Catalunya Ràdio).

Dues Nits especials dedicades a l’alpinisme i l’escalada

El Festival ha experimentat un important creixement en els últims anys i durant aquest quart de segle ha traçat passos paral·lels amb l’alpinisme i l’escalada. És un quart de segle de Festival, però també un quart de segle de persones dedicades al món de l’alpinisme. Si el Festival al llarg dels anys ha evolucionat, aquesta evolució ha estat conjuntament amb l’alpinisme, l’escalada i el cinema. Dues dècades i mitja de Festival donen per molt, entre d’altres coses per veure a través del cinema alguns dels grans ascensos i també els canvis, gairebé revolucionaris, que ha experimentat l’escalada precisament en aquests anys.

És per això que el 25è aniversari és un bon moment per fer recordar com han avançat la muntanya i l’escalada al llarg de les edicions d’aquestival i ho farem amb dues nites especials. La primera nit especial, 25 anys d’alpinisme, tindrà lloc el dissabte, 17 de novembre, a la segona part de la sessió nocturna, que comença a dos quarts de deu de la nit. Tot seguit us fem una breu presentació dels sis ponents.

Krzysztof Wielicki (Polònia, 1950). Cinquè home en completar l’ascensió dels 14 cims de vuit mil metres. Ho ha fet, a més, buscant sempre una nova ruta, una escalada en solitari o a l’hivern o combinant dues d’aquestes disciplines. Ha assolit les primeres ascensions hivernals a l’Everest, el Kangchenjunga i el Lhotse (aquest a més en solitari) i noves vies al Manaslu i al Shisha Pangma (en solitari), també en solitari al Dhaulagiri i al Nanga Parbat, aquest va ser el darrer de la llista.

Christophe Profit (França, 1961), un alpinista polivalent que va obrir una nova via al difícil K2 i va intentar amb Messner l’exposada paret sud del Lhotse. Més conegut però per les seves espectaculars ascensions alpines com la trilogia de les tres cares nord (Eiger, Cerví i Jorasses) en un dia i a l’hivern, l’aresta de Peuterey en solitari i a l’hivern a la mediàtica – per què es va portar al cinema -  Directíssima Americana al Dru en solitari i en poc més de 3 hores. Diverses pel·lícules han donat testimoni d’aquestes ascensions.

Mick Fowler (Anglaterra, 1956). Famós per obrir les seves vies en estil alpí i de molta dificultat tècnica a més de força exposades. Res de pitons d’expansió ni cordes fixes. L’ascensió més celebrada, pel què va significar com a nova concepció de les escalades a l’Himàlaia, és sense dubte el Golden Pillar a l’Spantik el 1987. Altres exemples serien el pilar NE del Tawoche el 1995, la cara nord del Changabang el 1997 o el Siguniang el 2002.

Marko Prezelj (Eslovènia, 1965). Famós darrerament per la seva renúncia al Piolet d’Or, premi que reconeix la millor activitat de l’any a nivell mundial, és un altre gran exponent de l’avantguarda i de l’ètica en les grans ascensions. Molt recordada és l’escalada de l’aresta sud-oest del Kangchenjunga Sud el 1991. També cal destacar les primeres ascensions al Melungtse el 1992, la nova ruta al Dhaulagiri en solitari el 1998, el pilar nord-oest del Chomolhari el 2006 o la recent cara oest del K7.

Simón Elías (Logronyo, 1975). L’alpinisme estatal no es queda enrera i aquest és un ferm representant d’aquesta línia d’ascensos difícils a grans parets. Sense cap dubte, la més recordada és la via Kundalini al Meru Nord el 1994. També cal no oblidar la seva gran feina a Amèrica amb obertura de noves rutes i la repetició d’altres de força dificultat com les protagonitzades al Proboscis (Canadà), Cat Ear’s Spire (Alaska) o a les Fisher Towers (Utah) a més de les grans clàssiques de Yosemite.

Ferran Latorre (Barcelona, 1970), un dels més reconeguts per haver mostrat una gran adaptació als diferents terrenys. A l’Himàlaia amb les seves ascensions al Shisha Pangma, l’Annapurna o al Broad Peak. Als Alps per assolir les grans clàssiques a més de la Punta Croz hivernal. En escalada per superar dificultats de 7c i 8a. Un tot terreny dels esports de muntanya a més de càmera d’alçada de l’equip d’Al Filo de lo Imposible.

La segona nit especial, 25 anys On the rocks, tindrà lloc el dijous 22, també a la segona part de la sessió nocturna que, entre setmana, comença a les nou del vespre.

Els canvis en l’escalada han estat abastament significatius en molts moments d’aquests 25 anys. A nivell cinematogràfic, als anys 1982 i 1983 es van començar a veure les noves tendències, protagonitzades per un mediàtic Patrick Edlinger. S’inicia la competició en l’escalada esportiva però paral·lelament també s’estan portant aquests canvis a les grans parets, a l’anomenat bigwall.

Adolfo Madinabeitia (Agurain, 1959) És un dels millors representants a nivell estatal. Encara que també ha visitat l’Himàlaia, cal assenyalar les seves repeticions, la majoria primeres nacionals, a Yosemite, on ha deixat petja en les vies més prestigioses. La Directa al Salto del Angel (dificultat A4) del 1990 o el Pilar de los Noruegos a la Torre del Trango el 1991 són una mostra del seu treball en les grans parets a diferents llocs del món.

Silvo Karo (Eslovènia, 1960) desenvolupa una feina molt destacada en una altra zona prou reconeguda per les seves dificultats climàtiques, la Patagònia. Les obertures de diferents rutes com  la cara est del Fitz Roy (6b A2), la cara est del Cerro Torre (7a+ A3), la cara sud de la Torre Egger (6c A3) en són un bon exemple. Cal no oblidar, fora d’aquesta zona, la cara oest del Bagirathi III a l’Himàlaia o als Andes amb la via Cruz del Sur a La Esfinge (7b/7c+), portada al cinema pel propi protagonista. Un dels més reconeguts escaladors a nivell mundial.

Josune Bereziartu (Lazkao, 1972). És, sense cap dubte, un estel rutilant en el món de l’escalada i no només en l’apartat femení. Una escaladora de referència mundial en aquest moment. Primera dona en superar la dificultat 8c, també la 8c+, més tard la 9a i darrerament la 9a/9a+ a la via Bimbaluna. La superació d’aquestes dificultats l’està portant actualment a escalar en les grans parets de tot el món, com l’estiu passat a la via Cassin de la Punta Walker.

Dave MacLeod (Escòcia, 1978) és un dels millors representants de l’escalada a les illes britàniques, on aquesta disciplina ha seguit un camí diferent del de l’Europa continental, inclús en la graduació. S’anomena hard grit. Sovint escala a Peak District, a Dumbarton i també als Cairngorms escocesos a l’hivern on ha assolit les dificultats X i XI en glaç. En roca es mou entre el 8b i el 8c+ encara que la via que l’ha fet famós, Rhapsody, es caracteritza a més de la seva dificultat per ser força desprotegida i s’hi troben possibles caigudes de 18m i 21 m. Dos anys i 9 caigudes ha necessitat Dave per escalar la via britànica més difícil , amb les càmeres de cinema de testimoni.

Joan Cabau (Cerdanyola, 1956) és un dels escaladors més representatius de l’evolució des de l’activitat alpina de punta fins l’escalada esportiva. Passa dels Alps i d’ascensions al Pic Lenin i Pic Comunisme a les grans clàssiques de Yosemite. Després d’assolir dificultats de fins a 8b+ a Dau al Set, comença a equipar escoles com Montgrony o Siurana. També és equipador internacional de competició (UIAA), ex-director del Comitè d’Escalada de la FEDME i fundador de l’homòleg a l’UIAA.

Aquestes nits temàtiques es complementaran amb una exposició “25 anys de Festival, alpinisme i cinema”, que us detallarem a l’apartat d’exposicions d’aquest mateix dossier.

Taules rodones i activitats paral·leles

Els mateixos protagonistes de les nits especials oferiran també, durant la seva estada a Torelló, dues taules rodones a la Biblioteca Dos Rius, amb la col·laboració de la Federación Espanyola de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME). Una es farà el primer dissabte del festival, el dia 17, a dos quarts de set de la tarda, i porta per títol L’alpinisme que entra al segle XXI. Pretén ser una reflexió al voltant dels nous reptes ètics que afronta l’alpinisme, tant en el camp esportiu i mediàtic com en les noves vies de negoci que ja s’han obert.

La segona taula rodona, L’escalada, una activitat sostenible? se celebrarà el següent dissabte, dia 24, a les cinc de la tarda, i parteix dels canvis i l’evolució en el món de l’escalada, tant en les seves disciplines, la seva concepció o en els recursos tècnics que utilitza, que han modificat substancialment el nombre de practicants així com l’actitud amb la qual els escaladors s’apropen a la muntanya.

Secció Cinema Cirvianum: El Top 10 d’aquests 25 anys

La Secció Cinema Cirvianum pretén recordar deu pel·lícules que no han passat gens desapercebudes ni pel públic ni pel jurat al llarg de la història del Festival. S’ha fet una selecció d’entre les cintes més premiades, no només a Torelló sinó arreu del món. Es tracta d’un programa imprescindible pels bons aficionats al cinema de muntanya, format per les següents pel·lícules: 118 days in captivity of ice, Chasseurs des ténèbres, Cumbre, Die Grandes Jorasses Nordwand, Guilin  “d’hélices de Chine“, Hire Himalaya, La vie au but des doigts, Montañas de ayer,  Sur le fil des 4.000 i Touching the void.

Aquestes deu pel·lícules es projectaran entre el dilluns 19 i el dijous 22, a la sessió de les sis de la tarda. Com ja és habitual, a més, dins aquesta secció s’hi inclou una projecció de dibuixos animats, El nen que volia ser un ós, per a públic familiar, prevista pel diumenge 18 a les 12 del migdia.  

Exposició: L’aventura antàrtica · 1897-1913

Relacionada amb la commemoració de l’Any Polar Internacional, l’exposició pretén apropar un públic no especialment interessat en la conquesta polar a unes vivències humanes inherents a la pròpia condició de l’home: l’esperit de la descoberta i el coneixement dels propis límits. La exposició, únicament fotogràfica,  no és un treball exhaustiu de les diferents expedicions per arribar al centre del Pol Sud sinó una mostra de la lluita d’uns homes per conèixer un continent tan inhòspit com desconegut.

Les fotografies abracen des de les primeres expedicions d’exploració de Gerlache, Scott o Charcot fins a les més clarament preparades per assolir l’objectiu, com les de Shackleton, Amundsen (el primer en arribar-hi) o Scott (1910-1913), que va sucumbir a l’esforç després d’arribar al Pol un mes després d’Amundsen. Precisament l’expedició de Scott clou l’època que comprèn l’exposició.

Exposició: 25 anys de cinema, muntanya i aventura

Les pel·lícules exhibides pel Festival al llarg de 25 edicions han estat, en molts casos, un reflex dels canvis produïts en l’escalada i l’alpinisme en aquests anys coincidents amb la celebració del certamen. Dels ascensos als cims de vuit mil metres, duts a terme per grans expedicions, s’ha passat als intents lleugers a muntanyes verges.

El naixement de l’escalada esportiva o dels esports anomenats d’aventura, per citar-ne alguns, han estat altres canvis importants esdevinguts en aquesta època. Al mateix temps el Festival s’ha anat adaptant a l’evolució en la captació d’imatges: dels films en 35 mm i 16 mm s’ha passat al vídeo i al DVD.

Per a més informació: www.torellomountainfilm.cat

Informació facilitada per Laia Miralpeix i Isaac Moreno (servei de premsa del Festival press@torellomountainfilm.cat)

(6/11/07)