Celebrades la 8a Marxa dels Castells de la Segarra i la 49a Marxa d’Orientació per Descripció

Gairebé un miler de participants, una climatologia ideal i una organització impecable. Aquests ingredients, units a la peculiaritat del paisatge, esquitxat de castells, a la qualitat dels avituallaments i a la perfecta senyalització, han fet d’aquesta travessa tot un èxit de participació, que justifica el seu ràpid increment de fidels assistents.

La  8a edició de la Marxa dels Castells de la Segarra, organitzada pel Centre Excursionista de la Segarra i el Centre Excursionista Guissonenc, va donar el tret de sortida als participants de la 10ena. Copa Catalana de Marxes de Resistència de la FEEC, formada enguany per 16 proves.

Diumenge, amb la frescor dels 0ºC de les 7 del matí, un total de 960 marxadors esperen darrera la cinta de sortida el moment d’encetar el 51km de recorregut circular que els portarà per la comarca de la Segarra, seguint la singular i bella ruta del castells creada per aquestes dues entitats excursionistes de la comarca.

Un cop a la sortida, el pàrquing habilitat a un extens camp segat i la carpa de 200m2 per rebre els participants eviten les aglomeracions i faciliten la formalització de les inscripcions, molt simplificades prèviament per l’utilització d’internet com a eina d’inscripció. Amb el full de ruta es lliura als marxadors un mapa molt clar del recorregut, útil per anar-se ubicant sobre el territori i donar nom a cada un dels castells pels que es passa.

Al primer avituallament, a Hostafrancs, a 11 km de l’inici, l’esperat moment de l’esmorzar, a on sorprèn la deliciosa coca amb xocolata desfeta... I és que la qualitat i l’abundància dels avituallaments és un dels aspectes a destacar d’aquesta marxa: el deliciós entrepà de botifarra feta al moment amb pa amb tomàquet per dinar, el brou de gallina casolà, els pastissets de pasta fullada i crema per berenar, l’abundància de fruita fresca i tots els petits detalls que parlen de la cura que l’organització pren en preparar aquesta marxa.

Una novetat importat d’aquesta edició ha estat la introducció de l’ampolla d’aigua sostenible, donada al primer control de pas i que calia conservar, per tal de reomplir-la als bidons ubicats diferents punts de pas i d’avituallament. D’aquesta manera s’ha reduït l’ús de la gran quantitat de gots de plàstics emprats per donar aigua als participants.

El temps també ha acompanyat l’inici de la Copa. Mentre que tots els pronòstics meteorològics preveien un dia de calor inusual per la època, el clima fou l’ideal per una marxa de resistència com aquesta: sol gairebé sempre present, però acompanyat d’un lleuger vent molt fresc que a estones feia abrigar-se als més fredolics. D’aquesta manera, es va poder gaudir sense la calor esperada d’una llum intensa que realçava el magnífic contrast del blau del cel i el verd dels camps.

Entre les 11 del matí i les 7 de la tarda, 863 satisfets marxadors van anar arribant a l’església de Florejacs; un elevat percentatge d’arribats, de gairebé el 90%. Després de passar pel control, informatitzat amb un lector de codis de barres, se’ls obsequia amb un trofeu realment ben triat: una representació en fang del castell de Florejacs. Aquest és un altre dels detalls amb encant d’aquesta marxa: el recorregut comença i acaba cada any en una població diferent, totes elles amb castell, i el trofeu és una peça que el representa. De ben segur que alguns dels assidus de la prova lamenten profundament haver-se perdut alguna edició i busquen la manera de fer-se amb aquell castellet que els manca...

Resumint, un inici de luxe per la Copa Catalana de Marxes de Resistència. De ben segur que més d’un i d’una, en tornar a casa, ja anava pensant en la propera...

Crònica de Pilar López Sauquet / Fotografies de Pilar López i Xavier Capdevila

Orientació per Descripció a Sant Pau d’Ordal

La segona prova de la Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades, organitzada per l’Agrup. Excta. Talaia, arribava enguany a la 49a edició.

La sortida es va donar des de la Plaça Subirats, davant del Centre Agrícola de Sant Pau de l’Ordal, amb un dia assoleiat i amb un aire glaçat.

Els marxaires van sortir entre vinyes i arbres fruiters florits per anar travessar el bosquet de Can Mata i tot seguit baixar per una pista ample on es va poder contemplar una antiga premsa de vi i una magnífica torre circular.

Tot seguit, un camí duia fins a les caves Llopart (amb degustació de cava ben fresquet inclòs) on els marxaires reprenien la marxa amb més forces i s’endinsaven ja per fi en el bosquet de can Lloprat, passant per diferents masies, amb vinyes i panells indicadors sobre els diferents tipus i varietats, fins a arribar a la masia de la Bardera.

A continuació els marxaires s’endinsaven en el bosc del Savall, l’Obaga del Savall i les costes del Savall, dirigint-se cap al Turó de la Guàrida, on es va agrair l’ombra al costat del corriol serpentejant. Tot seguit es va anar cap a les cases de la Guàrdia, des d’on es va arribar altra vegada a la Plaça Subirats.

Val a dir que enguany la participació ha estat més nombrosa que en l’edició anterior, amb un augment de gairebé el 18% més d’equips, i amb una molt bona imatge i harmonia pel que fa a l’organització.

Crònica de Julià Mata

(20/03/07)