Problemes pels expedicionaris del Madteam

El mal temps i les pèssimes condicions de la muntanya i la neu han fet desistir als alpinistes del Centre Excta Madteam en el seu intent de coronar el cim del Kurumdy W (6.564m) i del Zarya Vostoka (6.349m). En els propers dies, un grup d’expedicionaris es traslladaran al Camp Base del Pic Lenin ( 7.134m) per intentar-ne l’ascens.

Zarya Vostoka (6.349m)

L’estat del terreny pel que havien de progressar els alpinistes en el seu atac al Kurumdy ha fet que haguessin de fer un esforç major i que haguessin de romandre en alçada més temps del previst. Algun d’ells ha arribat a passar-hi tota una setmana sense poder avançar pràcticament en la ruta cap al cim. En el cas de l’intent d’ascensió al Zarya Vostoka, dut a terme de manera ininterrompuda per un grup de dos membres de l’expedició, l’estat de la roca i la lentitud en la progressió van fer desistir els escaladors per esgotament.

Neu “sopa” i roca fragmentada

Els integrants de l’expedició defineixen les condicions amb què s’han trobat al massís del Kurumdy com “pèssimes”, i destaquen que “l’estat del temps ha estat molt canviant i inestable, les temperatures diàries han superat en moltes ocasions els 20º i per la nit no gelava”. A banda d’això, també s’han trobat unes glaceres amb un gel“gel brut i molt caòtiques”, i una neu “sopa”, granulada i sense compactar.

Cal recordar que l’estat de la glacera principal del Kurumdy era fonamental per al bon funcionament de l’expedició, ja que a través d’ella i durant 16km s’havia de portejar tot el material fins al Camp I.

Al lamentable estat de la neu i el gel, provocat per l’absència de gelades (al Camp Base la temperatura no va baixar dels 0º), s’ha de sumar que els alpinistes del Madteam han hagut de lluitar amb una roca en molt mal estat, fragmentada i propensa a les esllavissades.

Aquests han estat els principals factors que han impedit que l’expedició assolís els seus objectius principals i alguns de secundaris durant el període d’aclimatació. Una de les temptatives fallides que millor il·lustren el què han estat aquests dies al massís del Kurumdy és la que van dur a terme Gerard Van den Berg i Julio Masip, que la matinada del 3 d’agost iniciaven l’atac a un cim verge de 5.260 metres.

A només 150 metres del cim, els dos alpinistes van haver de tornar al Camp Base, davant d’unes condicions climàtiques i un estat de la roca i la neu que segons Van den Berg “són les pitjors (condicions) amb què m’he topat mai a la muntanya”. La ruta, tot i estar inconclusa, va ser batejada amb el nom de “Roca Voladora”, ja que tot el material tècnic d’escalada va resultar inútil a l’hora de superar els passos de roca, massa deteriorada.

Durant aquesta temptativa, Julio i Gerard també van aconseguir escalar una agulla, a la qual van donar el nom d’ “Agulla Eiger”, en clara referència a l’estat de descomposició que presentava la roca.

Tot i no poder assolir les principals fites plantejades, l’equip ha pogut realitzar algunes ascensions destacables, com són el Pic Molly, de 4.748 metres i dificultat AD, el Shinning Peak, de 4.789 metres, un altre cim de 4.297 metres, un de 5.115 metres i la via “Dancing in the moonlight”.

Esperem que les condicions del temps i del terreny millorin a la zona del Pic Lenin i que el CE Madteam aconsegueixi coronar-lo.

Informació facilitada per http://kurumdy.madteam.org

(11/08/06)