La Generalitat aprova el pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran

En una notícia apareguda a “El Periódico” fa uns dies, es parla de la millora de les comunicacions per carretera, ferrocarril i internet; la preservació d'un entorn especialment sensible i, sobretot, el creixement sostingut i sostenible de la població són els eixos que han guiat la redacció del pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran, aprovat definitivament per la Generalitat.

Masella (La Cerdanya)

S'hi tracen, segons va afirmar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, les claus per al "desenvolupament ordenat, eficient i sostenible" de les comarques de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. El pla dóna prioritat a la creació "d'una xarxa de tretze petites ciutats, que garantirà el reequilibri territorial i la igualtat d'oportunitats" per a tots els habitants de cadascuna de les àrees d'influència.

"Es tracta d'un territori que és molt particular, on cada vall ha experimentat un creixement diferent i per això hem volgut respectar aquestes dinàmiques històriques", va explicar ahir el coordinador de l'equip redactor d'aquest nou document, Ferran Miralles.

Les 13 poblacions en xarxa, per a les quals es reforçaran serveis, són: Viella i l'eix Les-Bossost (Vall d'Aran); Esterri d'Àneu i Sort (Pallars Sobirà); el Pont de Suert (Alta Ribagorça); la Pobla de Segur, Isona i Tremp (Pallars Jussà); la Seu d'Urgell, Organyà i Oliana (Alt Urgell), i Puigcerdà i Bellver de Cerdanya (Cerdanya).
En totes aquestes ciutats s'hi habilitarà, a més, el sòl imprescindible per poder desenvolupar una activitat econòmica i per a les vivendes socials i equipaments necessaris.

De moment, el pla posa condicions al creixement urbanístic de Masella i també altres determinats sectors de la Cerdanya i el Pallars Sobirà, on insta a suspendre permisos d'obres. També recomana als ajuntaments de Viella, Llavorsí, Bolvir i Salardú revisar l'actual model d'expansió urbana.

Com a novetat respecte a l'avantprojecte, que es va presentar el mes d'abril passat, el pla territorial reconeix el paper del nucli d'Isona i el col·loca com a subsistema de creixement mitjà. La població es veurà, sens dubte, molt beneficiada per la futura construcció del túnel de Comiols. Aquesta infraestructura millorarà, de passada, l'accessibilitat a la comarca del Pallars Jussà, un dels objectius del document en matèria de mobilitat.

Esquí i Xarxa Natura 2000

La redacció del pla d'ordenació territorial ha estat condicionada per l'elaboració, de manera paral·lela, del projecte d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 i també del pla director d'estacions de muntanya, que regula el sector de l'esquí. "Hem treballat de manera coordinada perquè després no es produeixin incompatibilitats", va indicar Mesalles.

En sintonia amb aquests documents, el pla territorial atorga protecció a les àrees susceptibles de convertir-se en ampliacions d'estacions d'esquí, com ara la vall de Varradós, la de Manyanet i algunes zones pròximes a Boí, Tuixén, Espot i Portainé. En aquestes, diuen els tècnics, s'hi podran instal·lar remuntadors i altres equipaments, però no construir-hi vivendes.

Informació publicada a “El Periódico”

(29/07/06)