Protesta contra la carretera del Mas de La Mata a Mata-Rodona

El proper diumenge 4 de desembre tindrà lloc una concentració de protesta contra el projecte de carretera del coll d'Estenalles a Mata-rodona, al Parc Natural Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac (Barcelona). Diverses entitats excursionistes membres de la FEEC, així com organitzacions ecologistes i de defensa de la natura son les convocants d'aquesta concentració.

La concentració tindrà lloc a 2/4 de 12 del migdia al Coll de Boix (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt), concentració prèvia al Coll d'Estenalles cap a 2/4 d'11.

Tal i com ja hem publicat anteriorment en aquesta mateixa pàgina web, la carretera forestal del Mas de la Mata a Mata-rodona és una obra envoltada de polèmica des de el primer moment ja que segons el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona, administració que promou la seva construcció, la pista permet dividir una extensa àrea forestal contínua, i és d'utilitat en cas de grans incendis forestals.

Però segons la Coordinadora, la construcció d'aquesta carretera forestal, de gairebé 2 km, pel mig de la serra de l'Obac no aporta gaires avantatges a la prevenció i extinció d'incendis. Diuen que probablement generarà efectes contraproduents, en augmentar la freqüentació en una zona especialment sensible fins ara molt poc visitada.

Les entitats que formen la Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac van iniciar fa mesos una campanya d'oposició per tal d'evitar que es dugui a terme aquest projecte negatiu per a la conservació del Parc. Diverses entitats excursionistes membres de la FEEC formen part d'aquesta Coordinadora.

La Coordinadora fa prop de 20 anys que s'oposa a aquest projecte, havent recollit ja milers de firmes de suport. Entre les actuacions que ara s'inicien, la Coordinadora ha editat un tríptic divulgatiu amb el títol de "El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac amenaçat pel projecte d'una carretera". El tríptic recull les principals raons per les quals s'oposa a aquesta nova infraestructura al Parc Natural.

La construcció d'aquesta carretera de muntanya implica una sèrie d'actuacions inacceptables en un Parc Natural, especialment tenint en compte que la zona on es pretén realitzar està classificada pel Pla Especial del parc amb la màxima categoria de protecció: com a àrea d'alt interès ecològic i paisatgístic. Algunes actuacions previstes especialment agressives són la tala de prop de dues mil alzines, la utilització d'explosius per obrir pas a la roca i el moviment de prop de 5.000 Tm. de roques. Durant la fase de construcció, els impactes sobre la fauna seran sens dubte molt importants.

La Coordinadora reclama la paralització del projecte i la redacció i aprovació d'un autèntic Pla de Prevenció d'Incendis en el marc del Pla de Gestió del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC)
Centre Excursionista de Castellar del Vallès
Centre Excursionista de Mura
Centre Excursionista de Terrassa
Centre Muntanyenc de Sant Llorenç
Grup Ornitològic Pigot de Terrassa
Unió Excursionista de Sabadell

Un projecte amb una llarga història

Aquesta pista ja formava part del Pla de Prevenció d'Incendis de 1987, el qual preveia una extensa xarxa viària que literalment quadriculava el parc de pistes i carreteres. Tot i l'oposició al Pla, el 1991 el Servei de Parcs Naturals de la Diputació va presentar l'estudi d'impacte ambiental. La Coordinadora presentà un ampli i fonamentat document d'al·legacions a aquest estudi d'impacte ambiental, el qual estava plantejat de fet com un mer document de tràmit.

El projecte de pista de la Coma d'en Vila a Mata-rodona torna a reviure després dels incendis de l'estiu de 1994. El projecte quedà aturat altra vegada quan el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, després d'una ferma oposició ciutadana, denega la seva aprovació. Cal recordar que es recolliren més de 4.000 signatures de persones comprometent-se a posar-se davant les màquines excavadores en cas que es volgués tirar endavant la carretera.

El projecte entrà en una via morta fins la tardor de l'any 2002, quan el Servei de Parcs Naturals de la Diputació tornà a revifar el projecte, presentant-lo com un projecte tancat i previst en el capítol d'obres a executar durant el primer semestre del 2003. L'oposició de moltes entitats de la Comissió Consultiva i les entrevistes amb el diputat de l'àrea van tenir per conseqüència que es refés part del projecte (que sortí a informació pública durant les vacances de Nadal del 2003, sense que se n'informés a cap de les entitats de la Comissió Consultiva, malgrat que així s'havia acordat).

Aquesta coordinadora ha denunciat reiteradament que els objectius d'un pla de prevenció d'incendis han de ser, en primer lloc, prevenir l'aparició del foc forestal i, en segon lloc, facilitar els mitjans per a l'extinció del mateix. Tanmateix, la prevenció d'Incendis proposada pel Servei de Parcs Naturals es limita a proposar mesures per a reduir el temps d'accés i de recarregar aigua.

Un veritable pla de prevenció d'incendis hauria de considerar entre d'altres, i sempre en el marc de la realitat biogeogràfica i humana del parc natural, la transformació de les línies elèctriques d'alta tensió, la limitació en el nombre d'usuaris i l'adopció de mesures per afavorir el comportament cívic dels visitants, l'adequació de punts de recàrrega d'aigua, l'estudi de l'estat de les masses forestals i de la seva igniscibilitat, el risc de les pistes forestals com a focus d'ignició i l'important impacte d'aquestes sobre el conjunt paisatgístic.

D'altra banda, en la seva nota distribuïda a la premsa el proppassat 24 de març, el Servei de Parcs Naturals addueix que aquest projecte és fruit de la unanimitat i el consens. Pel que fa a la unanimitat de la seva aprovació, fa referència al Consell Coordinador del Parc Natural, on només hi ha un representant dels col·lectius que vetllem per una gestió responsable del parc natural, amb veu però sense vot.
Les diferents entitats d'aquesta coordinadora hem mostrat reiteradament el nostre desacord a aquest projecte en marc del Consell Consultiu del Parc, un òrgan en el qual no s'ha dut a terme cap debat en profunditat sobre la idoneïtat del projecte. El Servei de Parcs Naturals menysprea les possibilitats del Consell Consultiu i el redueix al pur tràmit d'exposició dels seus projectes. En cap moment el Consell Consultiu ha mostrat consens respecte aquest projecte.

Les raons de la oposició al projecte

A continuació, es presentem una síntesi dels motius en els que es fonamenta l'oposició:

1. El projecte d'aquesta pista suposa una greu destrucció del patrimoni biològic del Parc Natural, en una zona que té la qualificació d'Alt Interès Ecològic i Paisatgístic l'objectiu de la qual, d'acord amb la normativa del parc, és la seva absoluta conservació. En aquest context, cal destacar els més de 2.000 arbres que desapareixeran i la previsió de l'ús de dinamita per obrir pas a la roca (s'extrauran més de 5.000 tones de roca), fet que indica la importància de la intervenció a realitzar.

2. L'estudi d'impacte ambiental (EIA) elaborat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació no conté un dels elements bàsics contemplats per la llei, que és l'anàlisi de diferents alternatives. En cap cas es plantegen projectes alternatius amb un menor impacte ambiental, amb l'excepció de petites correccions sobre la traça. L'EIA està plantejat com un mer document de tràmit.

3. Si bé es presenta la pista forestal de la Coma d'en Vila a Mata-rodona amb l'excusa de ser una infrastructura per a la prevenció d'incendis, el mòbil real és obrir una carretera pavimentada que comuniqui còmodament dos equipaments propietat de la Diputació de Barcelona (la masia de La Mata i la masia de Mata rodona), i reforçar així el model de gestió fortament centralitzada que caracteritza aquest parc natural.

4. El sector de la Cort Fosca Racó Gran és actualment una de les escasses àrees de la Serra de l'Obac amb un alzinar muntanyenc ben desenvolupat i sense una pressió humana important, gràcies a la seva poca accessibilitat. La construcció d'aquesta pista pavimentada pot afavorir l'afluència de visitants i el pas incontrolat de motos i "quads", quan precisament és la freqüentació un dels factors de risc de foc forestal més importants.

Recordem que els incendis que hi ha hagut al massís s'han produït tots en àrees de gran densitat de pistes forestals; l'incendi del 1986 a la Serra de l'Obac, o el del passat estiu a la Vall d'Horta, es van originar precisament en pistes forestals. Recordem igualment que els incendis del parc natural de Garraf, gestionat també per la Diputació de Barcelona, han assolat zones literalment cosides de pistes forestals.

5. Hi ha alternatives per a la prevenció i extinció d'incendis molt més adequades a l'objectiu de conservació del parc natural. El Servei de Parcs Naturals parteix sempre de la base del Coll d'Estenalles - La Mata com a punt director i centralitzador de les actuacions. Tots els raonaments es fan a partir de l'estalvi de temps d'una intervenció des de l'eix Terrassa - Mura, bandejant el paper de l'eix Sant Vicenç de Castellet - Manresa - Pont de Vilomara en les intervencions al sector nord-oest del parc.

L'anàlisi dels incendis importants a la Serra de l'Obac (1983 i 1986, per exemple) demostra que s'inicien als sectors Oest perifèrics (termes de Vacarisses, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet i Pont de Vilomara) i que avancen amb el vent de ponent en direcció E-NE. En aquestes zones no són pas pistes el que falten, i en tot cas, la construcció de la pista de Mata-rodona no presentaria avantatges significatius per a l'extinció d'aquests incendis. A més, el tram de pista que s'endinsa per l'alzinar de la Cort Fosca no és una via gens segura en cas de foc.

Davant de tot això, creiem que és imprescindible potenciar el Pont de Vilomara i la masia de Mata-rodona com a centre de vigilància, amb dotació de vehicles contraincendis, l'arranjament del ferm (que no significa asfaltar) d'algunes pistes ja existents en aquest sector, i l'establiment de punts d'aigua amb equips de bombeig autònoms.

Finalment, volem destacar que si s'apliqués el mateix raonament d'accessibilitat des del Coll d'Estenalles, hi ha infinitat d'altres punts del parc natural d'accés dificultós on caldria obrir pistes a fi d'accedir-hi en els mateixos temps que el Servei de Parcs Naturals considera "necessaris" per a l'indret del Racó Gran. Hi ha molts punts del parc que, a causa de la seva inaccessibilitat -no ho oblidem que es tracta d'un parc natural!-, tenen i tindran temps d'accés encara molt més llargs, perquè altrament el mateix argument de la pista de Mata-rodona serviria de justificació per a moltes altres possibles pistes. Quina serà la següent, doncs?

Informació facilitada per: Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC)

(15/11/05)