La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

A les acaballes del segle XIX, tot un seguit de persones i col·lectius relacionats amb l'associacionisme excursionista van impulsar a Catalunya una nova lectura del medi natural basada en la valoració dels aspectes paisatgístics, científics i culturals del territori. Van ser els pioners en la introducció dels corrents conservacionistes al nostre país, uns corrents que ja s'havien posat en pràctica en altres parts del món, especialment als Estats Units d'Amèrica, amb la creació dels parcs nacionals.

A Catalunya, la primera figura de protecció d'un espai natural data del 1928, quan la Mancomunitat de Catalunya va promulgar un decret llei que constituïa el Patronat de la Muntanya del Montseny.

No és, però, fins a la segona meitat del segle XX que, des de la Diputació de Barcelona, s'impulsa una política pública de protecció d'espais naturals, basada, fonamentalment, en una gestió compartida amb els municipis i participada pels habitants i els usuaris dels espais.

El camí de la protecció

El Pla general de la província de Barcelona, de l'any 1963, elaborat per la Diputació de Barcelona, va aprovar el Catàleg de parcs naturals, el qual proposava la possibilitat de declaració de catorze espais naturals dins el territori de les comarques barcelonines. Tanmateix, no és fins el 24 de juliol de 1972 -any en què s'aprova el Pla especial de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, basat en la legislació urbanística aleshores vigent-, que es posa en marxa de manera efectiva la política de protecció d'espais naturals.

La creació, l'any 1974, del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, va garantir l'aplicació tècnica d'aquesta política de planificació i gestió d'espais naturals a la província de Barcelona.

L'entrada en vigor de la Llei del Sòl de 1975 permet a la Diputació de Barcelona i als ajuntaments implicats l'aprofundiment en la utilització de la figura del pla especial urbanístic com a instrument de protecció dels espais naturals. En poc temps, aquest procés es tradueix en la creació i, en el seu cas, en l'ampliació, de sis parcs: Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montseny, el Garraf, el Montnegre i el Corredor, Olèrdola i el Castell de Montesquiu. Paral·lelament, el 1987, la Corporació Metropolitana de Barcelona va aprovar el pla especial que donava lloc a la creació del Parc de Collserola.

A mitjans dels anys 90, la Diputació de Barcelona fa un pas més endavant amb la formulació d'un projecte territorial per a la regió metropolitana de Barcelona. Aquest projecte, anomentat l'Anella Verda, proposava un sistema d'espais naturals basat en la connectivitat de les masses forestals, els espais agraris i els espais naturals, i va comportar tant la creació de nous parcs com la interconnexió entre els nous i els ja existents, amb l'objectiu d'incrementar el nivell de qualitat ambiental i paisatgística del conjunt del territori.

Fruit d'aquest projecte pioner, la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments van constituir sis consorcis, que avui són els ens gestors de sis parcs: el Parc Serralada Litoral, el Parc de la Serralada de Marina, l'Espai Natural Guilleries-Savassona, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc del Foix i el Parc de Collserola.

El present: la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona està formada pels dotze espais naturals que gestiona de forma directa o en col·laboració amb els ajuntaments, mitjançant consorcis. Tant la Diputació de Barcelona com els ajuntaments han apostat decididament per una gestió concertada amb la societat civil. És per això que tots els espais compten amb els corresponents consells consultius, formats per representants dels diversos àmbits que tenen alguna relació amb els parcs: estaments científics i acadèmics, associacions naturalistes, grups excursionistes, organitzacions agràries, entitats de promoció turística i propietaris rurals, entre d'altres.

Aquests dotze parcs tenen una importància estratègica de primer ordre per garantir un adequat equilibri territorial i ambiental en l'àmbit geogràfic barceloní. En conjunt, abasten una superfície total protegida de 100.625 ha, distribuïdes en 99 municipis. Dins del seu territori i del seu àmbit d'influència viuen les dos terceres parts de la població de Catalunya.

L'objectiu prioritari de la Xarxa de Parcs Naturals és el de garantir, en cada un dels espais, la preservació dels valors naturals i paisatgístics, el desenvolupament socioeconòmic sostenible i un ús públic ordenat.

Incidint en el primer d'aquests tres objectius, la Xarxa de Parcs Naturals promou la connexió territorial dels parcs que gestiona amb els espais que els envolten: boscos, terres de conreu i altres espais protegits, per tal de garantir la biodiversitat del territori. A més, desenvolupa altres funcions relacionades, com la conservació del patrimoni natural i arquitectònic, la realització d'estudis d'investigació, el disseny de sistemes d'informació geogràfica, la prevenció d'incendis, el manteniment de camins, la creació de programes pedagògics dirigits a la població escolar i adulta, i moltes d'altres.

Quant al desenvolupament socioeconòmic dels espais, la Xarxa de Parcs Naturals presta suport i orientació tècnica a aquelles activitats de tipus agrícola, ramader, forestal o de turisme sostenible que garanteixen la conservació i el manteniment de la realitat paisatgística, arquitectònica i cultural existent, cosa que incideix, a més, en la millora efectiva de la qualitat de vida de la població lligada als parcs per raons residencials o professionals.

Finalment, i pel que fa a l'ús públic, la Xarxa de Parcs Naturals fomenta la creació d'equipaments i programes científics, pedagògics, culturals i de lleure, i promou tot un seguit d'estudis, publicacions i trobades per continuar millorant l'atenció a les demandes que, en relació als espais naturals, genera la societat. És també en aquest sentit que la Diputació de Barcelona va crear, el 1995, el Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, que compta en l'actualitat amb més de 5.000 socis.

	http://www.diba.cat/parcsn
	Xarxa de Parcs Naturals