He vist sota una roca
plorar los Degotalls;
si el bes del sol hi toca
són perles sos cristalls,
perletes que Déu cria
i cull la flor del prat.
(Canço del Pelegrí, sobre Montserrat)


Activitats culturals i socials
>

Calendari d'activitats de l'Any Verdaguer

"Excursionistes, que pel pla i la serra
En lo camp de la pàtria espigolau,
Ajudau-li a collir lo que és a terra,
Ajudau-li a servar lo que li cau.

Puix vostre cor en son passat s'abeura,
Aconhortau-la de tant bé perdut;
Per ella sou vosaltres un brot d'eura
Que s'enfila amorós a son escut."
(L'heura)

Montserrat



Malgrat no ser un gran esportista, Jacint Verdaguer es troba entre els excursionistes de més renom del nostre país. A la pràctica, va fer més muntanya que la majoria dels consocis de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (precedent de l'actual Centre Excursionista de Catalunya), a la qual ingressà l'any 1878.

Entre les seves ascensions podem destacar les següents: Canigó, Puigmal, Carlit, Montsent de Pallars, Montardo, Montcalm, Pica d'Estats, Maladeta... S'ha dit que tenia un coneixement del Pirineu molt superior al de tots els excursionistes barcelonins del moment plegats.

Però la importància de Verdaguer radica, especialment, en el fet que, gràcies a la seva poesia, molta gent va descobrir les muntanyes de casa nostra, el Pirineu i Montserrat en primer lloc.

A més a més, mossèn Cinto va contribuir a fixar alguns dels tòpics que encara avui dia apliquem a bona part del nostre medi muntanyenc.
De fet, els Jocs Florals havien creat una determinada imatge de la muntanya, però va ser Verdaguer qui va aplicar aquesta a certs indrets concrets i qui va aconseguir que aquestes imatges, al principi molt elitistes, esdevinguessin més populars.

Cal no oblidar que va exitir una gran relació entre les primeres entitats excursionistes i els Jocs Florals i que Verdaguer va "militar" en ambdós fets.

Les seves obres sobre el Pirineu (Canigó) o sobre Montserrat donaren a conèixer la història, les tradicions, les llegendes, la geografia i els fets naturals d'aquestes contrades a uns sectors socials que fins llavors vivien tancats a les ciutats i encara no admiraven gaire els espais muntanyencs.

Activitats organitzades per Entitats FEEC amb motiu de l'Any Verdaguer
http://www.feec.org/Informacio Gral/cultu/verdaguer_calendar.htm
 
L'Any Verdaguer a Internet:
http://www.anyverdaguer.com
http://www.uoc.es/lletra/noms/jverdaguer/index.html
http://www.escriptors.com/autors/verdaguerj/traduccions.html
http://www.epdlp.com/verdaguer.html
http://www.cec-centre.org/varis/verdaguer/verdaguer.htm

Les Rutes Verdaguer del Palau Robert:
Jacint Verdaguer: els orígens

Aquesta ruta proposa un recorregut pels indrets relacionats amb la infantesa i joventut del poeta Verdaguer. L'inici se situa a Folgueroles, Osona, la seva vila natal. (amb cotxe; durada: dos dies)

Noves rutes a la base de dades del Palau Robert amb motiu del Centenari de la mort de Verdaguer:

Jacint Verdaguer: el reconeixement del poeta (Pla de l'Estany, Alt Empordà, Garrotxa i Ripollès)
Jacint Verdaguer: el món pirinenc (Pallars Sobirà, Vall d'Aran)/ Entre juny i setembre

Per a qui prefereixi fer visites guiades, la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles n'organitza pel poble i voltants (individuals i per grups). Consulteu la seva pàgina web o truqueu al telèfon: 93 812 21 57

Fragments:

Carles mira ses ferides,
ses armes mira el Pelós,
tot mirant les seves armes
sospirava de tristor.
- No sospireu, lo bon Comte,
mon metge arriba tantost.
- De les nafres no m'en sento,
sols me sento de l'honor,
puix en lo camp de batalla
per mon escut no hi ha flors.
- Si'l teu escut n'està sense,
ton pit n'està vermellós.
Posa'ls dits en la ferida,
de les barres catalanes
tu'n seràs lo portador.
Llegenda del naixement de "la Senyera" segons Verdaguer

Guifré I "el Pelós" i l'Escut

El Canigó
Què són los Pirineus?; serpent deforme
que, eixint encara de la mar d'Astúries,
per beure aigua a on se banya Empúries
atravessa pel mig un continent.
(Canigó)
Lo que mirau -li diu- no són congestes,
són los mantells d'ermini de les fades
que dansen a la llum de la celístia
dels estanys de Cadí vora les aigües (...)
(Canigó)

Quins crits més horrorosos degué llençar la terra
infantant en ses joves anyades eixa serra!
Que jorns de pernabatre! Que nits de gemegar,
per treure a la llum pura del sol eixes muntanyes,
del centre de sos cràters, del fons de ses entranyes,
com ones de la mar!
De com es devien formar les muntanyes al poema "La Malehida"
(les Maladetes)

Les Maladetes

LA PLANA DE VIC

Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!
Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
que beuen les suades de l'aspre Pireneu,
i vora els banys de cignes d'aqueixes pollancredes
descabdellar lo somni que és vida del cor meu!
Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos,
cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
la santa primavera per rebre entre sos braços
que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.

Volant els cingles de Monsen, li ensenya
les cascades bellíssimes de Gerri,
i en Cabdella, en Espot i Biciberri
constel·lacions d'estanys d'atzur y verd:
les tres valls de Pallars, que la calitja
de boirina ab son ròcech emmantella,
li semblen solcs que gegantina rella
a les tres branques del Noguera ha obert.

Li fa veure Bohí, eixa flor que's bada
d'un caos de granit en les entranyes,
i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes,
la Roca dels dos Hòmens Encantats;
i, dant més brida a les esquerpes daines,
al cim de Neto malehit s'enfila,
com qui vistos los baixos de la vila,
vol vèure-la millor des dels terrats.
Del poema "Lo Pirineu"

"Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que del cel davalla."

"Per debanar lo meu fil
tinc belles debanadores,
les muntanyes de Begur,
les de Begur i Armen-Roda,
les serres de Puigneulós,
les del Mont i Rocacorba.
La plana de l'Empordà
mai ha dut millor corona,
corona de raigs de llum
trenats amb lliris i roses;
semblava un pagó reial
obrint sa florida roda".

F.E.E.C. Rambla 41, Pral. - 08002 BARCELONA
Telèfon: 93 412 07 77 - Fax: 93 412 63 53