![]() |
|
Llicències
- Refugis
- Meteo
- Fòrum
- Anuncis
Calendaris - Competicions - Marxes - Senders - Vèrtex |
He vist sota una roca
plorar los Degotalls;
si el bes del sol hi toca
són perles sos cristalls,
perletes que Déu cria
i cull la flor del prat.
(Canço del Pelegrí, sobre Montserrat)
Activitats culturals i socials >
Calendari d'activitats de l'Any Verdaguer
|
"Excursionistes,
que pel pla i la serra Puix
vostre cor en son passat s'abeura, |
|
![]() |
Malgrat
no ser un gran esportista, Jacint Verdaguer es troba entre els excursionistes
de més renom del nostre país. A la pràctica, va fer
més muntanya que la majoria dels consocis de l'Associació
Catalanista d'Excursions Científiques (precedent de l'actual Centre
Excursionista de Catalunya), a la qual ingressà l'any 1878. Entre les seves ascensions podem destacar les següents: Canigó, Puigmal, Carlit, Montsent de Pallars, Montardo, Montcalm, Pica d'Estats, Maladeta... S'ha dit que tenia un coneixement del Pirineu molt superior al de tots els excursionistes barcelonins del moment plegats. Però la importància de Verdaguer radica, especialment, en el fet que, gràcies a la seva poesia, molta gent va descobrir les muntanyes de casa nostra, el Pirineu i Montserrat en primer lloc. A més a més, mossèn Cinto va contribuir a fixar alguns dels tòpics que encara avui dia apliquem a bona part del nostre medi muntanyenc. |
| De fet, els Jocs Florals havien creat
una determinada imatge de la muntanya, però va ser Verdaguer qui
va aplicar aquesta a certs indrets concrets i qui va aconseguir que aquestes
imatges, al principi molt elitistes, esdevinguessin més populars.
Cal no oblidar que va exitir una gran relació entre les primeres entitats excursionistes i els Jocs Florals i que Verdaguer va "militar" en ambdós fets. Les seves obres sobre el Pirineu (Canigó) o sobre Montserrat donaren a conèixer la història, les tradicions, les llegendes, la geografia i els fets naturals d'aquestes contrades a uns sectors socials que fins llavors vivien tancats a les ciutats i encara no admiraven gaire els espais muntanyencs. |
|
Activitats organitzades
per Entitats FEEC amb motiu de l'Any Verdaguer
|
| http://www.feec.org/Informacio Gral/cultu/verdaguer_calendar.htm |
|
L'Any Verdaguer
a Internet:
|
| http://www.anyverdaguer.com |
| http://www.uoc.es/lletra/noms/jverdaguer/index.html |
| http://www.escriptors.com/autors/verdaguerj/traduccions.html |
| http://www.epdlp.com/verdaguer.html |
| http://www.cec-centre.org/varis/verdaguer/verdaguer.htm |
|
Les Rutes Verdaguer
del Palau Robert:
|
| Jacint
Verdaguer: els orígens Aquesta ruta proposa un recorregut pels indrets relacionats amb la infantesa i joventut del poeta Verdaguer. L'inici se situa a Folgueroles, Osona, la seva vila natal. (amb cotxe; durada: dos dies) Noves rutes a la base de dades del Palau Robert amb motiu del Centenari de la mort de Verdaguer: Jacint Verdaguer: el reconeixement del poeta (Pla de l'Estany, Alt Empordà, Garrotxa i Ripollès) Jacint Verdaguer: el món pirinenc (Pallars Sobirà, Vall d'Aran)/ Entre juny i setembre Per a qui prefereixi fer visites guiades, la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles n'organitza pel poble i voltants (individuals i per grups). Consulteu la seva pàgina web o truqueu al telèfon: 93 812 21 57 |
|
Carles mira ses ferides, |
|
|
|
Què són
los Pirineus?; serpent deforme
que, eixint encara de la mar d'Astúries, per beure aigua a on se banya Empúries atravessa pel mig un continent. (Canigó) |
| Lo que mirau
-li diu- no són congestes, són los mantells d'ermini de les fades que dansen a la llum de la celístia dels estanys de Cadí vora les aigües (...) (Canigó) |
|
Quins crits més horrorosos
degué llençar la terra |
![]() |
|
LA PLANA DE VIC
Niuada de calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar; avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra, ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar! Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes que beuen les suades de l'aspre Pireneu, i vora els banys de cignes d'aqueixes pollancredes descabdellar lo somni que és vida del cor meu! Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos, cada turó amb la vesta de flors que més li escau, la santa primavera per rebre entre sos braços que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau. |
Volant els cingles de Monsen, li
ensenya d'un caos de granit en les entranyes, i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes, la Roca dels dos Hòmens Encantats; i, dant més brida a les esquerpes daines, al cim de Neto malehit s'enfila, com qui vistos los baixos de la vila, vol vèure-la millor des dels terrats. Del poema "Lo Pirineu" |
|
"Lo Canigó
és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada; per abelles té fades que la volten, per papallons los cisnes i les àligues. Formen son càlzer escarides serres que plateja l'hivern i l'estiu daura, grandiós veire on beu olors l'estrella, los aires rellentor, los núvols aigua. Les boscúries de pins són sos bardissos, los Estanyols ses gotes de rosada, i és son pistil aqueix palau aurífic, somni d'aloja que del cel davalla." |
"Per debanar lo meu fil tinc belles debanadores, les muntanyes de Begur, les de Begur i Armen-Roda, les serres de Puigneulós, les del Mont i Rocacorba. La plana de l'Empordà mai ha dut millor corona, corona de raigs de llum trenats amb lliris i roses; semblava un pagó reial obrint sa florida roda". |
|
Inici
| Llicències
| Calendaris
| Refugis
| Meteo
| Allaus
| Entitats
Senders | Escalada | Curses de Muntanya | Competicions | Consultes freqüents |
|
F.E.E.C. Rambla 41, Pral. - 08002 BARCELONA |