COMITÈ CATALÀ DE SENDERS
REGLAMENT DE RÈGIM INTERN I NORMES GENERALS DE SENDERISME

SOBRE EL COMITÈ

Article 1

El Comitè de Senders és l'òrgan tècnic i consultiu de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, en tot el que fa referència als Senders de Gran Recorregut, de Petit Recorregut, de Senders Locals i Senders Urbans.

El Comitè Català de Senders va ser constituït en Assemblea Nacional de la FEEC a Mataró, el 8 d'octubre de 1972.

ORGANITZACIÓ DEL COMITÈ

Article 2

El Comitè de Senders estarà constituït per:

President
Vice-President
Secretari
Uns Vocals tècnics (en el nombre que requereixi l'activitat senderística).
Uns Vocals de Consell, representant cadascuna de les divisions territorials.

Article 3

El President serà nomenat per la Junta Directiva de la FEEC.

Article 4

El Vice-president, Secretari i els Vocals seran nomenats pel President del Comitè de Senders, amb el consens de la Directiva de la FEEC, procurant hi hagi un vocal de cada Divisió territorial de Catalunya.

Article 5

El Comitè es reunirà obligatòriament una vegada al mes i sempre que ho creguin convenient el seu President o tres dels seus components.

Article 6

La duració del mandat del Comitè serà la mateixa de la Junta Directiva de la FEEC; cada vegada que es renovi aquesta, serà renovat el Comitè de Senders.

SENDERS, CONCEPTES GENERALS

Article 7

Els Senders de Gran Recorregut (GR), de Petit Recorregut (PR), Senders Locals (SL), i Senders Urbans (SU), són itineraris que no passen exclusivament per senders, sinó també per corriols, camins ramaders, camins carreters, pistes, carreteres de muntanya, etc. Tots ells sota la normativa de la E.R.A. (European Ramblers Association).

Article 8

Els Senders GR, PR, SL i SU han de seguir les següents normatives:

a) Poder ser recorreguts a peu sense haver de salvar dificultats que requereixin tècniques especials de muntanya (grimpada, escalada, ràpel, etc.); i si és possible es procurarà que es puguin fer en bicicleta de muntanya.

b) Servir per a donar a conèixer el País, les seves belleses naturals i permetre la conservació dels camins antics, camins Rals, camins ramaders, etc.

c) Promocionar la pràctica d'un esport fàcil que estigui a l'abast de tota persona interessada en l'excursionisme.

d) Procurar, si és possible, l'accés a les masses forestals dels equips d'extinció d'incendis que no coneguin la zona, amb l'avantatge de facilitar-los un ràpid retorn en cas de perill.

e) El fet de canalitzar els excursionistes per camins ja existents vers una àrea determinada, evita la dispersió dels visitants que no coneixen el país, els quals entrarien pel mig dels prats, boscos i altres indrets forestals, malmetent el medi natural.

f) Al dissenyar un GR o PR s'ha de pensar que no es tracta solament de fer un itinerari que uneixi dos punts; s'ha de procurar que el recorregut sigui agradable en panoràmica i, si és possible, passi per indrets interessants des del punt de vista cultural i social.

g) És necessari que el recorregut dels Senders s'adapti el més possible amb el traçat dels camins antics, per evitar reclamacions en cas de ser oberts sobre camins particulars.

Article 9

Aquestes premisses de l'article anterior han de ser respectades pel Comitè de Senders quan hagi de comunicar a la Directiva de la FEEC, sobre la conveniència o no de l'homologació d'una proposta de nou Sender.

TIPUS DE SENDERS

Article 10

Senders de Gran Recorregut (GR) : Són itineraris de més de 50 Km de longitud, senyalitzats en blanc i vermell segons les normes detallades en l'Annex a aquest Reglament.

La mida d'aquests senyals es procurarà que sigui petita per tal de no perjudicar el paisatge. Les normes generals que es donen són de 5 cm d'amplada per 15 de llargada, si bé en els llocs que es pinten solament per donar confiança al caminant i vegi que va per bon camí, aconsellem fer-les més petites. Contràriament, quan un senyal s'ha de veure de bastant lluny, per estar al final d'un terreny pla sense relleus, es pot fer d'un tamany més gran.

Als rètols, al costat de les sigles GR es posa el número que li correspon, el qual és donat per la FEDME per tot l'Estat Espanyol.

La planificació, control i homologació dels Sender GR correspon a la FEEC a través del Comitè de Senders.

Article 11

Senders de Petit Recorregut (PR)

Són itineraris d'una longitud entre 10 i 50 Km. senyalitzats amb els colors blanc i groc, amb les mides i forma igual que els GR.

La numeració és pròpia de cada Federació territorial de muntanya. La numeració de Catalunya la dóna el Comitè de Senders i, per tal de no produir confusió amb altres federacions veïnes, s'intercala la lletra C. Per exemple: PR-C20 al Principat, o bé PR-CS16 a la província de Castelló.

La planificació, control i homologació dels Senders PR correspon a la FEEC a través del Comitè de Senders.

Article 12

Senders Locals (SL)

Són itineraris que tenen menys de 10 Km de longitud, estan situats dintre un o dos termes municipals. Han estat oberts per donar accés fàcil a algun indret d'interès excursionista o cultural, situat prop de la població on s'inicia el recorregut, si bé es pot iniciar en un punt determinat d'un GR o PR.

La senyalització en tot l'Estat Espanyol és en blanc i verd; moltes Federacions ho fan amb dues ratlles paral·leles, una de cada color; a Catalunya molts Senders Locals estan pintats en forma d'un cercle verd vorejat d'una areola blanca.

Els Senders Locals poden estar numerats pel Comitè de Senders, si bé habitualment tenen un nom específic, per exemple: "SL de l'ermita de Sant Antoni".

El control i l'homologació dels Senders SL correspon a la FEEC, a través del Comitè de Senders. El seu manteniment anirà a càrrec del promotor del Sender, el qual tindrà cura també de la seva senyalització, informant al Comitè de Senders de les incidències que es poden produir en el seu traçat.

Article 13

Senders Urbans (SU)

Són itineraris que discorren per dintre la ciutat, la seva senyalització es farà d'acord amb l'Administració local.

Article 14

Variants (VA)

Tenen per objecte donar una alternativa a l'itinerari establert com a GR, per tal d'escurçar un recorregut o be passar per un indret especial que pugui interessar per la panoràmica, restes arqueològiques o coneixements de botànica especials. Comencen i acaben sempre en un mateix Sender, poden tenir qualsevol llargada sempre que no sobrepassi els 50 Km de recorregut.

La senyalització és la mateixa que els GR i PR, per la qual cosa s'aconsella, per evitar confusions, col·locar un indicador al principi i al final de cada Variant.

La numeració és la del GR en qüestió, posant a continuació, separat per un guionet, el número de la Variant. Per exemple: GR7-3, vol dir que és la tercera Variant que té aquest GR.

La planificació, control i homologació corresponen a la FEEC, a través del Comitè de Senders.

Article 15

Derivacions (DE)

Com indica el seu nom són itineraris de sortida des del GR o PR per anar a un lloc determinat (poble, hostal, refugi, hotel, etc.), i retornar al GR pel mateix recorregut d'anada. S'aconsellen 3 Km de llargada com a màxim.

La senyalització és la mateixa blanca i vermella pels GR, o blanca i groga pels PR, si bé cada senyal estarà barrat per una ratlla blanca obliqua,

La numeració és la mateixa del GR o PR, si bé seguida del nom propi del lloc on va; Per exemple: Derivació d'Ulldemolins del GR171.

La planificació, control i homologació corresponen a la FEEC, a través del Comitè de Senders.

Article 16

Enllaç (EN)

Són itineraris que serveixen per unir o comunicar un GR amb un altre que sigui relativament proper, amb una llargària màxima de 50 Km.

Estan senyalitzats en blanc i vermell igual que el GR, per la qual cosa és necessari, per evitar confusions, col·locar un pal indicador al començament i al final.

La numeració serà la del GR més una referència del Sender amb el qual enllaça. Si l'enllaç es produeix amb un Sender d'un altre país, s'ha d'indicar. Per exemple GR11 amb GR10 (França)

La planificació, control i homologació corresponen a la FEEC a través del Comitè de Senders.

NORMES PER A REALITZAR UN NOU SENDER:

Article 17

Qualsevol interessat o promotor d'un sender de Gran o Petit recorregut, sender Local o sender Urbà, abans de pintar o fer alguna gestió, ha de presentar a la FEEC (Comitè de Senders), un projecte del recorregut, indicant la seva utilitat i detallant l'itinerari, les distàncies, els temps en recórrer i els punts de parada o avituallament. També s'inclourà un perfil longitudinal amb els desnivells i un plànol escala 1:50.000 on estigui marcat en color el recorregut del Sender en projecte.

Article 18

A més del projecte descrit a l'article precedent, a la sol·licitud s'ha d'incloure:

a) Com es pensa finançar les despeses de la obertura del sender.
b) Quina entitat o corporació ho portarà a terme.
c) Com es pensa editar la Topo-Guia corresponent.
d) Qui es farà càrrec del seu manteniment.

Article 19

Una vegada aprovat i homologat el Sender sol·licitat, si es tracta d'un Sender de Petit recorregut, el Comitè de Senders li assignarà la numeració que li correspongui per tal que pugui constar als rètols, guies, propaganda, etc.

Si es tracta d'un Sender de Gran Recorregut, la numeració del qual és única a nivell Estatal; el mateix Comitè de Senders farà la petició a la FEDME, i quan obtingui el número sol·licitat ho comunicarà al peticionari.

Article 20

Les Topo-guies, mapes i altres publicacions que pugui fer el promotor, han de ser homologats pel Comitè de Senders, i hi constarà sempre el nom i l'anagrama de la FEEC.

NORMES GENERALS DE SENYALITZACIÓ:

Article 21

Pel que fa a la senyalització dels senders, és necessari el compliment de les següents normes:

a) Cal situar les marques en tots els encreuaments de camins i també a les bifurcacions per indicar ben clarament el camí que cal seguir; al camí que no cal seguir és convenient posar-hi un pas barrat.

b) Si es passa per un camí ample i s'ha de deixar per desviar-nos per un de més estret, cal posar, un poc abans, una marca de desviació de les indicades al full Annex.

c) Uns 50 metres després d'un encreuament, es repetirà la marca per tal de donar seguretat al caminant que ha agafat el bon camí.

d) Quan en el decurs de l'itinerari hi hagi llargues tramades sense cap dubte, es posarà un senyal blanc i vermell cada 300 metres aproximadament; la qual cosa manté la seguretat del caminant.

e) Si un sender passa per indrets on el sòl rocós del camí fa que l'itinerari sigui poc fressat, o be per indrets que es poden emboirar amb freqüència, convé posar les marques a menys distància l'una de l'altra.

f) Sempre que sigui possible les marques es posaran a un metre i mig de terra, perquè no les tapi la neu o la vegetació baixa, i siguin fàcils de veure.

g) No s'ha de posar cap marca de pintura a la paret d'un monument, d'una casa particular, o ermita o creu de pedrò.

MANTENIMENT DELS SENDERS

Article 22

Correspon al Comitè de Senders el comprovar la situació veritable de l'estat de conservació o senyalització dels GR, PR o SL quan ho cregui convenient.

Article 23

La FEEC, com a responsable de la Xarxa Catalana de Senders, podrà establir, a través del seu Comitè tècnic, els acords i convenis que siguin necessaris per al manteniment de la mateixa.

REGISTRE DELS SENDERS I PLA DIRECTOR

Article 24

El Comitè de Senders portarà al dia un mapa dels Senders GR i PR de Catalunya en el qual constarà també en línies de punts els Senders en projecte o en vies de realització. El Comitè, amb la periodicitat que s'estimi convenient, realitzarà la revisió i actualització del Pla Director de la Xarxa catalana de Senders

DISPOSICIÓNS FINALS

Article 25

Totes les qüestions relacionades amb la Xarxa Catalana de Senders que no estiguin especificades en aquest Reglament, són de la competència exclusiva de la FEEC.

Article 26

Qualsevol contingència no prevista en aquest Reglament, es solucionarà segons allò que pugui indicar l'Estatut de la FEEC, o segons el criteri de la Junta Directiva d'aquesta Federació.

El present reglament s'ajusta a la normativa d'àmbit estatal establerta per a aquest tema i ha estat aprovat per la Junta Directiva de la FEEC en la reunió efectuada el dia 24 de gener de 2000.