|
Què són
les marxes tècniques regulades?
Són proves competitives per equips,
habitualment matinals, d'entre deu i quinze quilometres, on guanya qui
millor s'adapta a la velocitat establerta per la organització,
la que es calcula en base a un ritme de caminar normal i regular adaptat
al terreny.
Per comprovar qui s'adapta millor a la velocitat proposada s'estableixen
controls horaris, on s'anota el temps efectuat en un tram per comparar-lo
amb el temps que s'hauria d'haver fet segons la velocitat establerta.
(Plànol 1)
D'aquesta manera, si es va massa ràpid ets penalitzat, el mateix
passa si bades i vas massa lent.
Però, això es pot complicar més, si l'itinerari no
està tot marcat, i l'has d'esbrinar orientant-te amb les dades
que et proporciona la organització, amb el que si et despistes
perdràs temps.
A més, la organització pot tenir cura de comprovar si vas
pel camí correcte, ubicant controls de pas o secrets, que si no
els assoleixes seràs penalitzat.
Actualment s'utilitzen diferents sistemes d'orientació en proves
d'aquesta modalitat, que podríem resumir en :
Orientació per descripció
On per orientar-nos tenim una narració
de l'itinerari, amb la descripció detallada de la ruta a seguir
i les singularitats que anem trobant o veient tant a prop com potser lluny.
S'ha de tenir precaucions especials, doncs al caminar i llegir alhora
per camins de muntanya es fàcil patir una caiguda.
Aquesta tècnica té una didàctica real, doncs sovint
la trobem a les descripcions de itineraris de senders o altres rutes,
i s'utilitza des de fa quasi cinquanta anys a la prova de l'Agrupació
Excursionista Talaia. (Plànol
2)
Sistema Dufour
En aquest sistema tenim un rutometre que
representa l'itinerari en una ratlla recta a escala, i on se'ns indica
tota les particularitats que trobem a peu de l'itinerari, en el lloc on
proporcionalment correspongui segons la escala i en la posició
en la que ens les trobarem respecte al camí a seguir, excepte quan
s'hagi de fer un canvi de camí, que si bé aquest estarà
reflexat com correspon proporcionalment a la ratlla recta, la posició
en el gràfic serà aleatòria i el que realment marcarà
el camí a seguir, serà una quantitat del 0 al 360, que significarà
els graus respecte al nord magnètic on trobarem a la realitat el
camí bo. Per això es imprescindible l'ús de la brúixola.
Això que sembla tant complicat, amb una pràctica de pocs
minuts, es suficient per aprendre la dinàmica d'aquest sistema.
Val a dir que aquesta tècnica va ésser dissenyada pel general
Dufour, amant de la cartografia i les muntanyes, a la època napoleònica,
amb el fi de que els missatges estratègics interceptats per l'enemic
no fossin interpretats.
Es indubtable que amb aquesta tècnica es desenvolupa l'agilitat
per utilitzar la brúixola, el que des de fa més de quaranta
anys venen fent a la prova del Centre Excursionista de Molins de Rei i
des de quasi una dècada a la prova de la UEC de Sants. (Plànol
3 i plànol 4)
El CUC
Es un peculiar sistema on el plànol
donat es un grafisme esquemàtic i proporcional a escala de l'itinerari,
sense dades de desnivell, o sigui una vista aerea de la ruta a seguir,
on es mostren les característiques del camí, i les referències
i particularitats que trobes en el mateix, però on no tens cap
referència externa al propi itinerari. Es un sistema molt intuïtiu,
en el que es pràctic utilitzar la brúixola.
Fa més de quaranta anys que s'utilitza a la prova organitzada per
la U.E.C. de Cornellà. (Plànol
5)
Sistema de coordenades
En un plànol cartogràfic,
hem de calcular la situació dels controls en base a les dades de
longitud i latitud donades, i anar a aquests punts, en l'ordre establert
amb l'ajuda d'un gràfic de desnivells a escala, on s'assenyalen
les particularitats de l'itinerari i tot el que ens trobem a peu del camí.
Aquest sistema estava en desús, i gràcies a la prova combinada
del Centre Excursionista de Catalunya, s'ha recuperat. (Plànol
6)
Orientació o orientació pura
Plànol cartogràfic en mà, amb uns punts assenyalats,
pels quals has de passar en l'ordre establert i pel camí més
lògic.
Històricament utilitzada amb freqüència a les proves
del Ripollès, actualment s'utilitza a la prova de la U. Excta.
de Sant Joan de les Abadesses i a la del Centre Excursionista d'Avinyó.
(Plànol 7)
La principal característica d'aquestes
proves, es que la condició física no es una premissa fonamental,
i tant poden guanyar uns experimentats i veterans participants, com uns
joves espavilats, el que avui en dia es pot trobar en molt poques disciplines
competitives, i didàcticament es força enriquidor, doncs
a banda d'aprendre les tècniques en sí i a auto - regular-se
i auto -controlar les forces, es desenvolupa l'enginy i la capacitat d'orientació
en situacions extremes, com per exemple quan tapats per la boira no es
té referències exteriors al camí, a banda d'agafar
agilitat amb la brúixola i en la interpretació de plànols.
|