Fóra imperdonable deixar passar el 50è aniversari de la primera ascensió a l'Everest sense fer un reconeixement al catalans que fins ara han assolit el sostre del món. Encara seria més greu no fer-ho també als molts més que ho han intentat o han participat en les diferents expedicions i amb el seu esforç, sovint gairebé anònim, han fet possible l'arribada al cim.

Encara que als anys cinquanta l'alpinisme ja estava fortament arrelat a Catalunya, la precària situació del país, derivada de l'encara llavors recent postguerra, impossibilitava la participació catalana en activitats d'aquella envergadura.

No obstant això, la primera ascensió a l'Everest va tenir un ampli ressò en el nostre col·lectiu i, ja llavors, molts vàren començar a somniar amb el sostre del món. Pocs anys després, aquest somni es va anar obrint camí amb les primeres expedicions extraeuropees catalanes.

Sense deixar els somnis es vàren anar assolint nous objectius, sis, set i vuit mils, i avui tenim l'orgull de comptar amb un bon grapat d'alpinistes catalans que han assolit l'Everest.

Tots hem seguit amb emoció les seves ascensions i molts cops hem pensat, fins i tot, que encara que fossin lluny, notaven el nostre suport, tot plegat en una barreja de sensacions difícils de reflectir en quatre ratlles però que ens permeten assegurar que si bé han sigut importants el seus èxits, encara ho és més el fet de deixar-nos generosament participar-hi.

El nostre col·lectiu se sent molt orgullós d'aquests alpinistes. Amb motiu del primer vuit mil de l'estat Espanyol, fet per catalans, un significat dirigent esportiu va manifestar que fer un d'aquests cims era com guanyar una medalla olímpica.

Quin esport ha donat més medalles al país? La diferència és que els medallistes d'altres esports, en tornar a casa, es troben amb una beca pel futur i els alpinistes, amb bona sort, amb un crèdit per acabar de pagar l'expedició.

També per això, per aquesta generositat que tant diu del nostre esport, no pot mancar el nostre reconeixement.

Anton Fontdevila
President de la FEEC

Em satisfà saludar molt cordialment els membres de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la primera ascensió a l'Everest.

Catalunya sempre s'ha fixat fites ambicioses com a país i aquest tarannà emprenedor que caracteritza al nostre poble ens ha portat a conquerir les cotes més altes en tots els àmbits, inclòs l'alpinisme, i a enorgullir-nos de portar la senyera al cor i a la mà a cada racó del món, per molt inhòspit que aquest sigui.

Com a president de la Generalitat, com a català i com a afeccionat al muntanyisme, vull expressar la meva admiració per totes aquelles persones, homes i dones, que han portat Catalunya als cims més alts, en especial a l'Everest. Les expedicions catalanes ens han acostumat cada abril i maig a mirar més enllà dels Pirineus i fixar-nos en un cim que s'alça en el límit dels paràmetres humans.

L'Everest és una metàfora de l'esperit de superació dels catalans, que mai hem tingut por d'afrontar nous reptes i de superar barreres que semblen infranquejables, una actitud col·lectiva que ens enforteix com a país dia rera dia.

Els primers alpinistes catalans van trepitjar el sostre del món l'any 1985. Des de llavors, s'han succeït les expedicions que han viscut l'experiència amb la mateixa il·lusió que els pioners. Catalunya va assolir fa anys el cim més alt del món, però sempre quedaran muntanyes per ascendir i obstacles per superar.

Vull felicitar en nom de tots els catalans als membres de les expedicions que han intentat superar els límits humans pujant l'Everest i també a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Jordi Pujol
President de la Generalitat

Em plau saludar molt cordialment els membres de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la primera ascensió a l'Everest.

Els valors que envolten el muntanyisme coincideixen al mil·límetre amb els referents que sempre hem defensat des de la Secretaria General de l'Esport: esforç, il·lusió, companyonia, perseverança...

El món de l'alpinisme i l'escalada ha gaudit d'un especial arrelament a Catalunya, on des de sempre la gent s'ha interessat pel medi rural i ha recorregut les collades, les valls i les arestes del Montseny, d'Els Ports, de la Serra del Cadí-Moixeró, de Núria, dels Pirineus i d'arreu del món.

Els catalans han sigut pioners a les grans alçades. L'expedició catalana del 1985, integrada per 14 persones, va aconseguir que tres alpinistes de casa nostra -Òscar Cadiach, Carles Vallès i Toni Sors- trepitgessin per primer cop el sostre del món.

Però aquesta fita d'equip no hagués sigut possible sense el precedent fallit del 1982 i, per aquest motiu, cal retre homenatge a tots i cadascun dels muntanyencs que han intentat assolir el cim i, en definitiva, superar-se a ells mateixos.

Perquè a la muntanya no existeix la derrota. En dones, l'Araceli Segarra va ser la primera de tot l'Estat en pujar l'any 1996 al sostre del món, anomenat en nepalès Sagarmatha i en tibetà, Chomolungma.

L'esport català, com a prova del seu dinamisme, assetja cada anys els cims més alts i més tècnics de cada continent. Des de la Secretaria General de l'Esport ens sentim orgullosos dels nostres alpinistes, preparats en tot moment pels nous reptes del futur. Segur que la bandera catalana seguirà onejant ben amunt!

Des de la Secretaria General de l'Esport volem felicitar tots els catalans que han participat en expedicions a l'Everest i, en especial, a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, que s'encarrega a diari de la formació dels futurs alpinistes.

Josep Maldonado
Secretari General de l'Esport