"Amplia els teus límits,
obre el teu esperit i
aspira al màxim"

Aprovat per la Conferència d'Esports de Muntanya, Innsbruck, Setembre 6 - 8, 2002

A tot el món, milions de persones practiquen alpinisme, excursionisme, senderisme, i escalada. En molts països els esports de muntanya s'han convertit en un factor significatiu de la vida quotidiana.

Gairebé cap altra activitat abasta un espectre motivacional tan ample com els esports de muntanya. Aquests esports donen a la gent no només l'oportunitat de realitzar els seus objectius personals sinó també practicar una activitat important al llarg de tota la vida. Els motius per a ser una persona activa a les muntanyes van des dels beneficis per a la salut, el plaer del moviment, el contacte amb la natura i incentius socials, fins a l'emoció de l'exploració i l'aventura.

La Declaració del Tirol per a una millor pràctica dels esports de muntanya aprovada per la conferència sobre el Futur dels Esports de Muntanya celebrada a Innsbruck el 8 de setembre del 2002, conté una sèrie de valors i màximes que proporcionen una guia per a una millor pràctica dels esports de muntanya. No es tracta ni de normes ni d'instruccions detallades, sinó que:

1. Defineixen els valors fonamentals actuals dels esports de muntanya
2. Contenen principis i normes de conducta
3. Formulen els criteris ètics per a prendre decisions davant de situacions incertes
4. Presenten els principis ètics pels quals el públic pot jutjar els esports de muntanya
5. Introdueixen els principiants en els valors i els principis morals del seu esport

La intenció de la Declaració del Tirol és la d'ajudar a aconseguir que el potencial innat dels esports de muntanya s'utilitzi per a la recreació i el creixement personal així com també per a promocionar el desenvolupament social, la comprensió cultural i la consciència mediambiental. Amb aquest propòsit, la Declaració del Tirol recull els valors tradicionals no escrits i els codis de conducta inherents a l'esport i els amplia per tal de respondre a les demandes dels nostres temps.

Els valors fonamentals en què es basa la Declaració del Tirol, són vigents per a totes les persones que practiquen esports de muntanya arreu del món, ja siguin excursionistes, escaladors o alpinistes que pretén portar els seus límits fins a grans alçades. Encara que algunes de les directrius de conducta són només rellevants per a una petita elit, molts dels propòsits formulats a la Declaració del Tirol estan adreçats a la comunitat dels esports de muntanya en conjunt. Amb aquests suggeriments, esperem especialment arribar als nostres joves, ja que ells són el futur dels esports de muntanya.

La Declaració del Tirol és una crida a :

· Acceptar riscos i assumir responsabilitats
· Equilibrar els objectius amb els nostres coneixements i equipament
· Practicar l'esport adequadament i informar honestament
· Esforçar-se per millorar la pràctica i no deixar d'aprendre mai
· Ésser tolerant i considerat i ajudar els altres
· Protegir el caràcter natural i salvatge de les muntanyes i penya-segats
· Donar suport a les comunitats locals i el seu desenvolupament sostenible

La Declaració del Tirol està basada en la següent jerarquia de valors:

· Dignitat humana - premissa segons la qual els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i per tant s'han de tractar els uns als altres amb un esperit de fraternitat. Caldrà donar una atenció especial a la igualtat de drets entre els homes i les dones.

· Vida, llibertat i felicitat - com a drets humans inalienables i amb una especial responsabilitat en els esports de muntanya per ajudar a protegir els drets de les comunitats de les zones de muntanya.

· Mantenir intacta la natura - com a compromís de protegir el valor ecològic i les característiques naturals de les muntanyes i penya-segats d'arreu. Inclou la protecció d'espècies en perill d'extinció de flora i fauna, dels seus ecosistemes i paisatges.

· Solidaritat - com una oportunitat a través de la participació en els esports de muntanya de promocionar el treball en equip, la cooperació i la comprensió i superar les barreres per causa de gènere, edat, nacionalitat, nivell de capacitat, origen social o ètnic, religió o creença.

· Actualitzar-se un mateix - com una oportunitat a través de la participació en els esports de muntanya de fer progressos significatius cap a objectius importants i aconseguir la realització personal.

· Veritat - com a reconeixement que en els esports de muntanya l'honestedat és essencial per a avaluar allò que s'assoleix. Si l'arbitrarietat substitueix la veritat, resulta impossible valorar una escalada.

· Excel·lència - com una oportunitat a través de la participació en els esports de muntanya d'esforçar-se per aconseguir objectius anteriorment inassolits i per establir nivells més alts.

· Aventura - com a reconeixement que en els esports de muntanya la gestió del risc a partir d'opinions, coneixement i responsabilitat personal és un factor essencial. La diversitat dels esports de muntanya permeten a cadascú escollir la seva pròpia aventura, on les habilitats i els perills estiguin equilibrats.

Articles de la Declaració del Tirol

Article 1 - Responsabilitat Individual

MÀXIMA
Els alpinistes i els escaladors practiquen el seu esport en situacions en que hi ha risc d'accidents i en les que l'ajuda exterior no sempre és possible. Tenint això en compte, l'exercici d'aquests esports s'ha de fer sota la responsabilitat i seguretat de cadascú. Les accions individuals no han de posar en perill ni els que estan al voltant ni l'entorn.

Article 2 - Esperit d'equip

MÀXIMA
Els membres d'un equip han d'estar preparats per a comprometre's equilibrant els interessos i les habilitats del grup.

Article 3 - Comunitat alpinista i escaladora

MÀXIMA
Devem el mateix respecte a les persones que ens trobem a les muntanyes. Fins i tot en condicions d'aïllament i situacions estressants, no hauríem d'oblidar tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

Article 4 - Viatges a Països Estrangers

MÀXIMA
Com a hostes de cultures estrangeres, sempre ens hauríem de comportar educadament i amb reserva cap als nostres amfitrions. Respectarem les muntanyes sagrades i altres llocs sagrats mirant de beneficiar l'economia local i la gent. Comprendre altres cultures forma part d'una experiència completa a muntanya.

Article 5 - Responsabilitats dels guies de muntanya i altres responsables

MÀXIMA
Els guies professionals de muntanya, altres responsables i els membres del grup han d'entendre els seus respectius papers i respectar les llibertats i drets d'altres grups i persones. Per tal d'anar preparats, els guies, els caps i els membres del grup hauran de conèixer l'exigència, el perill i els riscos de l'objectiu, han de tenir els coneixements necessaris, tenir una experiència i un equipament adequats i comprovar les condicions meteorològiques.

Article 6 - Emergències, perill de mort i defunció

MÀXIMA
Per tal d'estar preparats per emergències i situacions que comporten greus accidents amb risc de mort, tots els practicants d'esports de muntanya han de conèixer els riscos i perills d'aquesta pràctica i la necessitat de tenir unes tècniques, uns coneixements i un equipament adequats. Tots els practicants han d'estar preparats per ajudar els altres en situacions d'emergència o d'accident i alhora estar preparats per a les conseqüències d'una tragèdia.

Article 7 - Accés i Conservació

MÀXIMA
Creiem que la llibertat d'accés a les muntanyes i penya-segats d'una manera responsable és un dret fonamental. Sempre haurem de practicar les nostres activitats d'una manera respectuosa cap al medi ambient i contribuir a preservar la natura. Respectarem aquelles restriccions d'accés i altres regulacions que hagin estat acceptades pels muntanyencs conjuntament amb les autoritats i organitzacions de conservació de la natura.

Article 8 - Estil

MÀXIMA
La qualitat de l'experiència i la manera com solucionem un problema són més importants que si el solucionem o no. Ens esforcem per no deixar cap rastre.

Article 9 - Primeres ascensions

MÀXIMA
La primera ascensió d'una ruta o muntanya és un acte creatiu. Caldrà fer-lo amb un estil tan bo com el de les tradicions de la regió i caldrà ser responsable cap a la comunitat muntanyenca local i les necessitats dels muntanyencs futurs.

Article 10 - Esponsorització, Publicitat i Relacions Públiques

MÀXIMA
La cooperació entre patrocinadors i esportistes ha de ser una relació professional que beneficiï al màxim els interessos dels esports de muntanya. És responsabilitat de la comunitat dels esports de muntanya, en tots els aspectes, educar i informar tant als mitjans de comunicació com al públic d'una manera constructiva.

Annex 1 Màximes i directrius de la Declaració del Tirol

Article 1 - Responsabilitat Individual

MÀXIMA
Els alpinistes i els escaladors practiquen el seu esport en situacions en que hi ha risc d'accidents i en les que l'ajuda exterior no sempre és possible. Tenint això en compte, l'exercici d'aquests esports s'ha de fer sota la responsabilitat i seguretat de cadascú. Les accions individuals no han de posar en perill ni els que estan al voltant ni l'entorn.

1. Escollim els nostres objectius en funció del nostre nivell i el de l'equip i segons les condicions de la muntanya. Hem de considerar el fet de renunciar a una ascensió com una opció vàlida.

2. Ens assegurem que tenim la formació adient per al nostre objectiu, que hem planificat l'ascensió o excursió curosament i que hem fet els preparatius necessaris.

3. Ens assegurem de portar l'equip adequat en cada sortida i que sabem com fer-lo servir.

Article 2 - Esperit d'equip

MÀXIMA
Els membres d'un equip han d'estar preparats per a comprometre's equilibrant els interessos i les habilitats del grup.

1. Cada membre de l'equip ha de ser respectuós i ser responsable de la seguretat dels membres del seu equip.

2. Cap membre de l'equip es deixarà sol si això comporta algun risc per al seu benestar.

Article 3 - Comunitat muntanyenca i escaladora

MÀXIMA
Devem el mateix respecte a les persones que ens trobem a les muntanyes. Fins i tot en condicions d'aïllament i situacions estressants, no hauríem d'oblidar tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

1. Fem tot el possible per no posar en perill als altres i avisar-los de possibles perills.

2. Ens assegurem que ningú no és discriminat.

3. Com a visitants, respectem les normes locals.

4. No obstaculitzem ni molestem als altres més del necessari. Deixem passar aquells grups que van més ràpids que nosaltres. No ocupem els camins i vies per on d'altres grups s'esperen per passar.

5. Els nostres informes sobre escalades i ascensions reflexen verídicament els esdeveniments reals en detall.

Article 4 - Viatges a Països Estrangers

MÀXIMA
Com a hostes de cultures estrangeres, sempre ens hauríem de comportar educadament i amb reserva cap als nostres amfitrions. Respectarem les muntanyes sagrades i altres llocs sagrats mirant de beneficiar l'economia local i la gent. Comprendre altres cultures forma part d'una experiència completa a muntanya.

1. Sempre tractem les persones del país que visitem amb amabilitat, tolerància i respecte.

2. Complirem estrictament qualsevol regulació sobre escalada i muntanyisme aplicada al país que visitem.

3. És convenient informar-se de la història, la societat, l'estructura política, l'art i la religió del país que visitem abans de començar el viatge per a millor comprendre la seva gent i el seu entorn. En cas d'incertesa política, es recomana consultar els organismes oficials.
4. És útil tenir coneixements bàsics de la llengua local del país que visitem: maneres de saludar, demanar per favor i donar les gràcies, els dies de la setmana, l'hora, els números, etc. Sempre és sorprenent veure com aquest petit gest augmenta considerablement la qualitat de la informació. Amb això contribuïm a la comprensió entre cultures.

5. Mai hem de deixar passar l'oportunitat de compartir els nostres coneixements de muntanya amb gent local que es mostri interessada. El millor escenari per a intercanviar experiències és unir-se a expedicions amb escaladors i muntanyencs del país que visitem.

6. Evitarem ofendre els sentiments religiosos dels nostres amfitrions, a qualsevol preu. Per exemple, no mostrarem parts dels nostre cos nues en aquells llocs on no s'accepti per motius religiosos o socials. Si alguns aspectes d'altres religions ens resulten incomprensibles, serem tolerants i ens abstindrem d'emetre judicis.

7. Oferim tota l'ajuda possible als habitants locals que ho necessiten. El metge d'una expedició és troba sovint en la posició de canviar considerablement la vida d'una persona greument malalta.

8. Per aportar beneficis econòmics a les comunitats de muntanya, comprarem productes autòctons, sempre que sigui possible, i aprofitarem els serveis locals.

9. Tindrem l'ànim necessari per ajudar a les comunitats locals de muntanya promovent i recolzant els serveis que afavoreixin un desenvolupament sostenible, per exemple serveis educatius o empreses econòmiques ecològicament compatibles.

Article 5 - Responsabilitats dels guies de muntanya i altres responsables

MÀXIMA
Els guies professionals de muntanya, altres responsables i els membres del grup han d'entendre els seus respectius papers i respectar les llibertats i drets d'altres grups i persones. Per tal d'anar preparats, els guies, els caps i els membres del grup hauran de conèixer l'exigència, el perill i els riscos de l'objectiu, han de tenir els coneixements necessaris, tenir una experiència i un equipament adequats i comprovar les condicions meteorològiques.

1. El guia o cap haurà d'informar el client o el grup del risc inherent d'una ascensió i el nivell de perill actual i en cas que tinguin prou experiència els involucrarà en el procés de prendre decisions.

2. La ruta seleccionada haurà de ser proporcional als coneixements i experiència del client o grup per tal d'assegurar una experiència lúdica i productiva.

3. En cas necessari, el cap o guia ha de delimitar els límits de la seva pròpia capacitat i en les situacions adequades remetrà el client o grup a altres companys més competents. És responsabilitat dels clients o dels membres del grup d'indicar si creuen que el risc o el perill són massa grans i si caldria retirar-se o prendre opcions alternatives.

4. En circumstàncies d'escalada extrema i ascensions d'altitud, els guies i caps hauran de donar instruccions acurades als clients o grups assegurant-se que tothom és plenament conscient dels límits o del suport que els poden proporcionar els guies o caps.

5. Els guies locals informaran els guies visitants sobre les característiques distintives de la zona i les condicions del moment.

Article 6 - Emergències, perill de mort i defunció

MAXIMA
Per tal d'estar preparats per emergències i situacions que comporten greus accidents amb risc de mort, tots els practicants d'esports de muntanya han de conèixer els riscos i perills d'aquesta pràctica i la necessitat de tenir unes tècniques, uns coneixements i un equipament adequats. Tots els practicants han d'estar preparats per ajudar els altres en situacions d'emergència o d'accident i alhora estar preparats per a les conseqüències d'una tragèdia.

1. Ajudar algú amb problemes tindrà una prioritat absoluta sobre aconseguir els objectius que ens hem proposat. Salvar una vida o reduir les conseqüències en la salut d'una persona ferida és molt més valuós que la més difícil de les primeres ascensions.

2. En un cas d'emergència si no es disposa d'assistència externa i ens trobem en posició d'ajudar, haurem d'estar preparats per donar tot el suport que puguem a aquelles persones amb problemes sense posar en perill la nostra pròpia vida.

3. Atendrem el màxim que ens sigui possible a la persona que estigui ferida de gravetat o que s'estigui morint i li oferirem tot el suport humà possible.

4. En àrees remotes si no és possible recuperar el cos, caldrà indicar la situació el més exacte possible i donar qualsevol indicació que en faciliti la identitat.

5. Les possessions personals, com càmeres, diaris, llibretes, fotografies, cartes i altres estris personals s'hauran de guardar, protegir i entregar als parents o familiars del difunt.

6. Sota cap circumstància es publicaran fotografies del difunt sense el previ consentiment de la família.

Article 7 - Accés i Conservació

MAXIMA
Creiem que la llibertat d'accés a les muntanyes i penya-segats d'una manera responsable és un dret fonamental. Sempre haurem de practicar les nostres activitats d'una manera respectuosa cap al medi ambient i contribuir a preservar la natura. Respectarem aquelles restriccions d'accés i altres regulacions que hagin estat acceptades pels muntanyencs conjuntament amb les autoritats i organitzacions de conservació de la natura.

1. Respectarem les mesures per a preservar els entorn de les muntanyes i la vida salvatge que recolzen i animarem els companys muntanyencs a fer el mateix. Evitant fer soroll, procurem reduir al màxim les molèsties a la vida salvatge.

2. Si és possible, accedim a la nostra destinació utilitzant el transport públic o compartint cotxes per tal de minimitzar el trànsit a les carreteres.

3. Per tal d'evitar l'erosió i no molestar la vida salvatge, caminarem per pistes i senders durant les aproximacions i els descensos i quan no hi hagi camins, triarem les rutes que siguin més respectuoses amb el medi ambient.

4. Durant els períodes de cria i nidació d'aquelles espècies que tinguin els nius als penya-segats respectarem les restriccions d'accés temporals. Si coneixem alguna activitat de cria, hem de fer-ho saber als companys escaladors i assegurar-nos que respecten la zona dels nius.

5. Durant les primeres ascensions, anirem en compte de no posar en perill els biòtops d'espècies rares de plantes i animals. A l'hora d'equipar i desequipar vies, prendrem totes les precaucions per a minimitzar l'impacte mediambiental.

6. Cal considerar les implicacions de popularitzar zones i que es produeixi la manipulació de parabolts. Un augment de gent pot causar problemes d'accés.

7. Minimitzarem el dany a la roca utilitzant les tècniques de protecció menys perjudicials.

8. No només ens emportarem les nostres pròpies deixalles sinó que també recollirem les que han deixat altres.

9. En absència d'instal·lacions sanitàries, fem les nostres necessitats deixant una distància adequada des de les cases, campaments, cales, rius o llacs i prenem totes les mesures necessàries per evitar perjudicar l'ecosistema. Ens abstenim d'ofendre els sentiments estètics dels altres. En àrees molt freqüentades i amb baix nivell d'activitat biològica els escaladors han de prendre's la molèstia d'emportar-se la seva femta.

10. Mantindrem el lloc d'acampada net, evitant malgastar al màxim i col·locant les nostres deixalles adequadament. Ens emportarem tot el material de muntanya -cordes, tendes i bombones d'oxigen.

11. Reduirem el consum de l'energia al mínim. Especialment en aquells països amb escassetat d'arbres, evitarem aquelles accions que contribueixin a la disminució dels boscos. Als països amb boscos en perill d'extinció, haurem de dur el combustible adequat per a preparar el menjar de tots els components de l'expedició.

12. El turisme amb helicòpter s'ha de minimitzar allà on sigui perjudicial per la natura o la cultura.

13. En els conflictes sobre les qüestions d'accés, els propietaris de la terra, les autoritats i les associacions negociaran per trobar solucions satisfactòries per a totes les parts.

14. Prenem part activa en la implementació d'aquestes regulacions, especialment fent-ne publicitat i establint la infrastructura necessària.

15. Conjuntament amb les associacions de muntanya i altres grups de protecció i conservació, som actius a nivell polític per protegir els hàbitats naturals i el medi ambient.

Article 8 - Estil

MAXIMA
La qualitat de l'experiència i com solucionem un problema són més importants que si el solucionem o no. Ens esforçarem per no deixar rastre.

1. Pretenem preservar el caràcter original de totes les ascensions, molt especialment aquelles amb valor històric. Això significa que els muntanyencs no han d'augmentar les proteccions fixes de les vies existents. Hi haurà excepcions quan hi hagi consens local -inclosa l'acceptació dels primers ascensionistes- per canviar el nivell de les proteccions fixes instal·lant nou material o substituint material vell.

2. Respectarem la diversitat de les tradicions regionals i no intentarem imposar el nostre punt de vista per sobre d'altres cultures de muntanya -tampoc no acceptarem que ens imposin els seus.

3. Les roques i les muntanyes són un recurs limitat per a l'aventura que ha de ser compartit amb altres muntanyencs amb interessos diferents i amb les generacions que han de venir. Som conscients que les futures generacions necessitaran trobar les seves pròpies aventures en aquest recurs limitat. Avançarem a la muntanya de manera que no prenem oportunitats al futur.

4. En aquelles regions on s'acceptin parabolts, és recomanable mantenir les vies i parets sense parabolts per tal de preservar un refugi per l'aventura i mostrarem respecte pels diversos interessos muntanyencs.

5. Les vies protegides de forma natural poden ser tan divertides i segures pels escaladors com les que s'han instal·lat amb parabolts. La majoria dels escaladors poden aprendre a fer instal·lacions naturals de manera que enriqueixin l'aventura i viuen una experiència rica i natural amb una seguretat comparable, un cop s'han après les tècniques.

6. En casos de conflicte d'interessos, els muntanyencs han de resoldre les seves diferències mitjançant el diàleg i la negociació, evitant que els accessos siguin amenaçats.

7. Les pressions comercials no han d'influir mai en l'ètica de la muntanya d'una persona o regió.

8. Un bon estil a les grans muntanyes implica no utilitzar cordes fixes, drogues per millorar el rendiment ni bombones d'oxigen.

Article 9 - Primeres ascensions

MAXIMA
La primera ascensió d'una ruta o muntanya és un acte creatiu. Caldrà fer-lo amb un estil tan bo com el de les tradicions de la regió i caldrà ser responsable cap a la comunitat muntanyenca local i les necessitats dels muntanyencs futurs.

1. Les primeres ascensions han de ser responsables amb el medi ambient i compatibles amb les regulacions locals, les voluntats dels propietaris de la terra i els valors espirituals de la població local.

2. No embrutarem la muntanya tallant o afegint agafadors.

3. En les regions alpines, les primeres ascensions es faran exclusivament des de baix, sense prefixar des de dalt.

4. Un cop respectades completament les tradicions locals, els primers ascensionistes estaran en condicions de determinar el nivell de protecció fixa en la seva via (tenint en compte les suggerències de l'Article 8).

5. En àrees qualificades com a salvatges o reserves naturals pels gestors dels terrenys o bé per la comissió d'accés local, els parabolts seran restringits al mínim absolut per preservar l'accés.

6. La perforació de forats i la col·locació d'eines fixes en el primer ascens amb assistència s'haurà d'ajustar a un mínim (s'evitaran els parabolts fins i tot en ancoratges de seguretat, a no ser que sigui absolutament necessari).

7. Les rutes d'aventura es deixaran el més naturals possible, confiant en proteccions que es puguin extreure i utilitzant parabolts només quan sigui necessari i atenir-se sempre a les tradicions locals.

8. El caràcter independent de les rutes adjacents no s'haurà de posar en perill.

9. En informar de la primera ascensió, és important informar dels detalls amb la major exactitud. L'honestedat i la integritat d'un muntanyenc es pressuposen a no ser que s'evidenciï el contrari.

10. Les muntanyes de grans alçades són un recurs limitat. Animem als muntanyencs a emprar el millor estil possible.

Article 10 - Esponsorització, Publicitat i Relacions Públiques

MAXIMA
La cooperació entre patrocinadors i esportistes ha de ser una relació professional que beneficiï al màxim els interessos dels esports de muntanya. És responsabilitat de la comunitat dels esports de muntanya, en tots els aspectes, educar i informar tant als mitjans de comunicació com al públic d'una manera constructiva.

1. La comprensió mútua entre el patrocinador i l'esportista és necessària per definir objectius comuns. Les moltes facetes dels esports de muntanya requereixen una clara identificació de les habilitats de l'esportista i del patrocinador per a maximitzar les oportunitats.

2. Per mantenir i millorar el seu nivell de rendiment, els esportistes depenen del suport continu del patrocinador. Per aquesta raó és important que els patrocinadors continuïn recolzant l'esportista, fins i tot després d'una sèrie de fracassos. Sota cap circumstància el patrocinador pressionarà l'esportista per millorar el seu rendiment.

3. Per establir una presència permanent en els mitjans de comunicació, s'han d'organitzar i mantenir canals clars de comunicació.

4. Els muntanyencs han d'esforçar-se per informar de les seves activitats de manera realista. Una informació detallada millora la credibilitat del muntanyenc i també la reputació pública de l'esport.

5. L'esportista és responsable en darrera instància de representar l'ètica, l'estil i la responsabilitat social i mediambiental exposats en la Declaració del Tirol als patrocinadors i als mitjans de comunicació.

Annex 2 El Pluralisme dels Esports de Muntanya

L'alpinisme modern engloba un ample espectre d'activitats, des del senderisme i el boulder fins a l'escalada esportiva i l'alpinisme. Comprèn formes extremes com l'alpinisme a gran alçada i expedicions en altes muntanyes dels Andes o l'Himàlaia. Tot i que les línies divisòries entre les diverses formes d'escalada no són rígides, les següents categories permeten presentar el conjunt de la gran diversitat dels esports de muntanya moderns.

- Excursionisme i senderisme
Fer excursions a refugis de muntanya, colls i cims és la forma més generalitzada de muntanyisme. Una excursió de diversos dies a les muntanyes i altres zones salvatges, especialment apartades, es coneix com a tresc. L'excursionisme esdevé una forma de muntanyisme més exigent tècnicament en quan s'empren les mans per progressar.

- Vies ferrades
Cada dia són més populars les rutes en terrenys de roca abrupta equipades amb cables d'acer i escales de ferro. Un terreny fins ara reservat a escaladors es fa més accessible gràcies a una infrastructura elaborada i uns sistemes de protecció especial.

- Alpinisme clàssic
Un muntanyenc d'aquesta categoria escala en roca fins al grau 3 (estàndard de la UIAA) i 50º de pendent en neu i gel. Els objectius típics d'aquesta categoria són les vies normals a cims de la zona alpina.

- Esquí de muntanya
Els partidaris d'aquesta clàssica modalitat d'alpinisme, utilitzen esquís alpins o telemark per ascendir a muntanyes o travessar serralades. Degut a la complexitat dels coneixements necessaris, aquesta disciplina és una de les modalitats més exigents i perilloses.

La jerarquia dels Esports d'Escalada

El sistema per classificar els diferents tipus d'escalada proposat per Lito Tejada-Flores, s'ha demostrat útil per descriure les moltes facetes que les modernes tècniques han adquirit. Cada tipus especialitzat d'esport d'escalada es defineix com un conjunt de normes informals però precises.
Quan més gran és el perill en un esport de muntanya degut a l'entorn natural, més estrictes seran les normes per a l'ús d'equipament tècnic.

- Boulder
En boulder es puja a roques properes al terra amb seccions de dificultat, normalment sense corda. L'equip permès es redueix als peus de gat, una bossa de magnesi i un matalàs, per a protegir les caigudes. El boulder es practica en roques naturals i també en rocòdroms artificials.

- Escalada artificial
Avui molts escaladors fan servir parets artificials per entrenar o per plaer, fins i tot a casa, en un gimnàs o a l'aire lliure. Un nombre creixent d'escaladors només escala exclusivament en parets artificials. També hi ha noves formes com l'escalada terapèutica o l'escalada com a art, per exemple dansa o ballet.

- Escalada esportiva
Les vies d'entre dos o tres llargs reben el nom d'escalada esportiva. Degut a la seva brevetat i a la gairebé total absència d'objectius perillosos, l'ètica de l'ascensió lliure ha obtingut l'acceptació internacional per aquest tipus d'escalada durant les darreres dues dècades. Això vol dir que una via només compta si no s'utilitzen les instal·lacions que hi pugui haver a la roca durant l'avanç en l'ascensió.

- Escalada continua
Si una escalada és més llarga de tres o quatre llargs, s'anomena una via d'escalada continua.

- Bigwall
En aquest tipus d'escalada desenvolupada al Yosemite Valley els escaladors pugen parets que no poden ser escalades en lliure amb equipament dissenyat especialment. Es fa un esforç per reduir al màxim possible les noves instal·lacions de parabolts o d'altres mitjans per avançar, deixant el mínim de rastre en completar l'ascensió.

- Escalada alpina
En l'escalada alpina els alpinistes no només tracten amb els problemes plantejats per l'escalada actual sinó també amb els perills "objectius" del sovint hostil entorn a l'alta muntanya. Perquè la supervivència no només depèn de la capacitat de superar amb seguretat els problemes tècnics d'una ruta, sinó també en la velocitat de l'equip, les normes no escrites de l'esport alpí generalment permeten la utilització de claus per avançar.

No obstant, des de finals dels anys seixanta, els principis de l'escalada lliure cada vegada s'han utilitzat més en les altes muntanyes. Mentre que a l'inici de la nova era, el focus es centrava en l'escalada lliure de rutes fetes normalment amb ajuda, no es va tardar en desenvolupar noves ascensions de dificultat, seguint les normes més estrictes.

Un dels aspectes més importants de l'escalada alpina és l'ascens de rutes de gel, que van des de les parets gelades clàssiques fins a empreses futuristes especialment dures. Un dels tipus d'escalada en gel que s'ha convertit recentment en una modalitat molt popular és l'escalada a cascades de gel, estalactites de gel i roca gelada.

Les modernes combinacions de roca i gel impliquen a vegades moviments de roca molt dura amb l'ajuda de grampons i eines pel gel. L'esport es regeix per les normes de l'escalada lliure. El gel i les rutes mixtes poden englobar des d'aventures curtes d'un llarg fins a operacions amb claus a muntanyes més elevades que poden durar varies setmanes.

Escalada com a aventura i escalada com a esport

La terminologia de l'escalada moderna diferencia entre els estils d'aventura o escalada tradicional i l'escalada com a esport. L'escalada com a aventura conté els elements següents:

- El rendiment es jutja segons la resistència de tensió necessària per a l'ascensió de la ruta
- L'escalador és responsable de la col·locació de proteccions o de si escala sense elles
- Els errors del líder poden comportar conseqüències dràstiques

L'escalada com a esport té les següents característiques:

- La resistència es jutja segons el grau tècnic de la ruta escalada
- L'element cinètic és el dominant
- Els parabolts proporcionen la protecció perfecta
- Si les tècniques d'assegurament modernes s'utilitzen com cal, una caiguda del cap de cordada no suposa conseqüències severes

Els estils d'escalada com aventura i com a esport es poden emprar tant en penya-segats com en parets alpines.

Entre les versions pures de l'escalada d'aventura i l'escalada com a esport/plaer hi ha moltes formes híbrides.

Els diferents esports i filosofies corresponen a necessitats individuals dels escaladors. La riquesa en les modalitats dels esports de muntanya aporta plaer i autosatisfacció a un gran nombre de persones, un aspecte benvingut.

Els amics de l' esport de l'escalada així com els partidaris de la filosofia aventurera tenen dret a escalar segons els seus desitjos i capacitats.

Preservar el pluralisme dels estils d'escalada, mantenint un espai per a cada una, hauria de ser un dels nostres objectius.

- Escalada super-alpina
Aquesta disciplina utilitza normes de l'escalada alpina en terrenys de gran alçada a muntanyes de sis, set i vuit mil metres reservades a les expedicions tradicionals. En l'escalada super-alpina es rebutgen les cordes fixes, l'ajuda de l'exterior, la instal·lació de campaments i l'ús de bombones d'oxigen.

- Escalada d'expedició
S'han desenvolupat dues modalitats d'aquesta pràctica: la primera modalitat té la funció de permetre a un nombre màxim de membres aconseguir cims de gran prestigi per la ruta normal. Aquesta modalitat optimitza la probabilitats d'èxit mitjançant l'ús lliure de portejadors, cordes fixes i oxigen artificial.

Per contra, la modalitat extrema de l'escalada d'expedició lluita per posar els límits en la dificultat tècnica amb l'ajuda de l'equipament més modern excepte bombones d'oxigen: cordes fixes, campaments portàtils i dipòsits per a l'equipament.